Importància i necessitat de la unitat

Editorial

Aquesta setmana, molts, i des de diferents mitjans interessats, s’han esquinçat les vestidures després que l’alcalde de Montblanc, Josep Andreu, fos escollit com a membre de la direcció de la flamant Crida Nacional, i li han retret el fet que ell és un militant històric d’Esquerra Republicana i que la Crida Nacional, en canvi, és un moviment ideat i impulsat per Carles Puigdemont, del PDeCAT. Tot plegat faria riure si no fos perquè tal com afirma el mateix Andreu, almenys de moment, la Crida Nacional és únicament i exclusiva un moviment que busca aglutinar gent de diferents tendències per fer realitat la República catalana, lluny del que seria un partit polític; de fet, tan poc partit polític és que aquest moviment no es presentarà ni a les eleccions municipals ni a les europees, en què cada candidat, sigui de la Crida o no, defensarà el seu partit polític.

 

Així les coses, cal no buscar les pessigolles on no és possible que n’hi hagi i plantejar-nos seriosament el que hauria d’importar en realitat: ¿com és que els partits que defensen la independència nacional del nostre país no són capaços d’anar units a favor d’aquesta finalitat i sembla que encara els importi més la defensa de les sigles pròpies? Com és que no es veu que a Europa cal que vegin reflectida la majoria social independentista del nostre país?