Des de fa uns mesos, la Núria forma part de la junta de la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya i ens en parla en aquesta entrevista.

Què representa per a vostè haver entrat a formar part de la junta, com a tresorera, de la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya?
Per a mi res en especial. Potser no soc prou conscient del que representa. M’ho prenc com una experiència d’aprenentatge més, i una mica de responsabilitat (aquesta paraula fa respecte): portar els comptes d’una federació a nivell de tot Catalunya no és una tasca difícil sinó dedicar-hi temps. I entre tots els membres de la nova junta, amb un cop de mà de la junta sortint, crec que farem una bona feina. Tot és qüestió de ganes, implicació i il·lusió.

Com va sorgir aquesta possibilitat?
Doncs ben fàcil, l’anterior junta de la Federació va anunciar que exerciria les seves funcions un any més i després ja ho deixaria definitivament, així que van encoratjar els pessebres membres a passar al davant (estirant el carro que es diu) per formar-ne part. Un cop els cinc nous membres es van haver presentat, tots i totes voluntàriament ens vam reunir per decidir i repartir els càrrecs. Amb cinc membres, a tots ens havia de tocar algun càrrec de força responsabilitat.

Quanta gent compon la junta de la Federació, i quin és el seu funcionament?
Ara som cinc membres amb els següents càrrecs: presidència, Àngels Serentill; vicepresidència, Lourdes Serra; secretaria, Joan Lorenzo; tresoreria, Núria Giné, i vocalia de secretaria interna, José Antonio Díaz.
Vam decidir que actuaríem com un equip, amb decisions consensuades amb ajuda permanent entre nosaltres. Som gent voluntària que tenim les nostres professions, família i responsabilitats a fora de la Federació i del nostre propi pessebre, i també en altres associacions o entitats. Entre tots ho farem tot, i allà on no pugui arribar un hi arribarà l’altre. Cadascú responsabilitzant-se del seu càrrec però ajudant-nos. Creiem que això és important i aquesta unió és el motor de la motivació. Tots estem molt engrescats i entregats.

A banda, les reunions sempre s’han obert a altres pessebres, sobretot als més veterans, per donar suport, consells i aportar experiència. Aquests són com a vocals però sense dret a vot.

Des de quan està vinculada amb el Pessebre Vivent de l’Espluga de Francolí? Des que vaig néixer, ha, ha, ha. Quan es feia el pessebre vivent a la cova de l’Espluga, des de l’any 1967 al 1977, els meus pares hi participaven i evidentment en néixer jo també m’hi van portar, igual que a la meva germana. Recordo des d’aquí que l’Escola Mare de Déu del Carme (actual Vedruna) de  l’Espluga també va fer representacions de pessebre vivent com a celebració del Nadal i oberta a les famílies i a tot el poble. En la nova etapa represa a la parròquia de Sant Miquel Arcàngel a partir del 2009 i ampliada al casc antic del municipi el 2011, jo m’hi vaig incorporar tímidament en la representació de l’any 2015. En aquesta també hi sortien els pares i el meu germà, i en constituir-nos com a Associació Pessebre Vivent de l’Espluga de Francolí el 2017 hi vaig agafar voluntàriament i altruistament, evidentment, el càrrec de secretària, el qual de moment encara ocupo.

En quin estat de salut estan els pessebres vivents del nostre país, i el de l’Espluga en particular?
Si tenim en compte que la Federació va creixent en pessebres associats i en nombre de visitants (va superar els 130.000 la passada edició), doncs podem assegurar que estem molt bé de salut! L’anterior junta (la majoria de membres hi van ser durant vuit anys) va fer molt bona feina, ens ha deixat el llistó molt alt, però també la feina de cada pessebre en particular fa que el món pessebrista estigui al pensament dels ciutadans cada vegada més per venir-nos a visitar.

Malauradament aquest any ens fa patir la situació mundial de crisi sanitària i econòmica. La nova junta iniciem l’etapa en un moment complicat i de molta incertesa, però no podem deixar de lluitar per allò en què creiem i que són els pessebres. Tocarà innovar per poder mantenir viu l’esperit de pessebres vivents d’alguna manera que, si no pot ser presencial, almenys ens pugui fer visibles.

El Pessebre de l’Espluga també gaudeix d’una salut de ferro en aquests moments. La temporada 2019 va ser dura de treball en el muntatge amb molts canvis i nous punts escenogràfics, però va valer la pena. Vam tenir una inesperada i desbordada afluència de visitants que ens va fer sentir que havia valgut la pena tant d’esforç. Havíem augmentat el nombre de representacions amb la idea de donar més espai al públic i que poguessin fer més bé la visita, però vam haver d’allargar el nombre de representacions diàries perquè gairebé no abastàvem tants visitants. Actualment estem ja treballant en tasques d’endreça i de muntatge per a d’aquí a dues temporades, el nostre pessebre és biennal i per al Nadal del 2021 ja estem pensant en algunes novetats i cal anar construint nous decorats, espais..., una mica a l’expectativa de l’evolució de la crisi sanitària.

Quines fites s’ha marcat la junta de la Federació, i per a quants anys?
Seguir mantenint viu el moviment de pessebres vivents, amb les propostes iniciades per l’anterior junta, i mirar d’innovar en la forma de funcionar com a junta així com en la classificació i reserva de documents, cosa que ja hem començat a fer. Així mateix, la situació actual ens obligarà a fer una sèrie d’actuacions o prendre decisions que haurien sigut impensables en altres moments. Bé, de fet, ara ja tenim en marxa tota una sèrie de novetats per no deixar el Nadal sense pessebres vivents. Són temps diferents i d’incertesa que també ens obliguen a funcionar o prendre decisions sobre la marxa. El que és més important és que som gent que ens adaptem i amb molt d’entusiasme i ganes de fer coses pel bé dels pessebres.