L’any 1928, a la Pobla de Ferran van tenir el lloc uns crims esgarrifosos. El dia 19 de maig, Josep Marimon va assassinar deu persones, vuit nens i dues dones. La Maria Carme els ha novel·lat a ‘Els crims de la Pobla’, i ens en parla en aquesta entrevista.

Com sorgeix la idea d’escriure aquest llibre sobre una història tan tòrrida?
Coneixia els crims ocorreguts a la Pobla de Ferran des de gairebé sempre, encara que al principi de manera superficial; ja fa uns quants anys vaig tornar a interessar-me per aquest tema, tot cercant més informació, sobretot tirant d’hemeroteca, però sense cap ànim d’escriure res, almenys en aquell moment. Va ser en un dinar familiar que, per una o altra raó, durant la sobretaula algú va encetar conversa sobre aquell dolós afer de la Pobla, i el meu pare, de 95 anys i amb una memòria prodigiosa, va entrar a la conversa tot dient que el seu pare, el meu avi, havia format part del sometent de l’Espluga, un més dels que van anar durant vuit dies a la recerca de l’assassí, afegint que ningú podia imaginar-se que pogués passar aquella gran desgràcia, ja que a en Marimon sempre se l’havia tingut per un bon xicot, i pas a pas va anar narrant fets i anècdotes que jo ja, més o menys, coneixia. Un cop sola, ja entrada la nit, se’m va encendre una llumeta; gràcies a aquella conversa de sobretaula que m’havia refrescat aquell terrible succés, vaig prendre la decisió de novel·lar aquella història, tot donant, sobretot, molt protagonisme i vida als més innocents d’aquella tragèdia: les víctimes, especialment els infants, i l’endemà mateix m’hi vaig posar.

Diu que coneix ben bé de primera mà els fets ocorreguts a la Pobla de Ferran. Ens ho pot explicar?
De molt petita el meu avi, el mateix que com a sometent havia anat a la recerca de l’assassí, sempre m’explicava històries, i una era la d’en Marimon, un noi de la comarca que, segons em contava, entre altres coses, un mal dia va embogir i va matar salvatgement tots els nens i nenes i la gent del poble que trobava en el seu camí.

Sense desvetllar la trama del llibre, hi ha alguna raó que pugui passar pel cap d’una persona per fer un crim d’aquell calibre?
Burles, incomprensió, menyspreu, falta d’empatia... El noi patia una malaltia molt dolorosa, que podia donar pas a un quadre depressiu; a sobre, buscant remei per al seu mal, en la seva desesperació freqüentava una prostituta, que a més li tirava les cartes del tarot, i tot polint-li els quartos li feia creure el que ella volia, per així tenir-lo enganxat a conveniència seva. Més que una raó, allò va ser una enorme desraó, per acabar en una gran tragèdia.

Els nens assassinats i les dones, tenien algun fil conductor que els atorgués aquell fatal desenllaç?
La Teresa Roca, de quatre anys, va ser de les primeres víctimes; era la filla única de l’Antònia Marimon, cosina de l’assassí; tant ella com la Marina, la noia de la qual en Marimon havia estat enamorat, eren molt amigues; totes dues van resultar greument ferides; sembla que el noi de ca l’Hostaler guardava dins seu un fort ressentiment cap a elles.

D’on li ve la seva passió per la novel·la històrica?
La meva passió és per la novel·la en general; no solament històrica, encara que, vulguis o no, la història, o una part d’ella, acostuma a estar present en qualsevol novel·la, sigui quin en sigui el gènere.

Com veu l’interès que sempre desperta el món del crim, tant en literatura com en ràdio o TV?
Darrere de cada crim s’hi amaga la part més profunda i fosca de la psicologia humana. Tot plegat dona per a molt a l’hora de programar sèries de crims reals, dramatitzats, a la ràdio, televisió, o de crear una novel·la.

Algun projecte en ment, ara?
Tinc una quarta novel·la acabada i estic treballant en un nou projecte. Tot i que estem passant moments molt complicats, crec que la cultura, en general, lluita aferrissadament per continuar més viva que mai, i això a mi em dona força per seguir endavant.