Com valoreu l’estrena de l’obra que vau representar a l’Espluga?
La resposta del públic va ser molt bona. La gent ens va agrair que li féssim passar una bona estona i que la sorprenguéssim amb una obra diferent. Sobretot, ens han valorat la feina dels actors, el factor sorpresa de l’obra, la música en directe, la interacció amb el públic i el joc entre vídeo i teatre. Tot plegat, ja va essent la marca Telotistes...

Com va sorgir la idea de crear aquesta obra?
Després de l’anterior espectacle On anirem a parar!, vam començar els assajos d’una obra que, per casualitat, la va representar un altre grup de teatre al Casal de l’Espluga. El fet es va repetir de nou i això ja va ser un senyal que l’obra havia de ser inèdita. Aprofitant que aquest Nadal no es representaven Els Pastorets, vaig proposar a l’equip de fer un text propi i, de seguida, em vaig engrescar a escriure el guió de Neules, raïm i carbó.

Tant el títol, amb els elements nadalencs indiscutibles de casa nostra, i la trama, tan actual, són ingredients que identifiquen el públic amb la trama?
La tria del títol i dels ingredients de la trama tenen un perquè. Amb el títol, ja situes l’espectador que l’obra tindrà tres parts corresponents a tres moments concrets. Amb uns ingredients que són familiars al públic, ajudes l’espectador a connectar més ràpid amb l’obra i a sentir-s’hi identificat. Una de les voluntats de l’obra era, precisament, que el públic veiés en tercera persona tot el teatre que fem per Nadal, evidentment, caricaturitzat. Però, sense caricatura, no hi ha accent crític.

Ha costat molt el procés fins arribar a l’escenari?
Ha anat tot molt ràpid. Ens hem trobat alguns imprevistos importants, sempre pot passar, però aquestes adversitats s’han accentuat pel poc temps que hem tingut. Tot i així, crec que tots els membres de l’equip han donat més del que s’esperava d’ells, cosa que et fa sentir orgullós de tothom. Al final, els imprevistos s’han convertit en motivació, i això és un mèrit no es veu.

Quantes persones componen avui dia els Telotistes?
Avui som vint telotistes, la meitat dels quals anem fent teatre de manera continuada i l’altra meitat són suports puntuals. Som un equip bastant flexible i ens anem adaptant a la disponibilitat de tots. A més a més, estem oberts a noves incorporacions. Per a qui hi estigui interessat/da, pot contactar amb nosaltres a
[email protected].

Quins són els moments que més recordeu al llarg de la història del grup?
Sobretot, la primera obra que vam fer, Línia roja. Venim d’allí, i ens va marcar una manera de fer teatre que, en grups amateurs a la Conca, a mitjan anys noranta, no era habitual. Vam trencar motlles. A part de les actuacions que podem recordar, sempre tens present tots els companys que han anat passant pel grup, sobretot, el Jordi i el Johnie, que van baixar el seu teló massa aviat.

Quantes vegades us trobeu al llarg de l’any amb motiu del teatre?
A banda de les trobades setmanals per assajar, de tant en tant, ens anem trobant per anar a veure teatre plegats. A part, també fem activitats com ara tallers, sortides, projeccions...

Finalment, quins projectes de futur teniu?
Encara no podem avançar res, però tenim ganes de buscar nous formats i nous espais per anar treballant el teatre amb diferents eines. L’important és plantejar-se nous horitzons!