Montblanc s’ha convertit durant uns dies en un gran plató de cinema on s’està rodant ‘Las leyes de la Frontera’, de la qual Edmon Roch és el productor, i en aquesta entrevista en ens parla.

Com està anant el rodatge de ‘Las leyes de la frontera’?
Estem ara mateix en la setmana set de nou. Molt contents de tot el que portem fet, però conscients també que cada dia que passa és una victòria. Cal arribar fins al final, i sabem que ara més que mai depenem de factors que no podem controlar.

En aquests moments, ha suposat un esforç començar un rodatge com aquest?
Molt gran, a tots els nivells: si un rodatge sempre és una experiència de risc, ara hi ha factors que se’ns escapen i el multipliquen. I hem hagut d’augmentar el pressupost d’una manera considerable per tal de poder fer front a tot el sobrecost sanitari per rodar amb la màxima seguretat possible en temps de pandèmia: mascaretes, tests PCRs, desinfeccions, augment dels espais per mantenir les distàncies de seguretat, mesures especials per a tots els departaments... El sobrecost ha estat molt alt.

Com valora la receptivitat de Montblanc a l’hora d’acollir el rodatge?
Meravellosa. Tant l’alcalde, Josep Andreu, com l’Oriol Pallisso van entendre la complexitat del rodatge i la repercussió que podia tenir que Montblanc es convertís en un dels nostres principals centres de rodatge. És una pel·lícula molt complexa, d’època, amb intervencions a l’arquitectura i als carrers, que poques poblacions catalanes podrien haver acollit d’una forma tan completa com Montblanc. I la veritat és que els veïns, l’administració, la policia..., tots han respost d’una manera exemplar i solidària.

Quanta gent mou el rodatge de la pel·lícula, i per a quants dies més n’hi ha?

L’equip base són unes vuitanta persones, i el rodatge en total dura nou setmanes.

Però depèn de la figuració i dels requeriments especials: hi ha hagut molts dies en què hem estat més de dues-centes persones treballant!

Ha fet vida a Montblanc durant aquests dies?
Sí. Aquest ha estat un plaer: poder dormir i menjar a Montblanc. Hem descobert vins i caves meravellosos, i delícies de pastisseria, d’embotits, de fleques... Tots els que hem pogut de l’equip ens hem quedat a Montblanc, i els que no hi cabien, han anat a Valls. Però durant els set dies de rodatge a Montblanc, hem dormit i gaudit de l’hospitalitat i acompanyament de la vila.

Com valora la situació actual de la indústria del cinema al país? Creu que en pot sortir bé?
Estem vivint un moment tremendament complicat, com tantes activitats culturals i econòmiques.

El problema és que, contra altres indústries que tenien una salut més forta, la nostra partia d’una condició una mica més precària. La indústria del cinema a casa compta amb un teixit molt sòlid en l’àmbit de personal, proveïdors, creadors, actors, infraestructures... però va coix de finançament. Malauradament, al necessitar tants recursos no sempre podem comptar amb els mitjans necessaris per fer-ho bé.

Què troba en la producció que no trobi en la direcció? I el tema dels guions?
Produir és l’únic que em permet estar en un projecte des que neix fins que s’estrena als cinemes, tenint cura de tots els elements, des de la primera idea i guió fins a com acaba la pel·lícula en cinemes i festivals. Encara que jo em defineixo com un espectador que produeix perquè m’agrada explicar històries. Els guions són essencials.

Té algun altre projecte al cap?
Sempre estic amb sis o set projectes en desenvolupament i amb moltes altres idees que veurem si acaben donant fruit o no. Per produir un parell de pel·lícules a l’any hem de tenir molts projectes en desenvolupament.

Finalment, per a qui no el coneguin, a banda del cinema quines són les seves aficions, com li agrada passar el temps lliure, etc.?
A part de llegir i d’anar al cinema, m’agrada molt viatjar i gaudir del temps amb la meva família i els meus amics.