Representa la tradició i l’art de fer cada objecte nou i diferent. El mestre vidrier del Museu i Forn del Vidre de Vimbodí i Poblet Paco Ramos encetarà amb la seva jubilació, aquest 2021, una nova etapa, però abans es troba amb nosaltres per parlar amb passió del seu ofici i del valor de la feina artesanal, feta i pensada per a cada client amb molta cura.

Després de 23 anys sent l’ànima del Museu del Vidre, com és que arriba el moment de deixar-lo?
El temps passa per a tots, i ara en els pròxims mesos i de manera tranquil·la i molt pensada, ha arribat el moment de donar pas a nous projectes. La idea és donar espai a noves idees d’entendre l’art del vidre i fer passos endavant cap al futur.

  Amb la jubilació, s’emportarà més bons que mals records?
La meva feina m’agrada molt, ha estat la meva passió i, evidentment, d’aquesta etapa m’emporto molts bons records que m’acompanyaran sempre. Una feina com la que he estat fet els darrers vint-i-tres anys, de cura amb cada peça i sense ajudants, només l’hauria pogut fer a Vimbodí i Poblet, un lloc que és casa meva i en el qual no he trobat més que bona gent.

  Com ha vist l’evolució del Museu en aquests 23 anys oferint demostracions en directe de vidre bufat?
Durant tot el temps que duc treballant aquí al poble he pogut veure, jo mateix i la resta de la ciutadania, com moltes persones han retrobat l’art de l’elaboració de peces de vidre amb la tècnica artesanal catalana, una tècnica que estava molt oblidada i que durant els darrers anys hem treballat per recuperar i per donar a conèixer. Personalment, penso que un artesà treballa per a la resta i m’he esforçat a fer peces que s’adapten a les necessitats de les persones.

  Creu que el seu és un ofici que corre perill de desaparèixer? Hi ha joves que puguin prendre el relleu?
Sí, és un dels perills, ja que l’ofici de vidrier ja està en pandèmia des de fa molts anys. Actualment hi ha molta gent interessada en aquesta tècnica, però malauradament ens falten estudis per aprendre-la i la falta d’accés a la formació pot impedir que hi hagi persones que vulguin accedir a aquesta formació.

 A banda de mestre vidrier, cal comprendre l’ànima i esperit dels objectes de vidre que es fan a Vimbodí i Poblet, o això arriba amb el temps?

El vidre és transparent, t’ho ensenya tot, fins i tot a mirar-lo. Per aquest motiu, cal posar en relleu tots els treballs que es fan amb aquest material, ja que els objectes de vidre artesanal elaborats a mà poden desaparèixer i, amb ells, tota la història de l’artesania d’una zona. En aquest sentit, fins ara hem treballat sempre per recuperar elements de les peces actuals que provenen d’antigues peces recuperades que s’elaboraven al poble.

  Quin consells donaria als seus possibles relleus?
Sobretot que aprenguin l’ofici amb la calma que requereix i que aprenguin dels errors. La tècnica del vidre calent és complicada, cal aprendre dels errors i dominar les eines, 
però el resultat són peces tradicionals, artesanals, que parlen del territori i de la nostra cultura.