“Tinc un estil propi, però no m’agrada encaixar en cap estil”

Natan Tarragó Terradellas Artista i pintor montblanquí

Montblanc

“Tinc un estil propi, però no m’agrada  encaixar en cap estil”
“Tinc un estil propi, però no m’agrada encaixar en cap estil”
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí

Natan Tarragó ha estat l’artista escollit per ser el cartell de la propera edició de Clickània. D’origen barceloní, ja fa set anys que s’ha fet un lloc a Montblanc.


Quan recordes introduir-te dintre del món de l’art, i com definiries el teu estil?
Els meus primers records són de ben petit, quan vaig començar a pintar a la Casa del Rellotge, a Barcelona, un centre cívic; de petit per a mi pintar era una forma d’evasió. Durant la joventut i adolescència va ser de forma autodidacta, però al créixer vaig sentir que havia d’estudiar i involucrar-me més en el meu art, per això vaig escollir estudiar i definir-me una mica les meves idees artístiques de manera més professional.


  Definir-me és molt difícil. Pinto sense ulleres, i també faig altres coses i conceptes, entre ells els mapes mentals. Tinc un estil propi, però no m’agrada encaixar en cap estil. M’agrada fer el que sento.


Aquest any prometia des del punt de vista de mostrar el teu art en diferents indrets; t’esperaves que tot quedés tan aturat arran de la covid-19? Ha estat un any únic en la història de la humanitat. Suposo que, com moltes altres persones, no m’hauria imaginat mai el que ha passat. Actualment amb la desescalada estem tots a la ruïna. Però a poc a poc intentem que sembli que tot torna a començar a funcionar. Però res és com era.


Com va ser, i com ho valores, que la teva obra hagi estat escollida com a cartell de Clickània?
Em va fer molta il·lusió i va ser tot un orgull que em demanessin el cartell d’aquest esdeveniment tan significatiu i conegut com és Clickània. Ho valoro molt positivament per a la meva carrera com a artista.


Per realitzar l’obra em vaig inspirar en els mapes i la circulació de les ciutats, en aquest cas la ciutat de Montblanc, i també en colors molt vius i colorits. Amb ells representaria la infància, ja que aquest esdeveniment està molt dedicat per als nens. També a l’haver realitzat algunes accions solidàries em vaig voler solidaritzar amb la vila de Montblanc i vaig cedir gratuïtament la imatge de les meves obres per a la realització del cartell tal com vam acordar amb l’Oficina de Turisme.


També m’agradaria afegir que al ser el primer cop que fa el cartell  un artista, això podria servir de precedent per a futures edicions i que hi hagués una continuïtat amb altres artistes, tant de la vila com de la comarca.


Quines són les activitats que per la covid no has pogut fer enguany?
Durant els mesos que es va parar tot el món jo vaig continuar fent coses. Molts dels meus projectes van quedar aturats i altres es van suspendre. Els dies que vam estar tancats a casa jo vaig participar en algunes accions artístiques solidàries a través de la web i a partir de la desescalada ja hem pogut començar a participar en algunes exposicions tant internacionals com nacionals en llocs com Moscou, Barcelona, Figueres i el Brasil. Explica’ns això de les accions solidàries en què vas participar.


Les accions solidàries les vaig realitzar durant el confinament. Funcionaven de la següent manera: donava una de les meves obres a una de les galeries que feien subhastes solidàries i els diners que es recaptaven eren per investigar sobre la covid-19. Va ser una manera durant el confinament d’incentivar una mica el meu art, participar amb aquestes galeries sense ànim de lucre i poder mostrar el meu art d’una manera molt diferent i solidària.


Finalment, com es presenta artísticament l’any 2021? Plans, projectes?
L’any entrant començo participant en un certamen internacional organitzat per la Fundació Ciscu Tamayo, anomenat Mirades, en què també participa una fundació de Califòrnia per a la visió i  per a la prevenció de la ceguesa anomenada The Wentworth Norton Group. També fins al febrer participo en una exposició col·lectiva al castell de Sant Ferran de Figueres amb l’associació artística Diversitat de Girona.


Per a la resta de l’any, començaré a poc a poc i a veure com es mou el món després de la vacunació. Jo aniré buscant nous reptes per a la meva pintura, com sempre faig.

Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres