Anna Cunillera és arquitecta i col·laboradora del nostre setmanari amb articles sobre la seva professió, en la qual aprofundim en aquesta entrevista.

Com va ser que l’Anna Cunillera enfoqués la seva vida professional cap a l’arquitectura?
Des de sempre m’ha agradat molt dibuixar. També se’m donaven bé les ciències. Vaig pensar que l’arquitectura m’oferia la combinació ideal d’art i tecnologia. També em va cridar la vessant social de l’arquitectura en el sentit de construir espais per millorar la vida de les persones.

Creu que aquest és un ofici en què la dona en general no té encara prou projecció?
Conec moltes dones arquitectes. Crec que dins les carreres tècniques, aquesta és una que atrau bastant les dones. Tenim degana al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, i fins fa pocs mesos, Eva Franch i Gilabert, amb qui vaig començar els estudis d’arquitectura, era la primera dona i la més jove directora de l’Architectural Association de Londres, una institució amb molt prestigi.

Cada vegada s’incorporen més dones en el món professional de l’arquitectura, i per tant també de la construcció, un món tradicionalment masculí. Jo no he tingut mai cap problema pel fet de ser dona, al contrari. Crec que l’actitud és més important que el gènere.

Amb tot això de la covid-19 i abans la bombolla immobiliària, està sent normal el desenvolupament de l’ofici?
Jo vaig acabar la carrera en plena bombolla immobiliària. No han estat temps fàcils, vaig aprofitar per tenir un fill. Durant l’esclat de la bombolla treballava amb la Núria Martí, i d’alguna forma ja es veia que les coses no anaven gaire bé. La covid-19 no m’ha portat per ara gaires canvis, ja que treballo des de casa, com molts altres despatxos d’arquitectes. A curt termini, per exemple, es veu més moviment de persones que busquen habitatge fora de la ciutat. A llarg termini, espero un efecte general a tota l’economia i per tant crec que tots els sectors es veuran afectats per aquesta crisi que estem vivint. També espero que en surtin noves oportunitats.

Què fa exactament un/a arquitecte/a avui dia, i personalment vostè?
Un arquitecte avui en dia treballa en molts camps diferents. Ja no cal dedicar-se a fer projectes per construir edificis per desenvolupar-se professionalment. Reconec uns quants perfils ben definits de professionals de l’arquitectura: arquitectes assalariats en empreses grans; arquitectes que es dediquen a tasques intel·lectuals; l’arquitecte funcionari de l’administració; arquitectes de despatxos petits multitasca. Jo em situo en aquest últim. Peritatges, informes, certificats, valoracions, assessorament i reformes, treballs per a notaries i jutjats, activitats de docència, de disseny i del que surti i m’atragui. Els arquitectes petits sovint treballem en xarxa. Actualment, entre d’altres, col·laboro des del Col·legi d’Arquitectes de Tarragona en un programa Magnet que s’està duent a terme a l’escola Marià Fortuny de Reus. Tota la feina que faig té en comú la meva visió de l’arquitectura com a eina amb un marcat component social, per donar un servei a les persones. També crec que hi hauria d’haver més arquitectes en política.

Està prenent el món de la construcció consciència ambiental com altres sectors?
Sobre el paper, sí. Les noves normatives defineixen unes pautes força clares a seguir per al disseny d’edificis més eficients energèticament. A la pràctica costa una mica més, sobretot pel que fa al procés constructiu en si mateix, l’origen dels materials, etcètera. Pel que fa al disseny, costa el mateix un edifici dissenyat tenint en compte paràmetres d’eficiència energètica i un edifici que no. I a la llarga, pots estalviar molt en energia. Hi ha molt parc edificat que és molt poc eficient energèticament i això afecta també la salut de les persones.

Creu que en el món de la construcció falta encara un esclat tecnològic? 

Potser no es fa tan evident com en altres sectors, a la vista dels profans. Sempre hi ha lloc per a la tecnologia. Hi ha molt camí per recórrer en el camp de la construcció prefabricada o semiprefabricada, que també suposa un menor impacte ambiental. I també en la domòtica i gestió i manteniment dels edificis. Sovint ens oblidem del manteniment dels edificis, però gestionar la vida útil d’un edifici també forma part de l’arquitectura. Amb el covid-19, per exemple és important saber cada quant s’han de canviar els filtres en sistemes de ventilació mecànica. També en el camp de l’urbanisme; m’apassiona el big data i la multitud d’aplicacions que això té en el camp de les ciutats intel·ligents i connectades, les smart cities.