L’hem pogut veure al Vitrum aquest cap de setmana fent l’escultura de gel d’un peix. Ivan López ens explica com va començar en aquest art i amb les seves creacions.

A Vimbodí i Poblet t’hem vist fent una escultura gegant de gel, però et descrius com un artista versàtil.

Així és. El tema de l’escultura de gel fa uns 20 anys que el practica, però també faig retrats, dibuixos, il·lustracions... El que sí que és cert és que l’escultura de gel sempre m’acompanya i en vaig fent diversos bolos.

Com et surt iniciar-te en l’escultura de gel?

Recordo que encara estudiava Belles Arts quan m’ho van proposar. Hi havia un cartell a la facultat per fer una prova, hi vaig anar i vaig guanyar. Aleshores va ser quan vaig començar a fer les meves primeres escultures de gel, sense tenir cap experiència prèvia.

Els coneixements de dibuix, escultura i anatomia que tenia em van ajudar molt. Però la tècnica en si no me l’havien ensenyat, no sabia com fer servir una motoserra o com tractar el gel, així que va ser purament experimental. 

Fins i tot vaig apropar-me a una fusteria per preguntar com fer anar una motoserra. Vaig aprendre que la cadena s’escalfava, que es dilatava, que canvia de tensió... aleshores vaig començar a tensar la cadena fins a trobar el tall net que ja surt i no trenca el gel.

Qui em va fer la prova, el meu cap, pertanyia a una família que tenia negocis de gel. Era un enamorat de l’art efímer i volia fer un departament artístic a la seva empresa. Ells portaven el gel del peix a Mercabarna. Era un bohemi a qui li agradava l’art i que en un viatge a Canadà es va enamorar de les figures de gel que va veure.

De fet, no és un art propi de casa nostra sinó de països freds.

Això mateix. Per nosaltres encara és exòtic perquè no tenim aquesta cultura del gel, i menys aquí a la zona mediterrània. És difícil que proliferi l’escultura de gel. Però se’n fan encàrrecs. Vam treballar per a restaurants importants, per a l’Ice Bar de Barcelona... Ara només faig exhibicions, l’escultura de gel és el meu company fidel i més endavant m’agradaria tenir la meva empresa amb els meus propis blocs de gel. M’excita molt, artísticament parlant, anar a un lloc i fer una escultura in situ, té el seu punt esportiu i artístic a la vegada.

Tot parteix d’un gran bloc de gel. Quines dificultats et pots trobar?

Has de comptar amb la temperatura ambiental. Si fa calor has de ser ràpid, si fa fred pots anar més tranquil·lament. A Vimbodí i Poblet volia fer les escames al peix, però feia tanta calor que el gel mateix em deia que m’aturés. Perquè el gel té els seus codis de descomposició i si veus que fa esquerdes et marca que has de parar o es trencarà. Arriba un moment en què has de parar encara que no t’agradi.

Generalment faig un petit estudi i dibuix de com serà l’escultura. Rumio per on començar, la temperatura que tindré... com si fos una partitura per a un músic, i fa de guia. Jo ja recordo la cançó, però amb la partitura t’equivocaràs menys. I si t’equivoques has d’improvisar. Per sort m’he equivocat poques vegades, sempre he anat amb molt de compte. Tot forma part de l’experiència.

I quan l’escultura està feta...
Un cop feta l’escultura deixem que la naturalesa faci el seu camí. Aquesta escultura dura, forta i sòlida es tornarà aigua i oxigen, es la màgia de l’art efímer.

Té el seu punt de naixement sent un bloc fred i rectilini, i a poc a poc agafa forma fins que arriba a un punt de plenitud i després comença la descomposició.

Si l’escultura és per a un esdeveniment cal una logística perquè arribi al seu lloc feta, cal estudiar les condicions del lloc, i faig la figura més gruixuda perquè a l’hora que comenci l’esdeveniment estigui en el seu punt culminant.

Parla’ns del Vitrum i de les creacions que has fet a Vimbodí i Poblet.
Hi he fet un matrimoni, un porró, un setrill i enguany, un peix. Vaig saber que era tradicional al municipi regalar un peix a les parelles que es casaven i vaig fer la meva versió d’un peix que vaig veure que tenien. Fa quatre anys que vaig al Vitrum. Me’n sento molt honorat i és un lloc de tradició i de molta cultura. M’agrada veure com fem entre tots els professionals allà un espectacle que té molta poesia. Dels 0 als 1.000 graus. És una experiència molt bonica, la gent és molt propera i hi treballo amb molta estima.