Que la crisi no ens espatlli l’esperança del Nadal

Editorial

Faltaran ja ben poques hores, quan aquest setmanari arribi a les mans dels/de les nostres lectors/es, perquè Nadal i Sant Esteve siguin una realitat i moltes famílies de la Conca de Barberà es donaran cita al voltant de les taules familiars per tal de viure amb goig i alegria aquestes festes, que van més enllà de les creences religioses pròpiament dites. També seran molts els nens i les nenes que, amb força i encara més il·lusió, picaran ben fort aquell tros de fusta anomenat Tió, del qui, de forma abnegada, aniran sortint després de cada sèrie de cops molts i molts regals; sense oblidar pampalluguejants llums que, a través de les finestres, els vianants veuran provinents dels arbres nadalencs instal·lats a les cases, darrere vidres entelats d’escalfor, per lluitar contra el fred exterior. I, fins i tot, algun pare Noël apareixerà desafiant en alguna façana tot fent veure que ja és a tocar del balcó per entrar a la casa en qüestió, mentre les nadales aniran sonant arreu, dintre i fora les cases.

Tot això, però, no ens haurà de fer oblidar que mentre aquestes alegries i celebracions es fan avinents a les nostres llars, els hospitals continuaran plens de gent que intentaran a la seva manera viure un Nadal al més digne possible. Hi haurà molts treballadors també que hauran de treballar per tal que tot funcioni i no falti de res, si quelcom passa, i d’altres viuran el Nadal en trista solitud, mancats del més mínim i només podran provar la dolçor que els pertocaria per aquestes festes, gràcies a la caritat de persones i institucions. Altres viuran angoixats per la recent pèrdua d’una feina o les dificultats per no haver pogut omplir la taula tal com els hauria agradat o, fins i tot, l’amenaça plausible d’un desnonament.

Sigui com sigui, hem de deixar allò més negre darrere nostre i intentar que l’esperit nadalenc ens inundi a tots plegats i el més important encara, que nosaltres mateixos siguem capaços de transmetre l’esperit nadalenc cap a aquelles altres persones que s’han vist abandonades per la sort i la dignitat els anteriors onze mesos de l’any. Molt bon Nadal.