Editorial

Des de fa ben poques dates, el món polític de la Casa de la Vila de Montblanc sembla que es torna a animar, ja que torna —com si d’un pèndol es tractés— l’antiga idea d’abans de les darreres eleccions municipals, de la constitució d’un ajuntament de tretze; és a dir, un govern unitari entre tots els grups polítics que conformen el plenari montblanquí, que hauria de treballar en els grans projectes que ha d’afrontar la nostra localitat fins al 2015, data de les properes eleccions municipals.

En principi, es tractaria de donar una imatge de fortalesa tant amb vista a afrontar amb molta més fermesa els reptes que té plantejats Montblanc, alhora que també es tractaria que Montblanc aparegués com un consistori que va a l’uníson en un tema tan transcendental com serà el procés que haurà de portar el nostre país a assolir el dret a decidir sobre el nostre futur nacional.

I és que a ningú no se li escapa que, si s’aconseguís aquest govern de tretze a la Casa de la Vila, almenys els polítics de Montblanc donarien un bon exemple a la ciutadania i —per què no— a altres ciutats sobre el que cal fer i la necessitat de sobreposar els interessos de ciutat i de país als propis i personals de cada polític i als de cada sigla política.

Vénen temps molt difícils, en què tot sembla estar trontollant. Allò que fins ara funcionava, no funciona; allò que semblava real, ara sembla no tenir versemblança; i tothom té un veí, un amic o un conegut que ho està passant ben magre en aquests moments d’atur sense fi i desnonaments. Per tant, serà molt bo per Montblanc poder encarar els diferents temes que té damunt la taula i les necessitats de la seva gent amb un govern municipal que tingui la unitat com a bandera. Un fet —aquest— que, si s’assolís a la casa gran, tal com en el seu dia es va aconseguir al Consell Comarcal de la Conca de Barberà, caldria prendre’l com a exemple per a altres administracions.