El passat dissabte dia 5, començava l’espai radiofònic ‘Quimi-què’ a l’Espluga FM Ràdio, a càrrec de l’estudiant de química espluguí Jordi Saumell. En el primer programa, Jordi va parlar amb Maite Nolla, històrica professora d’aquesta matèria a l’Institut Joan Amigó de l’Espluga de Francolí. 

La primera pregunta és obligada. Què és la química?
És complicat d’explicar. La definició de llibre diu que és l’estudi de la matèria, les seves propietats i les seves transformacions, però podem dir que química és tot el que ens envolta. Absolutament tot. Tot el que ens envolta és matèria i aquesta està constituïda per àtoms i, per tant, com que tot el que veiem està intrínsecament fet per àtoms podem dir que tot és química. 

I en el dia a dia de les persones, es fa química? 
Contínuament, diàriament i a totes hores. A molta gent quan els parles de química el primer que els ve al cap és la bata de laboratori amb uns quants pots, fum i explosions. I la química no només és això. La química és qualsevol transformació de la matèria. I això passa constantment a tot arreu: al nostre cos, per posar-ne un exemple, hi passen reaccions constantment. Molts cops costa fer entendre a la gent que constantment estem envoltats de reaccions. La gent de la província de Tarragona té molt la percepció que la química és només allò que es fa a la petroquímica. Hem d’explicar més el costat positiu de la química.

Quina percepció té la gent de la química?
Al Camp de Tarragona la gent té molt la idea que la química és una cosa que ens porta problemes. Hi ha tota una química positiva que molts cops la gent no percep. 

Quin ha estat l’impacte de la química en la nostra societat? 
L’impacte ha estat total. Tota l’evolució que ha experimentat la humanitat és gràcies a la ciència, i en això la química hi ha jugat un paper clau. En el darrer segle hi ha hagut una explosió. S’ha avançat a un ritme frenètic en tots els camps i això ha estat també gràcies a la química. 

La química molts cops ha donat noms a èpoques històriques en funció dels materials que s’utilitzaven: l’edat de ferro, l’edat de bronze... En quina era estem actualment?
  Ostres, potser et diria la tecnologia, la química verda, la química del medi ambient. Segurament l’era de la nanotecnologia. I encara falta per veure moltes coses que ens canviaran molt la vida. Això serà un boom imparable. Creus que la comunitat científica va prou sovint als mitjans de comunicació a explicar què fan, a què es dediquen o què estan investigant? Falta cultura de la divulgació. Quan parles de química tothom en veu el costat més negatiu. Falta molta divulgació. Cada cop se’n fa més, i s’entén que se n’ha de fer més, però encara se n’hauria de fer més. 

Què és el que més costa d’explicar sobre què és la química?
Costa fer entendre que la química no és res estrany i que és a tot arreu. Al final la química no és res inventat, és l’estudi dels fenòmens que existeixen per extreure’n coneixements. S’ha de fer entendre la vessant positiva de la química i no tenir-li por. L’objectiu de la química és fer la vida tan còmode, agradable i positiva com sigui possible. I avui el repte és deixar per als nostres fills i nets un planeta millor i més sostenible, i en això la química hi pot ajudar molt. 

Què ha canviat des que tu vas estudiar química fins a l’actualitat?
Hi ha hagut un gran canvi tecnològic! En els anteriors 40 anys no s’havia avançat com s’ha avançat en els darrers 40. El desenvolupament de la tecnologia ha anat rapidíssim i això ha permès fer avançar molt a tots els camps d’estudi, i també això ha ajudat molt a la química. Avui tenim unes eines que ens permeten avançar en un dia el que abans no avançàvem en anys.

Quins eren els reptes de la química quan tu venies de la facultat?
Els reptes no han canviat! Són els mateixos. Fer la vida més còmoda a les persones. La diferència és que ara tenim moltes més eines al voltant que ens ajuden moltíssim. Aleshores ja es començava a parlar del petroli i es començava a parlar dels plàstics. El canvi ha estat molt gran, però els objectius són sempre fer una vida més còmoda. 

