Xavier Borrell és un montblanquí que acaba d’iniciar la publicació a la revista ‘El Foradot’ d’un treball per recuperar la memòria de les fàbriques tèxtils més importants de Montblanc durant el segle XX, prioritàriament de la Fàbrica de Cal Cardús.

Per què li va interessar investigar i escriure sobre la fàbrica del Cardús?
Pel meu avi, en Marian Borrell Aguilà (el Marian de La Fàbrica), que va ser el director de la fàbrica de Cal Cardús de l’any 1923 fins a l’any 1939, en què el van afusellar il·legalment i injustament mitjançant un fals judici sumaríssim de Franco i degut a la denúncia i aportació d’informes falsos i interessats dels feixistes de Montblanc, com es pot demostrar documentalment.

Quin lligam hi ha entre el que diu del seu avi i la recerca sobre la Fàbrica Cardús?
Doncs que des del 2005, en buscar informació sobre la vida del meu avi, em vaig adonar que hi ha poca cosa escrita de la Fàbrica Cardús. Es quasi com si no hagués existit aquesta fàbrica, excepte per la vaga de treballadores del 1932.

Després de la seva investigació, per què creu que no s’ha descrit i relatat mai la vida d’aquesta fàbrica?
He arribat a una conclusió preferent, que és que el Sr. Cardús no era originari de la vila, i per tant, potser no tenia gaire sentit que es parlés d’ell i de la seva fàbrica,tot i que els historiadors la qualifiquen d’important per la feina que va generar, sobretot en mà d’obra femenina. En canvi, fixi’s que de la vaga, protagonitzada per les persones que hi treballaven i pel Sindicat d’Oficis Diversos de Montblanc, sí que s’hi estenen molt els escriptors. És un problema comunicacional del moment (noticiable socialment) que es reflecteix en la documentació que troben i reescriuen els historiadors.

Quins productes elaborava la fàbrica ?
Bàsicament s’hi feia teixit per a tapisseria de cotó, i cotó i seda, però també al llarg del temps s’hi van fer llençols vànoves, cortines per a la llar...

Coneix quines i quantes persones hi van treballar?
Ha estat una feina feixuga saber el nom de totes les persones que hi van treballar, perquè la principal font d’informació laboral, la Seguretat Social, no ha volgut col·laborar en la investigació, i per tant la informació prové fonamentalment de l’entrevista a les persones que últimament hi van treballar i viuen, i als familiars dels que malauradament ja no són entre nosaltres, a més d’algun document de l’Ajuntament que indirectament ens menciona alguns dels treballadors de l’any 1941. Del 1923 al 1968 hi van treballar unes seixanta persones del poble.

Aprofito el moment per agrair al Josep M. Roselló, a la Rosa Mari Pallisé, a la Pepita Martín, a la Mercè Sesplugues, a la Maria Rosa Ollé, a la Paquita Roselló, a la Montserrat Roselló, al Francesc Benet, al Pere Bordell, a l’Antonieta Fabregat i a la M. Teresa Puig la seva gran memòria envers els qui hi treballaren i com treballaven.

Quins comentaris destacaria de les persones a qui ha entrevistat?
Molts comentaris que explico i explicaré a la revista El Foradot, però dos de principals: primer, que ja era hora que algú dignifiqués la figura d’en Cardús, i segon, que és bo que la història es recordi dels que hi van treballar, amb unes condicions laborals d’una època difícil i dura per a una dona, que va incloure una vaga laboral inèdita i llarga d’onze setmanes i tres dies per aconseguir millores laborals. S’ho imagina? Una vaga a Montblanc de les dones treballadores l’any 1932! Doncs sí, i quasi durant tres mesos!

Per què en Cardús es fixa en Montblanc?
Els empresaris que utilitzaven la fàbrica abans del 1923 la tenien llogada i eren originaris de Barcelona. Penso que ell coneix de la seva existència a través de les seves relacions socials a Barcelona (treballà en el sector tèxtil i provenia de família vinculada), i veu una oportunitat de comprar la nau de la fàbrica a bon preu, en un entorn econòmic i laboral propici, bàsicament agrícola.

Quants capítols durarà l’explicació de la història de la fàbrica al ‘El Foradot’?
És prevista l’edició de tres o quatre capítols més, segons les pàgines que tingui disponibles la revista. En la investigació he trobat molta documentació sobre la fàbrica, els seus components i l’entorn industrial tèxtil de la vila. El meu objectiu és deixar constància escrita de “la Fàbrica” i que no quedi en l’oblit dels montblanquins amb el pas del temps, i quan la generació que l’hem viscuda ja no existim. Per això he elaborat inclús uns plànols reals de com era l’estructura i composició de la fàbrica.

T’agradaria estudiar i escriure sobre algun altre tema empresarial de Montblanc o de la Conca ?
Investigar el passat és realment maco i engrescador, però requereix una motivació i perseverança a buscar, i rebuscar, i enllaçar les dades, contrastar-les i analitzar-les. Una feinada. Realment ara admiro més els estudiosos de la història! Ara no tinc cap nou tema al pensament. Com he dit, aquesta investigació i relat ha estat feta per honorar el meu avi Marian i tots els qui van treballar a la fàbrica Cardús del 1923 al 1968.