Una setmana més, reproduïm una entrevista que Jordi Saumell fa en el seu programa ‘Quimi què?’ de l’Espluga FM Ràdio. Aquesta vegada també al voltant del plàstic i la gran exposició que es pot veure al Museu de la Vida Rural.

El plàstic, és genial o és pervers?
Jo diria que és les dues coses alhora, depèn de l’ús que en fem. El problema no és el plàstic, no és el material, sinó com el fem servir. En el fons sempre ha estat així. El problema no són les coses, és l’ús que fem d’aquestes coses. Jo crec que el plàstic és un material meravellós, fantàstic i que ens va resoldre tants problemes, era una oportunitat tan infinita, que n’hem fet un ús exagerat que ha anat lligat a un canvi en la nostra relació amb els objectes. Si fins a meitats del segle XIX un moble passava de pares a fills, en el moment en què el plàstic simbolitza aquesta modernitat, va lligat a la cultura de l’“usar i tirar” en què només és vàlid el que és nou i sempre hem d’estrenar coses i tot el que és vell ens molesta i desagrada.

Què es pretén amb aquesta exposició?
Es pretén posar en valor una manera de viure que apostava per uns valors de reutilització, de reducció de la despesa i dels usos, i del reciclatge. Són 3 R que ens sonen molt i que al món rural, per necessitat més que per voluntat, s’han aplicat de manera rigorosa i estricta. L’exposició vol posar en valor això, que els problemes derivats d’aquest ús abusiu del plàstic són problemes que en determinades maneres de viure en entorns rurals no existien fins que el món rural va començar a ser urbà.

Quina és la reacció de la gent quan surt d’aquesta exposició?
Jo crec que la reacció és molt positiva perquè l’exposició no dona un missatge clar, et planteja preguntes. I, en aquest sentit, potser estem massa cansats que ens donin consignes molt direccionals: redueix, recicla, reutilitza, compra això... I necessitem espais de reflexió i pensar què estem fent i si ho estem fent bé en funció dels nostres criteris. En general, la gent surt contenta que no se l’hagi culpabilitzat únicament de la problemàtica del plàstic, sinó que se li hagi posat sobre la taula el fet que el plàstic és un material fantàstic que ens ha resolt moltes coses i que ara ens està generant aquest problema i el podem resoldre positivament.

L’exposició té dos moments molt xocants: el de la balena de plàstic i un mar de plàstic. Quina és la reacció dels visitants?
Amb aquest petit curtmetratge tan meravellós hem vist plorar gent! Realment és molt emotiu, arriba molt. I amb el túnel de plàstic passa el mateix. Això demostra el poder que tenen les arts quan expliquen les coses des de l’emoció. Et canvien, ja no ho podràs oblidar. I aquesta divisió esquizofrènica que tenim entre art i ciència l’hem de començar a resoldre perquè, com deia Einstein, per resoldre problemes científics és molt millor la imaginació que la raó científica! I la imaginació i la creativitat són dos grans aliats per resoldre problemes científics i socials. Ara prenem consciència que el planeta és finit, que fins ara no ens ho havíem plantejat.

 I és una idea impressionant! Aquests recursos que estàs extraient i consumint quan s’acabin s’acabaran i el que estàs llençant no desapareixerà. I arribarà un moment que no tindrem recursos i tindrem deixalles.

Es poden combinar arts i ciències?
Al Renaixement aquest concepte estava molt clar. Da Vinci és un home de ciències i és un home d’art. I són dos hemisferis del nostre cervell que estan connectats i que els hem escindit en nom d’una suposada modernitat que ens ha tornat esquizofrènics amb les divisions. La realitat és complexa, té tant de científica com d’artística i hem de començar a treballar plegats com fan molts artistes i científics. I el resultat és impressionant!

Cal racionalitzar el consum que, com a societat, fem d’objectes en general?
Totalment! L’educació cultural per la sostenibilitat és això, una reflexió personal i col·lectiva sobre si realment és necessari tenir tot el que tenim en el sentit material i, en canvi, valorar tan poc tantes coses immaterials que són molt més importants que les materials. Té sentit tenir una sauna amb llums solars per posar-se moreno i deixar de veure el sol per la contaminació? Tots els científics estan d’acord que seguir amb els ritmes de consum que portàvem fins ara és inviable per l’espècie humana, que no pel planeta.

Als científics els costa sortir dels laboratoris per fer divulgació?
Jo crec que no! Ara vosaltres esteu treballant en la Setmana de la Ciència. Jo crec que s’està fent un esforç immens des de l’àrea científica per fer aquesta transferència i per explicar la ciència, però crec que seria molt interessant que ens acostuméssim a treballar junts científics i els de la cultura i les arts, perquè segurament aconseguiríem un impacte molt més interessant en tots els àmbits. Crec que quan les coses s’expliquen de manera rigorosa, però alhora de manera intel·ligible la gent ho accepta i ho valora més. I els museus tenim aquesta capacitat, els llenguatges expositius serveixen per a això, per fer una explicació amable de coses que a vegades són complexes.

Fins quan es podrà visitar aquesta exposició?
Doncs ja s’acaba! S’acaba el 5 de gener, però ja tenim peticions perquè itineri! Esperem que aviat puguem informar d’on es podrà anar a veure quan la tanquem aquí. En qualsevol cas, el museu s’està plantejant que a partir d’ara, tant en el cas de la de la Dust Bowl com en el cas de la del plàstic hi hagi una continuïtat de les exposicions en format de taller pedagògic o activitat educativa i, per tant, seguirem tenint el plàstic al museu.