A hores d’ara, parlar del jove Sasha i dir que és un virtuós de la música ja no seria gens exagerat; no en va, ara farà el pas d’anar a viure a Moscou, on entrarà a l’Escola Central de Música, pas previ a poder-ho fer al Conservatori P. I. Txaikovski.

Hola, Sasha! Fa molt temps que la nostra publicació no té notícies teves. Què fas actualment?
És veritat. Fa bastants mesos que no tenim contacte. T’explico: el mes de gener vaig fer l’últim concert, a Reus, per després dedicar-me exclusivament als estudis de primària, però en especial als musicals, sobretot al violí i al piano, potser més al violí.

Per què tanta dedicació, no venies fent sempre els estudis donant el màxim de tu mateix?
Sí, però va arribar el moment de preparar-me per ser admès a l’ECM, l’Escola Central de Música. Aquesta escola és a Moscou. Per entrar-hi cal un nivell molt alt, degut que hi preparen els futurs alumnes que als setze anys entren al Conservatori P. I. Txaikovski , també de Moscou, alhora que continuen amb la seva formació escolar. Aleshores, el meu professor Josep-Maria Ferrando, amb molt bon criteri, va considerar que havíem de dedicar tots els esforços en aquesta direcció, i centrar-nos en els estudis que demanen per poder entrar a la dita escola. Has de pensar que un concert dels tants que he fet, amb un programa d’obres de cert nivell, requereix moltes hores de preparació i assaig amb el pianista acompanyant. Dues parts de vint-i-cinc minuts de duració, temps normal de la meva actuació, comporten molta feina, que ara l’esmercem en la preparació esmentada.

Això vol dir que estàs disposat a anar a viure a Moscou?
Sí. Hi aniré amb el meu pare, només, perquè la mare ha de seguir amb el seu treball de metgessa a Montblanc i a Tarragona, com fa ara. Ens ve una mica costa amunt tot plegat, però creiem que val la pena l’esforç, el sacrifici, que junt amb el talent (si es té), diuen que porta a l’èxit. A Moscou també hi tinc la mestra Anna Sokolova, amb qui ja hi vaig fer classes l’estiu passat i ara a Salobreña. Ella em diu que tinc moltes possibilitats d’estudiar a Moscou. No cal dir que ho faria amb ella, que a més de l’ECM també és professora del Conservatori. 

Tu ets molt bon montblanquí. Podràs viure apartat de la teva estimada vila?
No em quedarà altre remei. És clar que enyoraré el ballar els nanos, el fer d’escolà, el jugar a futbol amb l’equip del Col·legi M. de Déu de la Serra, el tennis taula, els companys d’escola, també els del Conservatori de Vila-seca, l’Orquestra Corelli, casa meva, etc., però això és el que hi ha. El meu pare també va haver de marxar del seu estimat Montblanc per dedicar-se professionalment a la música. Segueixo tots els seus consells, igualment com els de la mare.

El teu pare ha tornat a Montblanc. Tu també penses tornar algun dia?
És clar que sí... Ell sempre diu que va treballar molt per poder jubilar-se a Montblanc, i ho ha aconseguit. A més, li he promès al meu amic Josep Andreu que sempre que pugui tornaré, igual que li vaig prometre al president Quim Torra que sempre portaria Catalunya al cor, com em va demanar... Estic convençut que la Mare de Déu de la Serra em “guiarà pels bons camins”, com diu l’oncle Conrad Bayer en la seva Pegaria del 1956. Molt bé, Sasha. Et desitgem molta sort en aquesta trajectòria que penses començar el proper mes de setembre.