Editorial

Hi ha coses, que si no fos perquè realment són serioses i hi ha moltes coses en joc, serien per riure per tal de no plorar i de fet, la llarga història de l’A-27, des de que ja les ments preclares dels anys 20 del segle passat somiéssim en un túnel que uniria l’Alt Camp i la Conca de Barberà, és per posar-se a plorar. I és que fa bens pocs dies que han finalitzat les obres de l’A-27 entre Tarragona i el Morell, que representen la finalització d’uns 7,7 km de via; quedant així pendents dos trams més d’aquesta obra que ja hauria d’estar inaugurada des de fa dos anys; el del Morell fins a Valls i el de Valls fins a Montblanc.

Com lamentablement tothom coneix, la situació econòmica és la que és i quan les pinten bastos, tothom coneix també, que Catalunya i, dintre d’aquestes, el Camp de Tarragona, són els primers que reben el tall de les tisorades i fa ja temps que el llavors govern ZP va decidir sacrificar les obres d’aquesta autovia A-27, amb tots els perjudicis que tothom coneix que la paralització comporta i comportarà encara més, si les coses no canvien.

Encara tenim en el record la roda de premsa del comitè d’empresa de Frape Behr de fa un parell d’anys en la que reclamaven la represa de les obres de l’autovia fins a Montblanc, doncs es posaven en perill les futures comandes de l’empresa i la viabilitat de l’encara també per fer, Centre Intermodal de Mercaderies de Montblanc; i amb tot, l’administració central ha fet orelles sordes a totes les reclamacions, manifestacions, manifestos i les obres que van quedar començades però interrompudes, s’alcen ara com un fantasma que es va deteriorant dia rere dia, amb el perill de que inclús els diners que en el seu dia es van invertir no hagin servit per a res.

Esperem que quan la ministra vingui a inaugurar el tram entre Tarragona i el Morell, es digni a posar alguna data a la represa de les obres i que la Conca de Barberà tingui aquest important motor per no perdre el ritme dels temps.