De tant propagar la por ja no espanten ni els més porucs
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
La campanya electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya més transcendentals del que portem de Generalitat reinstaurada està a punt de viure la seva primera setmana de vida, tot disposada ja a encarar la darrera setmana. Malauradament i a part que molts partits polítics semblen estar sempre immersos des del mateix dia que finalitzen les eleccions en campanya electoral, aquests primers quasi set dies ens han portat frases, afirmacions i propagandes realment que es mereixerien fer riure, si no fos perquè, francament, fan plorar i haurien de fer caure la cara de vergonya a més d’un per allò que menteix, que sempre alguna cosa queda.
La qüestió rau a pensar com se li pot passar pel cap a gent, suposadament responsable i formada, afirmar en els seus actes electorals que, si Catalunya fos independent, doncs, que les pensions perillarien; que, si Catalunya fos independent, quedaria fora de la Unió Europa; quedaria fora de l’euro… i així, tantes i tantes mentides que l’únic que pretenen, ja que explicació sensata no en tenen, és estendre la por cap a aquelles persones o sectors que es mostren indecisos sobre el procés que ha encetat Catalunya cap al dret a decidir.
Tothom sap que qui juga amb foc es pot acabar cremant i els partits i líders polítics que només es basen en la doctrina de la por, tot escampant mentides sense cap mena de dubte, poden acabar veient com tota aquesta mena de política de “terra cremada” se’ls acabarà girant en contra. I és que en política, com en tantes i tantes d’altres coses de la vida, és important que les afirmacions, siguin de la naturalesa que siguin, vagin sempre raonades, ja que llavors hi ha el perill que a la formació en qüestió li agafin la mesura, siguin llavors la riota dels possibles votants i que ningú se’ls cregui ni quan diguin veritats.
Catalunya i amb ella els seus homes i dones han perdut definitivament la por i cada cop són més els qui entenen el que passa diguin el que diguin els defensors de la por i, per tant, pensen actuar apostant per la nostra llibertat nacional.
La qüestió rau a pensar com se li pot passar pel cap a gent, suposadament responsable i formada, afirmar en els seus actes electorals que, si Catalunya fos independent, doncs, que les pensions perillarien; que, si Catalunya fos independent, quedaria fora de la Unió Europa; quedaria fora de l’euro… i així, tantes i tantes mentides que l’únic que pretenen, ja que explicació sensata no en tenen, és estendre la por cap a aquelles persones o sectors que es mostren indecisos sobre el procés que ha encetat Catalunya cap al dret a decidir.
Tothom sap que qui juga amb foc es pot acabar cremant i els partits i líders polítics que només es basen en la doctrina de la por, tot escampant mentides sense cap mena de dubte, poden acabar veient com tota aquesta mena de política de “terra cremada” se’ls acabarà girant en contra. I és que en política, com en tantes i tantes d’altres coses de la vida, és important que les afirmacions, siguin de la naturalesa que siguin, vagin sempre raonades, ja que llavors hi ha el perill que a la formació en qüestió li agafin la mesura, siguin llavors la riota dels possibles votants i que ningú se’ls cregui ni quan diguin veritats.
Catalunya i amb ella els seus homes i dones han perdut definitivament la por i cada cop són més els qui entenen el que passa diguin el que diguin els defensors de la por i, per tant, pensen actuar apostant per la nostra llibertat nacional.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres