Ha fet un pas més dintre del món de la literatura. Com va anar que es decidís per escriure una novel·la?
Era un objectiu que tenia en ment des de feia molts anys. De fet, havia escrit molts relats i, al cap i a la fi, una novel·la és un relat molt més ampliat. Vaig fer uns estudis de narrativa a l’Ateneu Barcelonès; el pas definitiu per submergir-me en una novel·la.

L’obra presenta un intent de fugida (la Maria), la troballa d’una amiga i consellera (la Magda)… però, de sobte, un germà que li trenca aquesta mena de calma trobada al Pirineu. La definiria com un drama fatalista?
La novel·la és romàntica (una parella s’enamora), és dramàtica (desenllaços traumàtics) i és intriga (s’intueix un possible assassinat). La protagonista (la Maria) es troba amb un passat que havia volgut oblidar.

Per què una part de la novel·la es desenvolupa a Montblanc?
Perquè crec que és molt important portar les novel·les als pobles, i per què no fer-ho al poble de l’autora? La protagonista torna a Montblanc per retrobar-se amb la seva infància.  

No creu que la trama en si podria donar per a algun guió cinematogràfic o sèrie?
Podria adaptar-se a un guió cinematogràfic. Té les eines principals d’una pel·lícula i, de fet, en el moment que la vaig escriure, vaig emprar l’escaleta com se sol fer en els guions cinematogràfics. Té una presentació, un nus, el clímax i el desenllaç, que són els principals apartats d’una pel·lícula. Per altra banda, no la veig com a sèrie i tampoc està pensada per tenir una continuïtat.  
 
Vostè ha destacat fins ara en la poesia; continuarà amb ella?
Sí, tinc molta poesia escrita i em sento molt realitzada escrivint poesia. En aquests moments, estic acabant els tractes amb una editorial per publicar un poemari a la tardor.
 
Què li ha aportat més, l’escriptura de la novel·la o els altres camps literaris en els quals fins ara havia treballat?
Els poemes han estat escrits per impuls, hi he deixat anar els meus sentiments espontanis. La novel·la és un procés llarg i meticulós; alhora he viscut la meva pròpia vida i la dels protagonistes de la novel·la. No podria estriar entre poesia i novel·la, els dos camps literaris viuen en el meu interior.  

Té ja el cuquet de continuar en el món novel·lístic?
Sí, ja tinc escrits dotze capítols de la pròxima novel·la, que serà intimista i la protagonista, la meva mare, que va morir l’any passat. Durant deu anys va patir Parkinson i Alzehimer i va viure els darrers mesos de la seva vida en una residència, on hi va haver un procés de desnonament. Podria publicar-se al llarg del 2015.

Vostè ha estat fundadora de l’Escarritx. Com veu el món de la literatura, les lletres, a la nostra Conca de Barberà?
Durant el temps que vaig ser presidenta de l’Escarritx, vaig poder conèixer molts autors de la comarca; alguns havien publicat i d’altres escrivien en l’anonimat. He estat jurat en diversos premis literaris i hi ha molt de talent entre els estudiants. La literatura té un gran futur a la nostra comarca, tot i que falta ajuda de les institucions.