La Laia és una apassionada de la il·lustració, però també d’altres disciplines com la fotografia. Ha estat la il·lustradora del llibre ‘Relats confinats’, que aviat veurà la llum, i és protagonista de la Mostra d’Art Jove de la Conca de Barberà.

Com estàs vivint el fet de ser una de les principals protagonistes de la Mostra d’Art Jove de la Conca de Barberà?
Em sento molt afortunada d’haver pogut tenir l’oportunitat de participar en aquest projecte. La Mostra m’ha servit per donar a conèixer la meva feina i exposar per primera vegada les meves obres. M’agrada molt veure com des del Costell Comarcal de la Conca de Barberà es fan aquest tipus d’iniciatives per mostrar els diferents talents que hi ha arreu del territori.

Va ser difícil trobar les il·lustracions que podrem veure en el llibre ‘Relats confinats’?
Em va costar bastant trobar un concepte general en el qual pogués englobar tots els relats, ja que n’hi havia de fantasia i inventats, i altres més realistes i d’experiències. No volia separar-los i fer que quedessin distants, sinó que la intenció era que les il·lustracions fossin el nexe d’unió entre ells. Vaig acabar pensant en el confinament, que era la base del llibre, i el que tots tenien en comú, ja que s’havien escrit tots en els mesos en què estàvem tancats a casa.

La base, per tant, seria una escena interior en tots, excepte un, que em feia la sensació que era diferent de la resta i em va servir per a la idea de la portada. Vaig poder articular una idea molt senzilla, en la portada i contraportada veuríem l’exterior d’una casa, que correspon a la il·lustració d’aquest relat diferent, i en la resta de relats de l’interior del llibre es veurien escenes quotidianes d’interior. Deixant dins del llibre el que és més íntim, el que es queda a l’interior, a casa, els relats.

El Consell et va descobrir com a il·lustradora, però també se’ns diu que domines la fotografia i el disseny gràfic; en quin camp et sens més còmoda?
Dibuixo des que era petita, i tot i que vaig deixar de fer-ho fa uns anys a causa del poc temps que em deixaven els estudis, ho vaig voler reprendre i dedicar-m’hi més. Ara mateix amb el que em sento més còmoda és amb la il·lustració. Tot i que m’encanten les altres disciplines, aquesta és la que més gaudeixo i més m’aporta últimament, i a la vegada, també és la que més temps he tingut per desenvolupar durant tots aquests mesos de confinament.

T’agradaria dedicar-te professionalment a algun d’aquests camps?
Cada vegada veig més possible un futur professional dins el món de la il·lustració, tot i que també estic dins del de disseny i el de l’audiovisual, que és el que estic estudiant, sempre m’ha agradat aprendre i fer moltes coses diferents, i crec que combinar-les totes pot ser molt interessant.

Creus que els joves artistes tenen prou promoció i sortida al nostre país?
 Crec que cada vegada més es busquen persones més qualificades i especialitzades, i això als estudiants que acabem la carrera ens deixa en una situació bastant complicada a l’hora de trobar una bona feina relacionada amb el que ens agrada. Encara no em moc molt pel món laboral, però pel que fa al sector artístic, que és sobre el que conec poc o molt, puc dir que és un món difícil i molt subjectiu. Tot i això, hi ha empreses que aposten i confien en el talent dels joves, i si no també trobem moltes iniciatives de joves artistes emprenedors.

Com veus, en general, el moviment creatiu dintre dels teus camps a la Conca i Baixa Segarra i dels joves en particular?
Crec que hi ha molts joves amb talent en aquest territori, no només en el món de la il·lustració, sinó també en el de la fotografia, l’audiovisual, el disseny, ja sigui gràfic, de moda, d’interiors... Tot i això, crec que falten oportunitats i vies físiques perquè tots es puguin fer veure més enllà de les xarxes socials.