I fa 40 anys es parlava de sostenibilitat i química verda?
No. No se’n parlava. En aquella època es parlava dels plàstics però ningú no es parava a pensar que 40 anys més tard encara no s’haurien degradat. En els darrers anys la gent s’ha conscienciat que potser no hem fet les coses de forma sostenible i hem agafat consciència que de la mateixa manera que la ciència ha permès progressar molt ràpidament, si no es pensa en les conseqüències del que fem, també podem destruir molt ràpidament. En els darrers anys s’ha qüestionat quin món deixarem a les properes generacions.

La comunitat científica ha de fer autocrítica per tots els anys en què no s’ha pensat amb aquesta mentalitat més “verda”, o és la societat sencera que l’hauria de fer?
La societat hi ha tingut molt a veure. I cal fer autocrítica, la societat, el món científic i tothom. Potser hem volgut córrer molt durant molts anys i no ens hem parat a pensar en quines conseqüències tenia el que fèiem. I avui veiem tots que potser a vegades cal no córrer tant i ens hem de parar a pensar en la sostenibilitat. Jo espero que d’això en surti alguna cosa positiva i que els que ara estudieu ja ho tingueu sempre present.

Quan tu vas estudiar, quin va ser el camp de la química que més et va agradar? 
La bioquímica! Tot el que estava relacionat amb la química dels éssers vius. Però si hi ha un tema que encara avui em té fascinada és la taula periòdica dels elements! L’estudi de la taula periòdica sempre m’ha atret molt. La seva regularitat i pensar que tots els àtoms estan fets del mateix (protons, neutrons i electrons) i que tot es basa en el nombre i la disposició d’aquests àtoms... A mi encara em fascina que al segle XIX Mendéleiev aconseguís arribar a deduir aquella regularitat per ordenar els elements.

I tots tenim una assignatura que ens fa patir més. En aquest cas quina era?
La química física, que és aquella que estudia l’interior del nucli. Aquesta per mi era difícil perquè no es pot tocar i no es pot veure. I això fa que costi d’entendre i visualitzar. Jo admiro molts els químics físics, es necessita una ment amb molta imaginació, perquè no és una ciència exacta l’estudi del nucli, és un camp molt hipotètic. I encara és un camp molt verge i que segurament algun dia ens donarà moltes respostes a moltes preguntes.

Si avui algú et digués que vol estudiar química, què li diries?
Jo l’encoratjaria, perquè penso que pot agradar a molta gent! I ara no és com a la meva època, ara se t’obre un ventall d’oportunitats molt gran. Ara un químic quan acaba la carrera es pot posar en qualsevol tipus de camp. Ara bé, també cal tenir clar que difícilment algú et reconeixerà com es reconeix un metge o un bomber. Cap nen petit et diu que vol ser químic, no? Tots volen ser bombers i astronautes! Cal ser constant i t’ha d’agradar. Cal esforçar-se molt, però si avui som on som és gràcies als científics. I per tant, si teniu aquesta inquietud, exploreu, inventeu i feu-nos la vida millor! La qüestió és fer-se preguntes sobre allò que ens envolta!

És possible que avui les diferents disciplines científiques no siguin tan hermètiques com ho eren fa uns anys?
Evidentment! I això ho ha portat la tecnologia. A la meva època fer una publicació en una revista, abans no l’havia llegit un científic a Amèrica podien passar mesos o anys. Avui això ha canviat molt. I això és la clau per avançar. Avui pots escriure un article i ara mateix el pots enviar a l’altra banda del món. I els avenços han fet que parlar amb un físic, un matemàtic o un químic expert en una matèria sigui molt més fàcil i només calgui obrir l’ordinador. Aquesta globalització de la ciència ha permès avançar molt! I avui ja ningú es planteja fer la recerca com una cosa individual i independent de la resta de branques científiques.

Aquest darrer curs et vas jubilar després de 31 anys fent classes a l’Espluga. Com estàs? 
Molt bé! De moment encara no me n’he fet a la idea. És una etapa en què no em vull posar fites i en què cada dia aniré fent sorgeixi el que sorgeixi. A la llarga segur que enyoraré l’institut, però fins ara encara no m’he acabat de fer a la idea que aquest any les vacances són més llargues.