Òmnium Cultural Conca de Barberà i Baixa Segarra presenta la campanya  “Amnistia ara” de la  plataforma Som el 80%, i  Oriol Llordés ens en parla.

Veniu a presentar una Conversa sobre l’Amnistia a Montblanc, en què consistirà aquest acte?
Es tracta d’una de les accions previstes dins la campanya “Amnistia ara” de la plataforma Som el 80%, impulsada per Òmnium Cultural, per aconseguir adhesions per demanar l’amnistia. Serà una conversa sobre l’amnistia amb Xavier Antich, filòsof, professor d’Estètica a la Universitat de Girona i membre de la Junta Nacional d’Òmnium Cultural. Tindrà lloc aquest divendres 28 a les 7 de la tarda, a la sala de les Corts Catalanes de Montblanc.

Per què Òmnium es posa al capdavant de la campanya “Amnistia ara”?
La sentència del Tribunal Suprem del Judici a la Democràcia va marcar un punt d’inflexió. Implica un retrocés democràtic important, que posa en dubte l’exercici de drets fonamentals com la llibertat d’expressió, la llibertat de manifestació o el dret a vot. Nombroses instàncies internacionals, entre les quals destaca Amnistia Internacional, Front Line Defenders o Nacions Unides, exigeixen la posada en llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i la fi de la repressió. Ara, Òmnium Cultural, com a entitat de la societat civil amb més de 180.000 socis, es posa al capdavant d’aquesta campanya en el marc de la plataforma Som el 80% per visualitzar que l’amnistia és un clam de la immensa majoria de la societat. Per començar a dibuixar la resolució del conflicte, primer hi ha d’haver l’amnistia perquè és l’única mesura que abraça tots els represaliats. Hi ha més de 2.500 persones represaliades a Catalunya en el marc del Procés; amb aquestes xifres damunt la taula no hi pot haver diàleg real.

Quina és la importància de fer-ho en el marc de la plataforma Som el 80%?
La societat catalana és plural i diversa, però hi ha un consens molt ampli al voltant de l’amnistia i el volem posar en valor. I això és la plataforma Som el 80%: una plataforma transversal, amb persones ideològicament potser allunyades, però unides pels grans consensos. Catalunya és una societat democràtica, i la defensa dels drets i les llibertats no constitueix cap risc per a la convivència, sinó una eina imprescindible per avançar i fer realitat els grans consensos que cohesionen la societat. Un país plural que en moments difícils ha estat capaç de trobar punts en comú, dins de la diversitat, per fer possible el progrés social i econòmic. I, per tant, aquesta campanya treballarà perquè tota aquesta transversalitat d’entitats que representen el 80% conflueixi en una taula per l’amnistia.

L’amnistia serà el final del conflicte polític?
Que quedi clar: l’amnistia no és el final de res; l’amnistia ha d’anar acompanyada d’una solució política que passi per les urnes. Perquè hi hagi diàleg real, hi ha d’haver amnistia. Aquesta amnistia serà el primer pas per desjudicialitzar el conflicte i cercar-hi una solució dialogada.

Una amnistia necessita una llei orgànica. L’objectiu és empènyer les forces polítiques a aprovar-la?
Som societat civil. Però sí que és cert que si aquest govern espanyol diu que vol posar el comptador a zero... doncs la forma de posar el comptador a zero per obrir un escenari de diàleg i la fi de la judicialització és que hi hagi amnistia. Perquè sense l’anul·lació de totes les causes obertes per la judicialització del procés sobiranista, no hi haurà solució possible.

Des del govern espanyol s’ha posat damunt la taula una reforma del Codi Penal. Quina diferència hi ha amb l’amnistia?
Nosaltres sempre hem dit que no hem comès cap delicte i que la pena imposada pel Tribunal Suprem no és legítima. Per tant, no estem a favor d’una rebaixa de penes que suposi admetre-les. La proposta del govern espanyol, a més, és excloent perquè obvia la majoria dels represaliats, i no inclou el diàleg amb Catalunya. L’amnistia afecta tots els represaliats, la rebaixa del Codi Penal, només els presos polítics.