Fa menys d’un any que formes part del grup A-tok, del qual ets la teclista. Com sorgeix la teva unió amb aquest grup novell?
Doncs, tot va començar quan un excompany meu del Conservatori de Vila-seca, juntament amb altres músics, em va comentar que tenia en ment de començar un nou projecte musical i em va proposar de formar-ne part. Recordo que no m’ho vaig pensar dues vegades a dir-li que sí i, ràpidament, ens vam posar en contacte tots els músics per conèixer-nos i començar a treballar. Des de bon començament, hem fet molta pinya i hem creat una bona amistat.

A-tok, amb menys d’un any de vida, ja té una maqueta acabada de sortir; tot plegat promet, no creus?
Oh i tant que promet! La veritat és que, quan vam formar el grup, no creia que donaria fruits tan ràpid. Després del nostre debut, vam començar a moure’ns per buscar més concerts i concursos i, al veure que agradàvem a la gent i que nosaltres xalàvem molt, vam decidir fer un pas més fent una maqueta de tres temes. Ara comencem a afrontar la temporada d’estiu amb molt bones expectatives i amb moltes ganes de tocar, passar-ho bé dalt de l’escenari i, sobretot, que la gent que vingui a veure’ns xali tant o més que nosaltres.

Quins antecedents dintre la música tenies abans d’unir-te al grup?
Podríem dir que tota la vida he estat tocant el piano. Als cinc anys vaig entrar a l’Escola de Música de Montblanc i vaig començar a tocar el piano amb la Montse Homs com a professora fins als divuit anys, que vaig decidir presentar-me a les proves d’accés al Conservatori de Vila-seca, on vaig acabar el Grau Professional de piano clàssic amb el Jordi López com a professor. Paral·lelament, he anat estudiant baix elèctric com a segon instrument i, anteriorment, he format part de grups com a baixista.
Actualment, estic estudiant el grau superior de Jazz i Música Moderna al Conservatori del Liceu.

Quins serien els teus referents musicals?
Sempre he escoltat música molt diversa, com el rock, ska, rumba, punk, reggae... fins a bandes sonores, salsa, funk, música clàssic, afrocubana, jazz... i he tingut referents musicals de tots ells, però, actualment, m’estic centrant molt en la meva nova etapa al Liceu i al jazz, i estic començant a escoltar grans pianistes com Wynton Kelly, Bill Evans, Monty Alexander o Red Garland, juntament amb altres grans figures del jazz com Miles Davis, John Coltrane, Charlie Parker, Paul Chambers, Chet Baker o Dizzy Gillespie, entre d’altres. Òbviament, estic al començament d’aquesta nova etapa, i encara em falta molt per aprendre, molt per escoltar i molt per tocar.

Què t’agradaria fer en un futur tant des del punt de vista personal com musical?
Continuar creixent com a músic. Tocar amb molta gent, aprendre d’ells i escoltar i, si m’hi puc guanyar la vida, doncs genial! Però, sobretot, gaudir tocant, sigui l’estil que sigui, amb el jazz, amb el clàssic, amb el reggae i amb A-tok, que tenim molt de camí per endavant i estic segura que arribarem molt lluny.

Finalment, creus que la Conca és un bon planter de músics?
És clar que sí! De la Conca han sortit molts músics i grups bons, alguns d’afició i alguns de professió, i estic segura que en sortiran molts més. L’únic que crec és que hi hauria d’haver més programació de concerts en directe durant tot l’any, perquè la gent pugui gaudir de la música a casa i no hagi d’anar a altres pobles o ciutats de fora de la Conca per gaudir-ne. Desgraciadament, estem en els temps que estem i la crisi està afectant, i molt, la cultura, i molta gent no li dóna la importància que realment té, i això fa que persones que podrien ser grans músics no puguin estudiar, o que grans músics hagin de deixar la música i treballar d’alguna altra cosa perquè no s’hi poden guanyar la vida.