“Aquest és un llibre que feia anys que volia escriure”

Francesc Marco-Palau Historiador i autor del llibre ‘El pintor que cremava els seus quadres’

Montblanc

“Aquest és un llibre que feia anys que volia escriure”
“Aquest és un llibre que feia anys que volia escriure”

Francesc Marco-Palau (Tarragona, 1989) és doctor en Història Comparada, Política i Social a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb una tesi dirigida pel professor Joan B. Culla. Després d’alguns llibres d’història política, acaba de publicar ‘El pintor que cremava els seus quadres’ (Gregal, 2019), un assaig biogràfic al voltant del pintor Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000).


Com li sorgeix la idea de recuperar la història de Palau Ferré?
Aquest és un llibre que feia anys que volia escriure. Volia explicar en 150 pàgines i d’una manera divulgativa qui era Maties Palau Ferré i per què és un nom singular de l’art català del segle XX. 


A més, amb el llibre, estem tornant a posar d’actualitat el nom del pintor en el conjunt de Catalunya. 


El títol és impactant, ‘El pintor que cremava els seus quadres’. És un títol que reflecteix l’actitud davant l’obra artística de Palau Ferré?
Quan Palau Ferré va tornar de París, als anys seixanta, va signar uns contractes amb un marxant i després d’un periple judicial, el 1974 el Tribunal Suprem el va condemnar a pintar a metres quadrats. L’artista va voler reivindicar la llibertat creativa dels artistes a partir de cremar les obres que anava pintant. Així, la premsa parlarà d’ell com “el pintor que cremava els seus quadres”.


Creu que Palau Ferré realment va poder arribar a trobar la llibertat creativa?
Tot i que aquests esdeveniments que descrivíem el van marcar, jo crec que a la darrera etapa de la seva vida va poder recuperar la il·lusió per l’art i la vida. Va fer nombroses donacions d’obres a ONG i va col·laborar amb els seus quadres a enfortir projectes socials i de cooperació, en defensa dels drets humans.


Vostè és net nebot de l’artista; què en recorda, del contacte amb ell?
Quan l’artista va morir l’any 2000, jo tot just tenia 10 anys. Tot i així, en tinc records d’infantesa passejant per Montblanc, arribant-nos al convent de la Serra, pujant al Pla de Santa Bàrbara i dinant a la Fonda dels Àngels o al Molí del Mallol. També en tinc molt bons records de les festes nadalenques.


Com el descriuria com a persona? Té alguna anècdota entre tots dos que recordi?
Jo el defineixo com un artista de mentalitat cistercenca, enamorat dels seus paisatges.


Justament dels dies de Setmana Santa recordo amb especial dolçor els impressionants ous de Pasqua de la pastisseria Viñas amb els quals ens obsequiava a la meva germana Rosa de les Neus i a mi. Eren gairebé més alts que nosaltres!


I un altre moment inoblidable va ser quan els Torraires van aixecar uns pilars davant la casa pairal del carrer Riber, el dia que vam prendre la primera comunió. Aquell va ser un gest molt bonic.


Creu que Montblanc el reconeix prou?
Sí, crec que cal agrair la bona feina que fa l’Ajuntament de Montblanc, amb Josep Andreu al capdavant, per dinamitzar el turisme cultural i per consolidar el patrimoni de la Vila Ducal. Ara caldrà fer un pas més, sobretot pensant en el centenari del pintor del 2021. 


Queden coses per saber de Palau Ferré?
Sí, la recerca al voltant de Palau Ferré continua. Cal acabar de catalogar i analitzar totes les obres de la seva producció. També s’han d’estudiar més algunes connexions artístiques i alguns períodes de la seva vida.

 

Té algun projecte més a la ment?

Palau Ferré és un artista amb projecció internacional i hem de fer que sigui un valor turístic associat a la marca de Montblanc. 


Arran del llibre, en poques setmanes s’estan publicant molts reportatges i articles sobre el pintor. Sembla com si ara el món artístic i la premsa l’estigués redescobrint: això vol dir que el tema té interès i moltes potencialitats.


 Finalment, on podem trobar el llibre?
El llibre pot trobar-se a la majoria de llibreries de Catalunya, i a Montblanc, és clar, a la llibreria Requesens i a la Baldufa.