“De la Conca de Barberà hi van anar relativament poques persones”

Josep M. Torné i Pinyol Autor del llibre “Molta terra catalana a l’Havana”

Actualitat

“De la Conca de Barberà  hi van anar relativament poques persones”
“De la Conca de Barberà hi van anar relativament poques persones”

A principis del mes d’abril es va presentar a Montblanc el llibre ‘Molta terra catalana a l’Havana’, el primer volum d’una història de l’emigració catalana a la capital de Cuba.


Què el va portar a escriure el llibre ‘Molta terra catalana a l’Havana’, relacionat amb Cuba, quan vostè ha voltat per més de noranta països pel seu compte?
Tot va començar quan, cap a l’any 2000, vaig llegir un llibre que porta per títol 7 passejades per l’Havana. El llibre descriu la petjada catalana a la capital de Cuba i em va interessar força. De fet, jo no havia estat mai a Cuba, però el 2010, amb la meva dona i un cop prejubilats, vam tenir ocasió de fer un viatge de 15 dies a l’Havana, al qual ens vam emportar el llibre com a guia de viatge per veure in situ allò que descrivia que, a part d’enamorar-nos, ens va permetre ratificar la important influència catalana a la ciutat. També vam visitar la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya, el casal català més antic del món (fundat el 1840), on vàrem fer amistats i contactes. A més, vam llogar un cotxe per visitar les ciutats de Pinar del Río, Cienfuegos i Trinidad, on, sense portar informació prèvia, vàrem descobrir també una petjada catalana més que notable. Un cop a casa, amb força temps disponible i amb un gran interès en el tema, vaig començar a investigar amb ajut de la meva dona, i a endreçar la documentació i el resultat de les investigacions en un full Excel de l’ordinador de casa. El 2013 vam fer una segona estada a l’Havana, en aquest cas de 30 dies, bàsicament per concretar algunes investigacions i per fer 1.500 fotos, totes relacionades amb l’antic patrimoni material català de la ciutat, i un cop retornats a casa és quan vaig decidir començar a escriure el llibre Molta terra catalana a l’Havana.


Què creu que buscaven els catalans que van marxar cap a Cuba i van trobar majoritàriament el seu somni allà?
La primera onada d’emigració va ser una iniciativa empresarial familiar, en la qual fills joves solters fadristerns (no hereus) de 15 a 20 anys s’establien transitòriament a l’illa per obrir-hi un negoci de comerç. L’estratègia a seguir era treballar el màxim d’hores possible i gastar el mínim de diners, per acumular un capital i amb l’objectiu de poder tornar a casa per viure de renda, o bé per obrir o participar com a soci en negocis diversos a Catalunya. A l’època hi havia un lema que esquematitzava el projecte de la majoria d’emigrants, que feia: “Cinc anys de privacions i una fortuna.” Cal dir que, moltes vegades, aquest projecte no es va arribar a complir, bé perquè no van fer fortuna, perquè van trigar molt més de cinc anys a fer-la, o perquè no van tornar mai més a Catalunya.


Val a dir que, habitualment, els emigrants que havien fet fortuna i tornaven a Catalunya eren substituïts per parents, amics o coneguts del poble, que continuaven el negoci, un sistema conegut amb el nom d’emigració en xarxa. D’aquesta manera, els comerciants catalans es varen estendre en forma de taca d’oli, fins a gairebé monopolitzar el sector del comerç a la menuda i a l’engròs a Cuba.


En què es nota especialment, a l’Havana, l’antiga presència catalana?
Es nota molt en l’estil de construcció dels edificis de la ciutat. Penseu que molts arquitectes i mestres d’obres catalans s’hi van desplaçar, i hi van portar amb ells les seves tècniques i estils de construcció. Les cases construïdes per aquests, moltes amb la tècnica de la volta catalana, tenien fama de ser molt robustes, a fi de poder aguantar l’exigent clima tropical, i per això eren molt ben valorades. També s’hi troben encara moltes cases d’estil modernista de principis del segle XX, en diferents estats de conservació. D’altra banda, encara es poden veure a la ciutat centenars de columnes de ferro fos, construïdes a la foneria Geli de l’Havana, fundada per Eudald Geli, un professional originari de la Barceloneta.


Pel que fa a l’urbanisme, es pot esmentar el passeig Martí (Prado) obert el segle XVIII fora muralles i redissenyat el segle XIX, a imatge de la Rambla de Barcelona.


Un altre tema és els nombrosos cognoms catalans existents a la ciutat, només cal agafar la guia de telèfons i consultar-la. Cal deixar clar, però, que molts d’aquests cognoms no són consanguinis, sinó que procedeixen d’esclaus que, en ser alliberats, prenien el cognom del seu examo. Cal també destacar l’orgull amb el qual els descendents de catalans proclamen aquesta circumstància.


Si tan important va ser la presència catalana a Cuba i a l’Havana en particular, com és que no ha quedat cap petjada de la nostra llengua a l’illa i la capital?
Jo ho atribueixo al fet que els catalans, ancestralment, tenim una afinitat per les activitats mercantils i una actitud gens imperialista, i per tant, ens adaptem fàcilment a les llengües dels països que visitem. Tanmateix, tampoc és veritat que no n’hi hagi quedat cap petjada. Si més no, us puc posar dos exemples de paraules cubanes d’origen català: “trapiche”, de trepitjar, el dispositiu original utilitzat a la indústria del sucre per aixafar la canya; i “estelladora”, moble destinat a guardar el càntir.


Entre entitats i catalans en general a l’Havana, en quant es pot quantificar la presència de persones de la Conca de Barberà?
De la Conca de Barberà hi van anar relativament poques persones, ja que és ben sabut que la majoria d’emigrants catalans procedien de les comarques costaneres, perquè els negocis d’exportació/importació, a l’època, tenien lloc bàsicament als ports. Però hi ha una excepció a tot això, que és la del poble de Rocafort de Queralt, que, en una època determinada, es va quedar pràcticament sense joves fadrins perquè se’n van anar gairebé tots a l’Havana. Fins i tot van arribar a fundar a la capital de Cuba l’Agrupació Benèfica Pro-Rocafort, una associació d’emigrants dedicada fonamentalment a contribuir al benestar i engrandiment del seu poble.


Aquesta gent de la Conca, té investigat especialment en quins àmbits de la societat de l’Havana es desenvolupaven?
Dels principals que surten al llibre podem citar, de Montblanc, Josep Conangla i Fontanilles, periodista, i Josep Folch i Pinyol, òptic. De Segura, un agregat del municipi de Savallà del Comtat: Antoni i Isidre Gassol i Civit, propietaris d’una fàbrica de galetes i xocolata. De Passanant: Joan Bacardí i Tudó, pare de Facund Bacardí i Massó, fundador de la companyia multinacional homònima elaboradora de rom. De Rocafort de Queralt: els Ferran i Murgades; Ferran Bonet i Queralt; Albert i Humbert Llobera; Isidre Llobera; Pere Tomàs i Gual; Josep Ferré i Vidal; Marià Ferré i Ruiz; Josep Tous i Amill, i la família Solé, gairebé tots dedicats, d’inici, al comerç del safrà, comerç que posteriorment varen diversificar vers moltes altres mercaderies. De Pira: Maria Pons i Amill, esposa de Josep Tous i Amill. D’altra banda, cal apuntar també que, la majoria, van ser socis del Centre Català de l’Havana i activistes dins del nacionalisme català.


Què podien trobar els catalans a l’Havana que no trobessin en altres països americans?
A les primeres dècades del segle XIX la relació comercial entre Catalunya i l’illa de Cuba va ser molt intensa, perquè eren les dues àrees de la corona espanyola amb una economia més dinàmica, i disposaven de productes complementaris per a l’exportació, fonamentalment en el cas de Catalunya: vins, aiguardents i indianes (teixits de cotó estampats); i en el cas de Cuba: sucre i tabac. D’aquesta manera, el port de l’Havana esdevindria el principal nucli d’activitat econòmica a Amèrica, i molts vaixells hi feien escala abans de travessar l’Oceà Atlàntic.


Després de la independència de la majoria de les colònies americanes, l’Havana, principal ciutat d’Amèrica encara sotmesa a la jurisdicció de la corona espanyola, va constituir un focus d’atracció per a tota una colla de comerciants catalans dels països acabats de néixer, dels quals van haver de fugir per hostilitat amb els nous governs independents.


Qui es Josep M. Torné per als qui no el coneguin, i quines són les seves principals inquietuds?
Vaig néixer a Sabadell el 1951 i actualment visc a Monistrol de Calders (Moianès). Soc enginyer tècnic electrònic, llicenciat en Història Contemporània i en Investigació i Tècniques de Mercat. També he fet alguns cursos no reglats d’enologia. Vaig treballar sempre en l’àmbit tècnic-comercial industrial.


En l’àmbit individual, actualment, la meva principal inquietud és promoure el llibre que he escrit, ja que és molt difícil i costós escriure un llibre d’aquestes característiques, però encara ho és més que te’l publiquin i, sobretot, poder-lo vendre.


En el col·lectiu, seria fer el mateix que va fer Cuba el 1898, és a dir, desempallegar-nos d’aquest ròssec tronat anomenat Espanya, simplement perquè Catalunya pugui sobreviure com a país digne i democràtic.


Finalment, té algun projecte al cap des del punt de vista literari, de viatge, etc.?
Des de fa temps, conjuntament amb la meva dona, porto al cap un projecte de viatge que podria tenir una continuïtat literària i que haig de fer com més aviat millor perquè no m’agafi amb una edat massa avançada. Es tracta de fer la volta al món, sense presses i sense agafar cap avió.