La crisi de la Covid-19 ha accentuat la desigualtat laboral i social entre homes i dones. El confinament, a més, ha dificultat la lluita contra la violència masclista en l’àmbit de la llar. Parlem amb l’Ekaterina Kàtcheff per valorar la situació i conèixer com ha intensificat l’ICD la seva tasca de suport a les dones. Una institució que, a més, fa poc ha publicat el primer estudi sobre dones i treball a Catalunya.

S’ha agreujat la situació de desigualtat durant la crisi del coronavirus?
Sí; de fet, fins i tot es parla que podria provocar un retrocés de dècades en la igualtat de gènere. El confinament ha aguditzat els problemes laborals per a la dona, s’ha incrementat la càrrega de feines remunerades i no remunerades de les dones. Aquí també cal remarcar que els sectors que han estat a primera línia durant la pandèmia estan integrats majoritàriament per dones: farmàcies, residències, infermeria, etc. En aquest punt, d’altra banda, aprofito per destacar que l’ICD, amb motiu de l’1 de maig, va elaborar el dossier estadístic Dones en el Treball, el primer estudi sobre dades de l’àmbit laboral en clau de gènere, per tal d’incrementar el reconeixement social del treball —remunerat i no— de les dones, a més de visibilitzar les desigualtats i la discriminació que avui en dia encara vivim.

El confinament ha fet créixer la sobrecàrrega per a les dones?
Sí. La conciliació s’ha concebut com un privilegi per la nostra societat, però això és una arma de doble tall. El treball a temps parcial està feminitzat: un 73% de la població ocupada a temps parcial són dones. I un 91% de les excedències per a la cura de fills i familiars són per a dones. Amb la crisi, en la major part de les parelles, especialment més joves, els homes han accedit a ajudar, però “casualment” una de les tasques que més assumeixen els homes és la compra, mentre que les dones han mantingut la cura dels fills, la neteja, etc.

Mesures com el tancament d’escoles han estat possibles donant per suposat aquest fet, oi?
Exacte, es dona per sobreentès que algú —les dones— s’encarregarà dels fills. Segons dades de l’ONU, les contribucions no remunerades de les dones equivalen a 11 bilions de dòlars anualment. Ara, a la sobrecàrrega habitual s’hi ha sumat la modalitat del teletreball, amb la qual moltes dones tenen la sensació d’estar treballant tot el dia. Moltes mares s’han de llevar més aviat i anar a dormir més tard per aconseguir un clima de concentració i silenci, amb l’estrès i la càrrega emocional i física que això suposa. No hi ha dubte que de la pandèmia en sortirem més malparades les dones.

Quines solucions o models es podrien aplicar?
Uf... crec que no hi ha una fórmula màgica. És qüestió de molt de temps, és un treball molt ardu, molt constant. Hi ha d’haver una feina incansable de sensibilització: a les famílies, escoles, mitjans, campanyes... Cal una influència positiva multisectorial per aconseguir un canvi de mentalitat.

Com ha estat la lluita contra la violència masclista en aquesta situació excepcional?
La tensió, l’estrès, la incertesa, les dificultats econòmiques o el control que senten les dones per part de les seves parelles erosionen la seva llibertat i són factors que s’han incrementat amb la reclusió. L’ICD, entre diverses actuacions, des del primer moment va reforçar la línia 900 900 120 i va habilitar el WhatsApp 671 778 540. També es va promoure la campanya “Establiment segur contra la violència masclista”, per sensibilitzar l’entorn i poder comptar amb els comerços com un espai preservat per demanar ajut. A més, s’ha fet una feinada des dels SIADs del Camp de Tarragona: a banda de la xifra de trucades a la línia de l’ICD, els 14 SIADs del Camp de Tarragona han fet, entre el 13 de març i el 22 de maig, un total de 2.442 atencions; això són moltes atencions...