Editorial

Aquest any 2012, que alguns auguraven la fi del món, quedarà d’aquí a ben pocs dies enrere i al ritme de les tradicionals campanades i la menja dels dotze raïms, dilluns vinent al punt de la mitjanit, saludarem l’arribada d’un nou any, el 2013, que, si bé ja no figura com el de la fi del món, sí que per a molts entesos serà un any molt més complicat en l’econòmic i en el social que aquest 2012 que deixarem enrere.

El nou any 2013 serà, doncs, un any que sembla que les retallades que tots plegats hem patit durant el 2011 i el 2012 es quedaran curtes i que s’haurà de retallar, en el cas català, una suma equivalent a la d’aquells dos anys junts en un sol any. Tot plegat, d’entrada, ja no fa que tots plegats ens puguem sentir optimistes, ja que una vegada més, quan es parla de retallades, tothom sap que aquestes sempre van dirigides, desgraciadament, en una única direcció, que acostuma a tenir el vessant social com a víctima propiciatòria, sense que tampoc als qui van causar la crisi econòmica se’ls auguri en aquest 2013 cap mena de demanda de responsabilitats.

Per altra banda, serà un any que, de ben segur, el nostre país haurà de continuar avançant cap a la configuració de la futura consulta sobre la seva independència i caldrà veure com van funcionant els engranatges de l’entesa entre el nou Govern de la Generalitat i Esquerra, que li dóna suport. Per tant, cal preveure que, durant el 2013, els atacs que el nostre país ha sofert des de diferents vessants del poder centrar es multiplicaran, conforme la data de la futura consulta es vagi apropant i el malestar per la crisi econòmica es vagi eixamplant, mal sigui per distreure l’atenció d’una ciutadania desencantada i sense un futur clar.

Finalment, cal esperar que el nou any 2013 sigui un any propici per al futur de la nostra comarca i, de fet, caldrà que tots els seus homes, dones i institucions vàries vagin a la una, per tal que els efectes de la mala conjuntura passin de la forma més lleu possible sobre nostre.