Josep M. Vergès és un amant de l’arqueologia, la qual ha fet la seva professió, i a la Conca és el responsable de  l’exploració de bona part de les coves de l’Espluga i de la descoberta d’importants gravats.

Ara fa un any de la descoberta del santuari paleolític i tot el seu ric contingut. S’ho esperava? Com va anar la descoberta?
No m’estendré en els detalls de la descoberta. Al seu moment ja vaig explicar que va ser casual, mentre realitzàvem una intervenció arqueològica a la cova, i la cova de la Font Major no era un lloc on esperéssim trobar art rupestre paleolític. La història de la descoberta va sortir publicada arreu, i recorrent a l’hemeroteca se’n poden saber els detalls. Un any després de la descoberta, potser més que saber com va anar aquesta, interessa saber què es va fer després.

Durant aquest any hem explorat bona part de la cova, incloent-hi un tram del riu subterrani, però només hem localitzat nous gravats a les galeries del Palletes, la mateixa zona on es va fer la descoberta ara fa un any. La majoria dels gravats localitzats recentment estan realitzats amb incisions molt fines, que gairebé no es veuen, es troben en zones de difícil accés o en parets molt alterades, on es fa difícil identificar-les. Ens ha portat cinc mesos de feina, a mi i al Ramon Viñas, i moltes hores d’observació minuciosa en la foscor, treballant amb llum rasant, el poder localitzar-los i documentar-los.

A banda de trobar-ne més, el que malauradament hem pogut constatar és que se n’han perdut molts a causa de la fragilitat del suport sobre el qual estan fets. El nombre de representacions que hi havia en aquest santuari devia ser força superior al que podem observar avui dia.

De quina mena de gravats parlem, i quants motius tindríem actualment?
Es tracta de representacions figuratives (cavalls, cérvols, cabres, urs...), figures abstractes i símbols. El nombre de representacions localitzades fins ara s’acosta a les tres-centes.

A quines èpoques es podrien atribuir els gravats descoberts?
Des d’un primer moment, tot i que vàrem destacar el període magdalenià i vàrem parlar d’uns 15.000 anys d’antiguitat, ja vèiem que hi havia diferents estils en les representacions, que podien correspondre a períodes diferents. Ara mateix, tot i que encara no ens hem posat a fons a treballar en el tema de la cronologia, ja que hem dedicat els esforços a les tasques de localització i documentació, tenim clar que és així, i que molt probablement tenim representacions força més antigues del que ens pensàvem, de més de 20.000 anys d’antiguitat.

Quines feines està fent vostè actualment a la cova, i quines perspectives hi ha a partir d’ara?
A banda de les tasques de prospecció i documentació dels gravats, que ha realitzat un equip de l’IPHES, el que s’ha fet, en col·laboració amb el Departament de Cultura i el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, ha estat l’escaneig en 3D de tota la cova, a excepció de la zona inundada. L’objectiu d’aquests treballs ha estat disposar d’un model tridimensional on ubicar la documentació que s’està generant, que ha de servir de base per a tots els futurs treballs de recerca i socialització. A partir d’ara, un cop finalitzat el catàleg, treballarem en l’obtenció de models 3D i textures d’alta resolució de les parets on es troben les representacions, que donades les característiques de molts dels gravats, és una feina força complexa. Continuarem treballant en aspectes com el context arqueològic del conjunt d’art rupestre i endegarem un programa de datacions encaminat a poder obtenir datacions absolutes d’algun dels gravats.

Com ha afectat la pandèmia en les tasques a la cova?
La pandèmia i les seves conseqüències ens han afectat negativament. Fins ara més des d’un punt de vista de funcionament que no pas econòmic, ja que el pressupost de 2020 per al nostre projecte de recerca ja el teníem concedit. Sobretot en l’embranzida inicial, que, aprofitant la repercussió de la notícia de la descoberta, buscava aconseguir complicitats i endegar projectes que permetessin aconseguir els recursos necessaris per tirar endavant les iniciatives de recerca i socialització que han sorgit arran de la descoberta del santuari. Tot va quedar tallat de cop just en començar, i ara estem mirant de reconduir la situació.

La feina que fa la URV i la seva es complementen d’alguna manera?
La feina que fa el grup GRESEPIA de la URV s’emmarca dins del projecte de recerca de l’IPHES “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i per les administracions locals, com és el cas de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí pel que fa a les intervencions a les coves de l’Espluga. En el moment de dissenyar el projecte, l’IPHES era conscient que a la Sala del Llac de la cova de la Font Major hi havia restes d’època protohistòrica, un període que no acostuma a estudiar. Per aquest motiu es va integrar GRESEPIA dins del projecte, ja que ells sí que són especialistes en l’estudi de la protohistòria.

En realitat no són feines complementàries, sinó que són la mateixa feina, desenvolupada en el marc del mateix projecte.