“El poble va demanar el prec perquè acabes tan dramàtica situació, i s’encomanà al nou corrent devocional sorgit del Concili Provincial Tarraconense de 1738, i així va ser”

Enric Capdevila Torres Membre comissió executiva 275è aniversari Sagrat Cor

Comarques

“El poble va demanar el prec  perquè acabes tan dramàtica  situació, i s’encomanà al nou  corrent devocional sorgit del Concili Provincial Tarraconense de 1738, i així va ser”
“El poble va demanar el prec perquè acabes tan dramàtica situació, i s’encomanà al nou corrent devocional sorgit del Concili Provincial Tarraconense de 1738, i així va ser”

Parlar d’Enric Capdevila és parlar d’un amant incondicional de la història, la cultura i sobretot de la localitat de la qual durant tants anys ha estat alcalde, Solivella. Com a alcalde, ha hagut de presidir la comissió executiva del 275è aniversari del Sagrat Cor, i en aquesta entrevista ens parla de com ha anat tot aquest any de celebracions, que diumenge arribava a la seva fi.


Aquest diumenge passat finalitzaven els actes del 275è aniversari del vot de poble en honor del Sagrat Cor. Quina valoració fa dels actes viscuts?
Els actes d’aquest aniversari els vàrem encetar el diumenge 10 de juny de l’any passat amb la visita de l’arquebisbe Jaume Pujol, i així al llarg d’aquest any s’han anat succeint un reguitzell d’activitats, amb el punt àlgid de l’acte central viscut el 10 de setembre, solemnitat del vot de poble, i fins ara, amb la cloenda del passat 23 de juny amb la presència de l’arquebisbe recentment possessionat, Joan Planelles. Tot el que s’ha fet ha girat a l’entorn dels antecedents històrics d’aquesta commemoració, en què no ha mancat la petjada artística, literària, musical i de formació.


Què creu que fa que la societat de Solivella senti tan seu tot allò referent al Sagrat Cor?
Mireu, la festa del Sagrat Cor a Solivella està per damunt de la festa patronal de la Mare de Déu d’Agost, i això d’entrada pot sorprendre; és una celebració especial, la del vot de poble, que els solivellencs disposaren el 1743, degut al daltabaix que ocasionaren les epidèmies deu anys abans, i que provocaren en gran manera una mortaldat d’albats amb el consegüent perjudici en l’estructura familiar, a més del respectiu dol. El poble va demanar el prec perquè acabes tan dramàtica situació, i s’encomanà al nou corrent devocional sorgit del Concili Provincial Tarraconense de 1738, i així va ser. Des de llavors, any rere any s’ha celebrat la festa en acció de gràcies, sentiment transmès de generació en generació. A la vegada és el dia del retrobament de tothom que manté un lligam amb Solivella, ja sigui per naturalesa, adopció o coneixença i amistat.


En un altre aspecte, és una festa en la qual tothom pot trobar el seu lloc, ja que esdevé una fusió de sentiment religiós, festiu, patriòtic, artístic, de creativitat il·limitada, cultural, musical, patrimonial i identitari, on l’encaix de cadascú és molt fàcil de trobar, actuant amb total llibertat.

 

Creu que hi ha hagut una bona implicació en els actes que s’han celebrat?

Ha estat un èxit de participació. Si cada any, en la celebració que en diríem ordinària, ja esdevé una manifestació magnífica, amb motiu d’aquest aniversari ha estat amb una participació plena al llarg de tot el que s’ha organitzat en aquest any especial. També, ja des del principi, fou convocat un plenari veïnal, amb representació de tots els carrers, associacions i col·lectius, i des d’aquest punt inicial sorgí una comissió executiva dels actes a organitzar, formada per l’alcalde com a president, el rector com a vicepresident, un director executiu i els respectius vocals que han representat les associacions, carrers i zeladores de l’Apostolat Oració, a més de la secretaria executiva. Un equip humà amb l’objectiu de commemorar aquest aniversari de forma especial.


Personalment, quin acte destacaria en especial?
Tots els actes han estat transcendents, perquè l’ocasió era excepcional, però de tot el que s’ha fet voldria posar en relleu el reconeixement de l’arquebisbe Jaume Pujol, i del president de la Generalitat Quim Torra, en atorgar-nos els respectius reconeixements a la festa que celebrem, com foren atorgats d’antic i desapareguts en la revolució de 1838. Un altre aspecte seria la consecució d’un bé patrimonial, com el disseny i construcció d’una pintura mural al fresc a la capella del Sagrat Cor, obra de Josep Minguell. Un valor cultural que engrandeix el llegat que posseïm i que amplia l’oferta turística del municipi en les seves visites guiades.


Finalment, teniu pensat fer algunes coses més amb relació al Sagrat Cor, a banda de la tradicional processó de cada any, i tan emblemàtica?
La comissió constituïda en poc es dissoldrà una vegada complerts i liquidats els compromisos contrets, però sí que és ben cert que a l’entorn d’aquesta festa, al llarg dels anys, els solivellencs han recuperat patrimoni historicoartístic i musical, i en aquest aspecte queda molt per fer, moltes intencions i projectes esperen per ser atesos. Arribats a aquest punt, ja no és sols un tema parroquial o religiós, és un aspecte general del municipi que implica a tota la població, ja que com s’ha dit abans, és una festa oberta a tothom, i ara que s’ha tancat aquest aniversari, el valor patrimonial de la pintura mural al fresc, dels vitralls artesanals de les cúpules i façana principal del temple, del mural de ceràmica del baptisteri i altres valors d’artistes locals, tots estan a resguard d’unes parets d’un edifici barroc que ara compleix 250 anys de l’inici de la seva construcció, motiu suficient per continuar cercant i recuperant patrimoni local, ja sigui a l’entorn de la celebració del Sagrat Cor o d’una altra. Amb tot, el proper 9 de setembre tothom està convocat a Solivella a la festa del vot de poble.