“La nostra geganta s’ha descobert a si mateixa com a feminista i s’ha transformat”

Isaac Ballesté Martorell Dissenyador gràfic i soci de l’estudi de disseny Crea2 de Montblanc

Montblanc

“La nostra geganta s’ha descobert a si mateixa com a feminista i s’ha transformat”
“La nostra geganta s’ha descobert a si mateixa com a feminista i s’ha transformat”

Enguany tenim la geganta com a protagonista del cartell de la festa major. Per què s’ha escollit aquest element i quina idea es vol plasmar?
Fa unes quantes edicions que s’escull un dels elements del seguici perquè en sigui el protagonista. Ja s’havien fet l’àliga, la mulassa i la cucafera. Enguany li ha tocat a la geganta.

A causa del context social actual, tant la regidoria de Festes com l’estudi Crea2 vam creure que aquesta era l’ocasió perfecta per apropar-nos una mica a la causa feminista i fer un gest en aquest sentit. La idea del cartell és que la nostra geganta s’ha descobert a si mateixa com a feminista i s’ha transformat. Llavors, més enllà de comunicar la informació òbvia de la festa major, en el fons la intenció que teníem era provocar reaccions, remoure alguna consciència, incomodar alguna mentalitat més tancada, fer que ens qüestionem coses, convidar a la reflexió i a l’autoreflexió i plantejar un debat sa al voltant del feminisme.

Es parla de transmetre un canvi de mentalitat. Com és la geganta de Montblanc i com s’ha transformat en aquesta imatge de la festa major?
Ja sé que als montblanquins ens pot costar perquè hi tenim un fort lligam emocional, però si fem l’esforç d’intentar mirar-la objectivament i sense jutjar-la, veurem que la nostra geganta representa un model de dona que seria tot el contrari d’una dona feminista. Si ens hi fixem, veurem que compleix tots els cànons de bellesa de fa 150 anys: cotilla que li cenyeix la cintura i la limita, faldilla llarga i de diverses capes, cabell recollit i oprimit, maquillatge convencional, joies que denoten la seva posició, etcètera. Veient això em vaig plantejar: què pot fer aquesta geganta per ser feminista? Per alliberar-se? Per emanacipar-se i superar un model social que l’oprimeix? Per mi la resposta va ser evident: es desfà el monyo, allibera la cabellera al vent i demostra que ja no vol dur més el cabell recollit, lligat, controlat i dirigit. Així, simbòlicament, s’allibera de tots els formalismes que coarten la seva llibertat, transcendeix un model caduc i deixa de complir amb les tradicions i seguir el que “ha de fer”, ara, per fi, és lliure de ser ella mateixa sense haver d’agradar ni complaure ningú.

Descriu-nos la imatge que has dissenyat, com l’hem de mirar i quins són els punts que més en destaquen?
Vaig intentar fer tot això procurant que no perdés l’elegància que tant la caracteritza, la seva bellesa que la fa única i especial, i per això conserva els elements que la fan ser ella: el mocador, el vestit... Tots aquests elements que ens ajuden a identificar-la com a la nostra geganta. Més enllà d’això, el que més ens pot xocar és veure-la amb el cabell llarg, perquè mai l’hem vist així. Un altre detall és que ens mira directament als ulls i això també fa que sembli més viva. A més, la forma circular que té darrere el cap i que podria semblar una corona de santa també té el seu sentit. Per una banda ens ajuda a focalitzar la mirada cap al punt d’interès màxim, que és el seu cap; a continuació la mirada se’ns en va cap al segon punt d’interès, el mocador, i pel camí que uneix els dos punts passa, seguint una diagonal, pels cabells deixats anar. Per altra banda, així com les aures dels sants representen la seva força espiritual i la capacitat de veure el món de manera diferent i nova, l’aura de la geganta representa la força de les seves noves conviccions i el seu canvi de mentalitat, que li donen la capacitat de veure el món d’una manera nova.

Comentaves que per a la realització del cartell s’ha buscat inspiració en cartellistes o il·lustradors. Quins són?
Sí, em vaig inspirar sobretot en dos referents. Primer el cartellista txec Alphonse Mucha, que sempre feia que les protagonistes de les seves creacions fossin figures femenines, ‘femmes fatales’, segures de si mateixes, valentes i fortes, però que no deixaven de ser elegants i sòbries.
Per altra banda, l’estil de dibuix i traçat de la il·lustradora catalana Paula Bonet, que també crea obres protagonitzades per dones valentes, atrevides, desacomplexades i fins i tot descarades, amb un traçat molt lliure i fresc.

Montblanquí i autor de diversos cartells i imatges gràfiques de la vila. Es treballa diferent quan fas dissenys que es veuran al teu propi poble?
Jo no diria que es treballa diferent perquè, al cap i a la fi, com a professional sempre intentes que el resultat del teu treball es correspongui amb l’expectativa que hi ha darrere de l’encàrrec, que els objectius de comunicació es compleixin i que la imatge final sigui suggestiva i evocadora. Tot això passa en tots els projectes, siguin del teu poble o no. Dit això, sí que és veritat que en aquests projectes sempre hi ha un component emocional que en d’altres no hi és. El vincle amb el projecte és molt més fort i, d’alguna manera, hi acabes posant més afecte i t’ho prens com una cosa més personal.

El cartell de la festa major ja fa uns dies que es pot veure penjat per Montblanc. Quines reaccions hi ha hagut?
Quan es va decidir el concepte que hi ha darrere del cartell ja sabíem que no seria un cartell innocent i que provocaria reaccions. De fet, en part era el que buscàvem, remoure una mica l’opinió pública i generar aquestes reaccions. També intuíem que n’hi hauria de tots colors i així ha sigut. La gran majoria de les reaccions que m’han arribat, tant directament com indirecta són plenament positives i fins i tot alguna de molt entusiasta, tant per l’estètica com pel contingut. També alguna que està molt d’acord amb el missatge però no tant amb la manera com s’ha resolt. Finalment, algunes crítiques més generals al cartell sencer amb frases com “aquesta no és la meva geganta”.

Sé que és possible que el que m’hagi arribat a mi no es correspongui del tot amb l’opinió generalitzada però, sigui com sigui, m’agrada entomar-les i respectar-les totes perquè, siguin positives o negatives, sempre poden ajudar a enriquir i millorar l’experiència.