“Ho hem pogut recuperar i estem molt contents de poder tornar-ho a fer”

Xavier Miró Cantó Periodista d’El Punt Avui

Comarques

“Ho hem pogut recuperar i estem molt contents de  poder tornar-ho a fer”
“Ho hem pogut recuperar i estem molt contents de poder tornar-ho a fer”

“In memoriam” és el primer poema publicat en llibre pel poeta reusenc Gabriel Ferrater, un poema narratiu sobre la Guerra Civil. També és el nom del recital centrat en aquest poema, però amb l’afegit d’altres que van crear fa vint-i-cinc anys dos companys d’universitat, Xavier Miró i Andrés Noarde. Ara, al Vila del Llibre podrem gaudir de la reactualització de l’espectacle.


Com ha anat que després de 25 anys, hàgiu decidit reactualitzar aquell espectacle que ja es va estrenar pel centenari de la Cooperativa Agrícola de Barberà?
Tot ve arran d’una proposta que ens va fer el Montblanc Vila del Llibre, pels 25 anys d’aquella actuació a Barberà.


En aquell moment recordo que teníem molta il·lusió, però és clar, no teníem ni jo ni el meu company, l’Andrés, que és el qui va compondre la música, l’experiència que ell sobretot ha anat agafant ara amb els anys; a més a més, el que va veure i proposar també va ser la necessitat d’incorporar ara un segon guitarrista, que omple molt més musicalment l’espectacle de cara a aquesta experiència que veurem durant el Vila del Llibre, tot i que està inspirat en aquell moment que vam viure fa 25 anys a Barberà. De fet, nosaltres encara vam tenir la sort d’haver vist tocar en directe l’Ovidi Motllor amb el Toti Soler a la guitarra, i ara nosaltres el que hem fet és tornar a recuperar les músiques, completar-les, i amb més edat i més experiència, esperem fer-ho millor.


Quines expectatives us heu marcat de cara a aquesta actuació al Vila del Llibre, i com ho prepareu?
Bé, només poder-ho fer ja és una il·lusió completa que tenim, i pel que fa a expectatives, des del Vila del Llibre ens ha dit que això pot tenir continuïtat i ho podrem continuar fent en altres edicions que es faran en altres localitats, tot i que encara no està decidit del tot ni ens preocupa gaire; el millor, però, és que ho hem pogut recuperar i estem molt contents de poder tornar-ho a fer.


Què us motiva de l’obra de Gabriel Ferrater?
En Ferrater ens és un referent relativament proper, no en va és nascut a Reus, i pel que fa al que ens ocupa, “In memoriam” és un text que va escriure quan va començar la guerra, quan tenia 14 anys i era a Reus. És la visió d’un nen d’aquesta edat, ben jove, que veu com son pare forma part de la nova legitimat republicana de Reus; i nosaltres reivindiquem aquest poeta i aquest text.


Però, realment, per què “In memoriam”, d’entre l’obra de Ferrater?
Bé, fa 25 anys va ser el centenari de la Cooperativa de Barberà; llavors, tenim que el meu padrí era d’una família que eren dels fundadors de la Societat; mon padrí també va viure la guerra, va estar a l’exili i després va tornar, i jo volia participar en la celebració del centenari, perquè fent-ho en el fons també estava fent un homenatge al meu padrí, Joan Cantó, ja que quan llegia aquest poema no podia deixar de pensar en les seves vivències a la guerra i la postguerra. Però bé, el rerefons era la Societat, que més enllà d’una cooperativa va ser un teatre, una escola… una xarxa social de primer ordre que desapareix al 39, amb la derrota republicana, i el que explica l’“In memoriam” de Ferrater, tot i que des de la perspectiva de Reus, són vivències similars a les del meu padrí. A banda, Ferrater també explica una mica les misèries del seu propi bàndol i trobo que té un punt molt actual, de fet, i tot i que al seu moment va ser criticat, ens demostra que la memòria històrica ha de ser també honesta per part de tothom.


Per a vostè, internament, què representarà tornar a viure la representació d’‘In memoriam’?
Sens dubte, serà interessant poder-ho tornar a fer, i els treballs previs que hem fet fins al moment han estat molt profitosos i n’estic ben content. La proposta va sortir al gener, i tot plegat la coincidència ha fet que estrenem aquest renovat In memoriam a Montblanc i en l’any del 125è aniversari de la Cooperativa Agrícola de Barberà, just 25 anys després, i el 50è aniversari de la publicació del llibre que recull els poemes triats per Ferrater, que és Les dones i els dies.


Per a qui no el conegui, qui és Xavier Miró?
Bé, soc el Xavier Miró de “Cal Cantó” de Barberà; soc periodista i actualment visc a Barcelona, tot i que si em pregunten quin és el meu lloc del món, jo sempre dic Barberà.