Dissabte es va presentar a Poblet el llibre ‘Història de la Conca de Barberà. Cultura tradicional i popular’. Els seus coordinadors asseguren que ha estat un repte més gran que l’elaboració d’un volum anterior, dedicat a la història de l’art. Un cop acabat se senten satisfets d’haver “contribuït a un major coneixement de la identitat com a comarca”.

Com va anar la presentació del llibre, dissabte?
Organitzada pel Consell Comarcal de la Conca, va tenir lloc el passat dia 26 de setembre al monestir de Poblet, amb la presencia del pare abat del monestir, el president del Consell Comarcal, el vicepresident de la Diputació i el conseller de Cultura del Consell Comarcal.

La presentació del llibre va anar a càrrec de l’escriptor Sr. Joan Rendé i dels coordinadors, Sra. Carme Plaza i Sr. Joan Fuguet. Joan Fuguet Sans és doctor en Història de l’Art i Carme Plaza Arquè, doctora en Filologia. Ambdós som professors jubilats.

Quina ha estat la seva tasca com a coordinadors del llibre?

Ja havien treballat en un volum anterior.

Els coordinadors no hem fet aquest llibre, l’hem coordinat i també hi hem participat en alguns articles. És un encàrrec del Consell Comarcal, que té previst publicar cinc volums sobre història de la Conca de Barberà. De moment n’han sortit tres: el primer, la història de l’art, que vam coordinar també nosaltres, en el qual també hi vam participar; el segon la prehistòria i història antiga, coordinat per Antoni Carreras Casanovas, i aquest tercer que es presenta ara és sobre la cultura tradicional i popular.

A qui s’adreça aquest volum?
S’adrecen al coneixement de la Conca, sobretot per als estudiants, els estudiosos i el públic en general. Per això conjuminen un rigor científic amb unes explicacions didàctiques.

En la seva elaboració hi han participat especialistes de les diferents matèries.

Ens poden descriure com s’ha tractat al llibre la cultura tradicional i popular de la comarca?
El llibre està organitzat en tres apartats que tenen com a línia argumental les diferents expressions culturals de pertinença a una comunitat, articulades en diferents camps: les festes, la vida associativa i la llengua. L’apartat de les festes és el que aplega més informació i material gràfic; hi ha les festes d’hivern i les festes de primavera: Nadal (tió, innocents, pastorets...), Reis (cavalcades), Carnestoltes, Setmana Santa...; les festes majors (amb els seguicis, els gegants i nanos, els castellers, els balls de diables), els aplecs i els romiatges...

En l’apartat dedicat a la vida associativa es tracten els jocs de canalla, els balls, les orquestres, els grups de teatre, el cinema, els aplecs de sardanes... que articulen la vida social i cohesionen els pobles.

Al tercer apartat, dedicat a la llengua, es parla del xipella i de les diferents manifestacions de la llengua oral: rondalles, contes, dites, llegendes... La llengua escrita abraça un panorama molt ampli d’autors conquencs des de l’edat mitjana fins als nostres dies, amb un estudi exhaustiu dels nostres historiadors i literats.

Alguna curiositat que han trobat amb l’edició del llibre?
Una de les tasques que ens portà més feina fou la recerca d’imatges per il·lustrar els textos, car en aquest tipus d’obra això és fonamental. S’aconseguiren imatges antigues a l’Arxiu Comarcal i en diferents arxius personals; i també imatges actuals de col·leccions d’amateurs i professionals de la comarca. La resposta en tots els casos ha estat molt positiva i desinteressada. Cal donar-los les gràcies a tots.