Xavier López s’endinsa en el vessant professional i humà de la docència en el llibre ‘Mestres d’un mestre’.

Aquest dimecres ha sortit a les llibreries el seu primer llibre, ‘Mestres d’un mestre’. Com ha anat que s’hagi decidit a escriure’l?
Arran de guanyar l’Escola Octavio Paz el Premi Ensenyament 2019 de la Fundació Cercle d’Economia, des de l’editorial Columna se’m va fer l’encàrrec d’escriure el meu testimoni vital per posar en valor la feina dels mestres. Bufff, tot un repte!

Vaig pensar: quin moment més bonic per recuperar la memòria i homenatjar les persones que han influït en la meva trajectòria personal i professional, en definitiva, els meus mestres.

Com recorda els seus mestres, que per exemple va tenir a Vimbodí i Poblet, i per què van ser tan claus en la seva vocació futura?
Els recordo com aquells que em van deixar empremta. Els mestres que vaig tenir a l’escola de Vimbodí i Poblet van ser claus per concebre el que s’anava gestant per dedicar-m’hi en un futur. La infància és una època preciosa en la qual t’has de sentir acompanyat el cent per cent. És on es remouen moltes coses, aprens hàbits nous, és on s’inicien les relacions humanes i és l’etapa on es van plantant petites llavors.

Estar acompanyat per bons mestres en aquesta edat és imprescindible per assegurar-te un bon creixement personal.

Ells i elles van ser claus en la meva futura vocació perquè em van despertar l’amor per l’educació i em van ajudar a veure-la com un ingredient essencial de la formació de la persona.

Aquest és el primer de més llibres que podrien venir més endavant?
Home, ara mateix cal gaudir d’aquest projecte, he, he, he. Compaginar la feina amb l’escriptura no és fàcil. Aquest llibre ha sortit de la fusió de les meves experiències vitals, de la reflexió amb ulls de mestre i de les primeres evidències que van florint en la concepció i aplicació d’un projecte educatiu actualitzat a les necessitats del segle XXI. Mai he tancat portes a nous projectes que m’ajudin a aprendre i a fer-me repensar la tasca d’educar i a compartir-les.

Està prou valorada avui la figura del mestre? 
Més que valorada diria que està qüestionada, és una figura en evolució. Abans el mestre era qui tenia la veritat absoluta, el vèiem com una autoritat de coneixements. Era aquell qui els transmetia i els repetia per acabar memoritzant-los. 

En canvi ara el mestre s’ha convertit en una figura multidisciplinar clau en l’acompanyament, la gestió i la facilitació de la informació, la motivació i el lideratge i en definitiva el qui guia l’infant cap al desenvolupament integral de la seva persona.

En moltes ocasions malauradament no se li està donat la importància que es mereix. Però quan no hi ha escola tothom la troba a faltar i quan no hi ha aquell mestre que escolta i acompanya, també.

Hi ha millors o pitjors destins per a un mestre?
No n’hi ha ni de millors ni pitjors. Hem de veure la diversitat de contextos com una oportunitat perquè tot mestre pugui extreure el millor d’allà on es trobi. Sempre he defensat que una de les coses boniques que té la nostra feina és la de conèixer escoles diferents, sobretot quan comences a exercir, que és quan t’apoderes i obres mirada a noves experiències. Cada entorn és ric (diversitat cultural, entorns d’aprenentatge, tipologia de famílies, necessitats de suport educatiu...) i cal aprofitar-ho.

S’esperava viure la seva professió i direcció de centre enmig d’una pandèmia?
No. En un temps rècord, molt breu, ens hem hagut de reinventar tots els mestres i totes les escoles. La pandèmia ens ha ajudat a refermar la nostra manera de fer; la nostra mirada globalitzada i sobretot a prioritzar la persona per sobre dels continguts purament acadèmics.

També ens ha ajudat a replantejar algunes opcions de millora per fer front al confinament domiciliari, a garantir el benestar emocional, a la manca de recursos tecnològics o a una alfabetització digital que a vegades creiem insuficient.

Ha posat en valor que les escoles hem de tenir un projecte compartit amb tots els agents de la comunitat educativa i que tots hem de remar cap a la mateixa direcció per tal de tirar-lo endavant.

Què espera de l’acte de presentació a Vimbodí i Poblet? No és un mal moment donades les circumstàncies actuals?
  Les circumstàncies són les que són i hem de saber-hi conviure. La situació va per llarg i hem d’aconseguir que no desdibuixi els projectes que tenim entre mans. Quan les condicions d’emergència sanitària ho permetin l’acte de presentació al meu poble natal serà una de les primeres coses que faré. M’imagino l’acte de presentació a Vimbodí i Poblet envoltat d’aquells mestres que he tingut dins i fora de l’escola i que han contribuït en la meva trajectòria, als quals tindré l’ocasió de donar les gràcies amb el llibre Mestres d’un mestre. Vull que sigui un dels moments més emotius d’aquest projecte; perquè Vimbodí i Poblet són les meves arrels, és la meva gent!