El tram entre Valls i Montblanc, ni hi és ni se l’espera
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
Aquesta setmana s’han presentat el que són els pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2014; uns pressupostos que no cal ser vident per malpensar en relació amb la seva generositat envers el nostre país. I és que si algú es pensava que des del govern estatal farien algun petit gest per intentar “calmar” en certa forma els catalans, una vegada més i això ja és la història interminable, el govern de l’Estat pràcticament s’oblida de nosaltres i, més especialment, s’oblida de l’A-27. En aquest sentit, els pressupostos només contemplen 15 milions d’euros, destinats al tram entre el Morell i Valls, que, com tothom pot entendre, no serviran per avançar les obres en pràcticament res i ja no parlem del tram Valls-Montblanc, autènticament postergat.
Així, doncs, qui esperi gestos de bona voluntat del govern central vers el país, que cada dia que passa té més clar que no traurà aigua clara amb aquesta relació de la qual aviat se’n compliran tres-cents anys, s’emportarà novament una gran desil·lusió; ja que cada dia és més clar que, si bé com a catalans ja tenim una mena de càstig permanent assegurat, ara que, com a poble, hem tingut la gosadia de voler votar i decidir el nostre futur, les coses encara pinten més negres.
En aquest sentit, queda clar que el tema de l’A-27 va per a ben llarg i potser, no la veurem mai feta aquesta autovia, que, com tothom sap, contempla un túnel que hauria d’unir Valls i Montblanc i que ja estava pensat als anys vint del segle passat. De fet, fins i tot, la CEPTA vol crear un loby de pressió per tal de pressionar a qui pertoqui perquè tingui en compte el projecte de l’autovia A-27, de la qual, de moment, només és útil el tram entre Tarragona i el Morell. Molt ens temem, però, que no hi haurà pressió que valgui davant un historial de perjudicis envers les infraestructures del nostre país, que ja es deixava notar en temps de la construcció del primer ferrocarril. I és que, com sempre, els catalans, si alguna vegada hem volgut gaudir d’alguna cosa que creiem justa, sempre l’hem hagut de pagar.
Així, doncs, qui esperi gestos de bona voluntat del govern central vers el país, que cada dia que passa té més clar que no traurà aigua clara amb aquesta relació de la qual aviat se’n compliran tres-cents anys, s’emportarà novament una gran desil·lusió; ja que cada dia és més clar que, si bé com a catalans ja tenim una mena de càstig permanent assegurat, ara que, com a poble, hem tingut la gosadia de voler votar i decidir el nostre futur, les coses encara pinten més negres.
En aquest sentit, queda clar que el tema de l’A-27 va per a ben llarg i potser, no la veurem mai feta aquesta autovia, que, com tothom sap, contempla un túnel que hauria d’unir Valls i Montblanc i que ja estava pensat als anys vint del segle passat. De fet, fins i tot, la CEPTA vol crear un loby de pressió per tal de pressionar a qui pertoqui perquè tingui en compte el projecte de l’autovia A-27, de la qual, de moment, només és útil el tram entre Tarragona i el Morell. Molt ens temem, però, que no hi haurà pressió que valgui davant un historial de perjudicis envers les infraestructures del nostre país, que ja es deixava notar en temps de la construcció del primer ferrocarril. I és que, com sempre, els catalans, si alguna vegada hem volgut gaudir d’alguna cosa que creiem justa, sempre l’hem hagut de pagar.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres