“Ens fa molta il·lusió celebrar 10 anys i sobretot haver-hi pogut arribar en una bona situació”

Naltrus Teatre Amb motiu del 10è aniversari de l’entitat

Santa Coloma de Queralt

“Ens fa molta  il·lusió celebrar 10 anys i sobretot haver-hi pogut arribar en una bona situació”
“Ens fa molta il·lusió celebrar 10 anys i sobretot haver-hi pogut arribar en una bona situació”

El teatre a Santa Coloma de Queralt té nom propi, i aquest és Naltrus Teatre, que enguany compleixen una dècada de vida. Per aquest motiu tenen preparades algunes sorpreses i ens parlen d’aquesta efemèride en l’entrevista.


Aquest any compliu deu anys de vida. Com afronteu aquesta celebració?
Ens fa molta il·lusió celebrar deu anys i sobretot haver-hi pogut arribar en una bona situació. Amb moltes ganes de treballar i continuar fent teatre. Per celebrar-ho, enguany hem preparat diversos projectes. Estem preparant una exposició per recordar totes les obres que hem fet; a més, hem repetit gratuïtament una de les darreres obres que hem representat, i probablement en tornarem a portar a escena una altra abans d’acabar l’any. També tenim preparades altres sorpreses que de moment no volem desvetllar! No parem de pensar en noves propostes.


D’on va sorgir la idea de crear un grup de teatre a Santa Coloma?
La idea va sortir d’una reunió totalment improvisada entre la Rosa Almenara i la Mercè Piqué. Aquell dia devien estar avorrides i van començar a parlar de possibles projectes que es podrien fer a Santa Coloma. Un d’ells era tornar a engegar l’emissora municipal, però quan ens vam posar en contacte amb l’antic responsable ens vam adonar que era molt complicat. 


Llavors, parlant de les nostres dèries, ens vam adonar que a les dues ens agradava al teatre. I molt. Fins i tot la Mercè Piqué va confessar que, sense haver fet mai teatre, tenia l’afició de memoritzar guions en secret; perquè sí, com qui s’aprèn una cançó i la canta a la dutxa.


Doncs ja estava decidit: “Fem un grup de teatre.” Vam penjar cartells per les botigues demanant gent interessada en el tema i es va fer una primera reunió al Castell. I així vam començar tot.


Com s’aconsegueix, des d’un punt de vista amateur, arribar a fer deu anys?
  Amb molta constància, paciència i il·lusió. I per descomptat, trobant persones disposades a anar dos vespres a la setmana —a vegades més— a assajar, dirigir o preparar el muntatge necessari per fer una obra. Tota aquesta activitat es fa passada l’hora de sopar, en molts casos després de la jornada laboral.


Ha passat molta gent pel grup. Alguns hi són des del primer dia, altres han marxat, i també n’hi ha que han tornat. Som un grup molt divers, amb gent de diferents edats i perfils. Això fa que hàgim d’aprendre a “suportar-nos”. És molt enriquidor.


Ara heu estrenat obra. Com heu vist l’acollida i quin projecte teniu en ment?
L’acollida d’Un mar de dol va ser molt bona. Ens enfrontàvem al repte de fer un clàssic, cosa que no havíem fet mai. A més es tracta d’un drama, i la majoria de gent que ve a veure’ns ho fa amb la disposició que la facin riure. A vegades, la gent amb qui parles pel carrer et comenta: “Si no és una comèdia, no vindré.” Doncs no va ser una comèdia i la gent va sortir dient que els havia agradat molt.


La nostra voluntat és presentar Un mar de dol als concursos de teatre amateur que se celebren arreu de Catalunya i interpretar-la a tots els pobles i ciutats on ens convoquin. D’altra banda, altres membres del grup treballem per tornar a interpretar alguna obra que ja hem estrenat, com ara Hem de desfer la casa. Una de les actrius protagonistes ha estat mare recentment —des d’aquí un petonet, Eva!— i no vàrem poder-ne fer gaires representacions. Ara volem portar-la arreu de Catalunya amb una altra actriu.


Paral·lelament a tot això, estem implicats en l’organització del V Concurs de Grups Amateurs de Santa Coloma de Queralt. Animem a tots els grups de Catalunya a participar-hi. Es poden consultar les bases al web del nostre grup i també al portal de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya.


Alguna anècdota d’aquests deu anys, positiva o negativa?
D’anècdotes en tenim de tots colors. De bones i de dolentes. Les dolentes no ens agrada gaire recordar-les, tot i que s’ha de dir que han estat molt útils per aprendre. Per exemple, el segon i tercer anys del grup va ser un moment crític. Hi va haver una davallada important de membres i l’entitat va estar a punt de desaparèixer. Va costar arrencar i tirar endavant. És un fet que passa a molt grups. Molts ens han explicat que van passar pel mateix. Pel que fa a les anècdotes bones, la directora Rosa Almenara confessa que cada dia, a cada assaig, hi ha una anècdota. Alguna cosa passa. Alguna cosa que et fa riure, a vegades riure fins a plorar. Sovint vivim assajos memorables: tot el repartiment decideix saltar-se olímpicament el guió i començar a improvisar. Aquests són els millors!


A les funcions també es viuen anècdotes. Pot ser que l’apuntadora perdi el guió, que un actor trenqui sense voler un objecte d’attrezzo, que algú no es recordi de sortir a escena, i tantes altres coses. A vegades pateixes, però també rius molt. A cada funció. A cada assaig. El teatre amateur és això. Gaudir, desconnectar i riure.


Finalment, com veieu la salut del teatre amateur a la Conca i en general? 
A la Conca de Barberà la veiem fluixa. Precisament vam ser a Montblanc la setmana passada, i vam veure que el públic que va al teatre és poc i ja gran. Hi ha poc jovent entre el públic. És cert que hi ha alguns grups de teatre com els de Vimbodí o l’Espluga. Però no es mouen gaire, no participen en concursos ni fan gaires actuacions. En el nostre concurs, i també en la majoria on hem actuat, gairebé tots els grups són de la província de Barcelona. És difícil trobar grups de teatre de les comarques de Tarragona.


Malgrat això, la salut del teatre amateur en general és esplèndida. Hi ha molt nivell. Es poden veure grans obres de teatre fetes per grups amateurs. Al concurs de Santa Coloma rebem obres de molta qualitat. A vegades costa molt decidir, d’entres totes les candidatures que es presenten, quines portaràs al concurs. Però no cal que us ho expliquem, millor que tots els lectors vingueu a Santa Coloma a veure les obres que portem. N’hi ha de molt bones i a un preu molt popular.