Com valora l’acceptació de la campanya “Votar és democràcia” al Camp de Tarragona i, en especial, a Montblanc?
Molt positivament. Em sembla que hi va assistir un centenar de persones, no solament de la Vila Ducal de Montblanc, sinó d’altres punts del Camp de Tarragona.
L’ambient era excel·lent i es notava que tothom tenia clar que la votació del 9 de novembre és clarament un gest de llibertat democràtica.

Hi ha qui diu que no ens deixaran votar; què els diria?
La qüestió no és si ens “deixen” o no, sinó si ho volem o no. I, si ho volem fer, ho farem. Com se’ns podrà impedir? El poble de Catalunya és conscient que és major d’edat, i no pot tolerar que se’l continuï tractant com un menor, com un disminuït. Volem decidir el present i el futur nosaltres mateixos. Tenim el dret internacional a favor nostre.

Els que neguen el dret a votar, fins ara, del poble català, creu que és perquè tenen por d’un possible sí?
Segurament. Però, a més, no es vol reconèixer que Catalunya és una nació i es vol fer veure que a Espanya només n’hi ha UNA de nació, l’espanyola. No s’accepta que Espanya és un Estat amb diverses nacions, que tenen llengües, cultures, tradicions, costums i normes diferents. Si s’acceptés això, ens podríem entendre. Si no s’accepta això, ens hem d’independitzar d’Espanya per sobreviure. I és que, si no ho fem, desapareixerem com a nació.

Abans, però, del 9-N vostè es presenta com a candidat a les europees. Té por d’una gran abstenció?
Quan recordo la participació de les darreres eleccions europees, que va ser del 37,5%, em preocupo. Aquesta és una participació baixíssima. Em sabria molt greu que això es repetís i confio que no sigui així. Si ens interessa Europa, ho hem de mostrar amb un vot molt massiu. Tant la situació excepcional que està vivint Catalunya com la importància que té la construcció d’una Europa més justa i solidària reclamen que els catalans ens hi impliquem de debò i anem majoritàriament a les urnes el dia 25 de maig.

Què diria als nostres lectors sobre la importància d’anar a votar a les eleccions europees?
Que no hem d’oblidar que la Unió Europea ja ara regula i condiciona molts aspectes de les nostres vides, perquè la legislació de l’Estat assumeix ara, i haurà d’assumir en el futur, moltes directives i polítiques europees. Per això, convé que molts parlamentaris europeus siguin sobiranistes catalans, per intervenir en les decisions que es prenen a Brussel·les i a Estrasburg i que ens afecten molt directament. I, en aquests moments, més encara, perquè, si volem defensar la causa d’una Catalunya independent, no ens podem pas desentendre del Parlament Europeu on s’ha de jugar una bona part del nostre futur.

Hauria preferit una llista unitària dels partits signants de l’acord per a la Consulta?
Sí, una llista realment unitària, que hauria fet una gran impressió i que segurament hauria provocat un augment considerable de participació electoral. Malauradament, no va ser possible. Ara cada grup ha de procurar d’eixamplar tant com pugui el seu espai electoral, a fi que més i més persones se sentin compromeses amb la nova Europa que volem des del nostre país, un país que aviat també farem nou i millor.

Com va anar que es decidís per presentar-se i què pot aportar Esquerra i vostè, concretament, a Europa?
Em vaig decidir perquè, en moments decisius per Catalunya, vaig pensar que no em podia negar a fer el pas endavant que se’m demanava i que havia d’adquirir un compromís polític institucional. Estic segur que Esquerra pot aportar a Europa una defensa insubornable dels interessos de Catalunya i una aposta decidida per una Unió Europea que planti cara a certs poders i que faci costat a les persones, sobretot, a les que s’ho passen pitjor. Esquerra defensa això i jo procuraré representar això mateix si sóc elegit parlamentari europeu.

Com veu els arguments de la por que esgrimeixen des del Govern espanyol i algunes organitzacions empresarials i econòmiques?
Si només saben fer por, vol dir que tenen pocs arguments i pocs projectes que il·lusionin. La por no és cap argument. La por sempre és una amenaça i avui amb amenaces no es va enlloc. La tàctica de la por més aviat confirma que no et pots refiar dels que només et volen espantar i estamordir. Jo vull que se’m tracti bé i que se’m facin propostes engrescadores, no que se’m faci por contínuament. Els que ens fan por no ens trauran de cap crisi ni ens ajudaran a ser millors i més feliços.

Creu que Europa, finalment, es mullarà?
N’estic segur. Fins ara, es diu que el desacord entre Catalunya i Espanya és un “problema intern” espanyol. D’aquí a ben poc tothom veurà que la petició democràtica de Catalunya, que demana votar, és realment un problema intern, però intern de la Unió Europea. Perquè, en una Europa democràtica, no es pot negar el vot a ningú.

Finalment, vol donar algun missatge als lectors de la Conca de Barberà?
Els voldria donar un missatge d’il·lusió i de confiança. Som un poble que sabem fer les coses bé, i les farem bé. Ara cal que anem a votar com més millor a les properes eleccions europees. I, és clar, també m’agradaria que molts lectors i ciutadans pensessin que la meva candidatura sabrà representar bé les seves il·lusions i els seus interessos. Jo ho intentaré de debò si sóc elegit.