Editorial

Definitivament, la paralització de les obres que pateix l’autovia A-27 que havia d’unir Tarragona amb Montblanc via el túnel del Coll de Lilla cada cop té menys justificació. I aquesta no és una conclusió a la qual haguem arribat nosaltres, sinó que és senzillament, la mateixa a la qual van arribar les tretze cambres de Comerç de Catalunya en la darrera reunió del Consell de Presidents i en la qual van demanar la necessitat “urgent” de posar en funcionament l’autovia A-27, a causa del retard en la seva execució per la seva transcendència “econòmica i empresarial” per al conjunt de Catalunya, estatal i supracomunitari. I diem que no té cap mena de justificació per la senzilla raó que aquesta és una obra que ha estat sacrificada dintre dels projectes estatals d’infraestructures, ja que, si de manca de diners o pressupost es tractava el fet de la seva paralització, per què l’Estat ha continuat invertint en projectes d’autovies o, pitjor encara, línies d’AVE de dubtosa rendibilitat o planifica rescatar autopistes que es van construir paral·leles a autovies, que ja de per si són com autopistes? No seria potser convenient pensar en una mena de malícia planificada el fet que el projecte de l’A-27 hagi estat sacrificat, igual que també podríem parlar i de la dèria oficial amb relació al corredor central en detriment del corredor del Mediterrani entre d’altres greuges, que, definitivament, sí que podria representar com a mínim, una mena de por de l’Estat d’invertir diners en una zona que potser algun dia mirarà de viure de forma independent? Les causes, doncs, no les sabrem mai, però, si mirem els antecedents històrics, el nostre país sempre ha estat marginat pel que fa a les inversions en infraestructures i el poc que ha anat tenint ha estat per obligacions d’organismes internacionals o bé a canvi de pagar peatges que ja ben bé podríem qualificar d’eterns.

Les cambres de Comerç, doncs, han parlat i enrere queden tants d’altres actes reivindicatius unitaris o no per defensar l’A-27; però molt ens temem que les coses continuaran igual que ara o tirant a pitjor. El temps ho dirà.