Un any més celebrem el Dia Internacional de la Dona Treballadora; mal assumpte quan un fet necessita un dia internacional, no creu?
El fet del reconeixement internacional del Dia de la Dona Treballadora va ser necessari per donar a conèixer l’explotació laboral de les dones en els moments més àlgics de la revolució industrial. Davant el silenci de les autoritats d’arreu, les dones es van haver d’unir en l’àmbit internacional per emprendre la seva lluita. Ara ja ha passat a la història i tothom se n’aprofita.

Quina era la seva tasca específica dintre del sindicat CCOO?
Vaig ser la responsable de la Secretaria de la Dona de la Federació del Metall de Lleida i comarques, posteriorment, vaig ser també responsable de la Secretaria de Salut Laboral i Medi Ambient de la mateixa federació i zona. Vaig formar part de l’Executiva Provincial i de l’Executiva del Metall. També vaig ser membre de la Comissió de Seguiment i Control de prestacions de La MUPA de Lleida. Sempre que m’ha estat possible, he estat a la disposició del sindicat. Tota la vida he tingut una gran vocació sindicalista, mai no he volgut cobrar un cèntim per la meva tasca.

Creu que algun dia es podrà aconseguir la paritat salarial?
És un tema molt complicat. La paritat salarial, oficialment, ja existeix, el problema és que els empresaris s’ho munten de manera que la dona sempre surt perdent. Els empresaris sempre juguen amb les etiquetes de les dones. Però ells saben molt bé que les dones, en una gran majoria, som molt més productives que els homes.

La dona, a banda del treball exterior, sempre ha tingut un gran treball a cadascuna de les llars, a part del paper de mare. Creu que es reconeix aquest treball amagat? Seria utòpica una mena de remuneració per a un home o una dona que decideixen treballar cuidant de la llar?
El treball de la dona a la llar no s’ha reconegut mai. La majoria d’homes s’ho han pres com un fet natural. Per sort, aquestes dues últimes generacions ja ho veuen d’una altra manera. De mica en mica, anem evolucionant, però encara no està prou reconeguda.
Quant a la utopia o no d’una mena de remuneració per treballar a la llar, és molt complicat, però no impossible. El govern hauria de crear un sistema com el dels autònoms, perquè, a través de la cotització, tinguessin accés a una remuneració. Sense cotització, no pot haver-hi remuneració.

Resulta la dona més perjudicada en les diferents reformes laborals que s’estan duent a terme en els darrers temps?
Les diferents reformes laborals perjudiquen tots els treballadors en general. En aquest tema, el govern de PP va a sac indiscriminadament contra els treballadors, sigui quin sigui el seu gènere. Estem retrocedint als anys seixanta en drets i llibertats.

Com creu que s’hauria d’abordar la violència de gènere? Enguany, les xifres són superiors al mes de març que les de tot l’any passat.
Malauradament, és un tema molt complicat, cada cas és diferent. A més de les mesures de seguretat, cal enfortir la víctima amb ajuda psicològica i augment de la seva autoestima, ja que és el primer que perden. Per descomptat que cal la participació ciutadana, veïns, familiars, amics... no s’hi val a dir o pensar: “ja s’ho faran”, “en problemes de parella no m’hi vull posar”... i no fer judicis de valors. Cal donar suport i ajuda a les víctimes, encara que sigui complicat.

En el món de la música o la moda, per citar-ne dos exemples, el sexisme es veu arreu; què s’hi pot fer?
Mentre la dona ho permeti, existirà el sexisme. Només nosaltres som responsables d’aquest fet. Si les dones permetem certs comportaments tant laborals com en la vida quotidiana i no fem res per canviar-los, és el nostre problema.

Finalment, com veu els propers anys pel que fa a la dona i el seu paper?
Sincerament, no veig grans avenços ni grans canvis. La dona té un paper primordial en la societat i ha d’esforçar-se a aconseguir-lo. El món és de tothom i nosaltres tenim un lloc molt important en la família i també en el món laboral i social. Hem de lluitar per trobar i aconseguir el nostre lloc. El lloc que al llarg de la vida i la història de la humanitat se’ns ha negat.