Amb la finalització de l'any 2020, l’emblemàtica botiga de Pira Cal Patacó, amb Rosa Daran al capdavant, va tancar les seves portes per jubilació. Enrere quedaven més de cent anys d’història d’aquest establiment familiar i una vida de dedicació de la Rosa.

Com es va sentir la Rosa, en el moment en què va haver d’agafar la jubilació?
Doncs bé, senzillament és un fet que arriba i de què t’has d’anar fent a la idea a poc a poc; i bé, no només pel fet de jubilar-se en si, sinó que has d’anar arreglant les coses i preparant-ho tot i és clar, porta la seva feina. Déu-n’hi-do, l’any que li ha tocat, amb tot plegat, per jubilar-se.

I tant, ningú s’ho pensava que viuríem tot això. A vegades venia gent a la botiga sense mascareta i els havia d’obligar que se la posessin, i alguns no se la volien posar i els vaig haver de prohibir l’entrada.

Quants anys fa que va agafar la botiga Cal Patacó de Pira?
Bé, jo ja feia molts anys que treballava a la botiga, abans de portar-la jo directament hi estava amb la meva sogra. A finals dels noranta, quan ella es va jubilar, vaig posar-me al capdavant del negoci. Durant aquests anys hem estat un referent al poble, ens vam  especialitzar en productes de proximitat i en oferir una atenció personalitzada cap als nostres clients, sobretot ara, durant aquest confinament. Quan hi havia la meva sogra, pensa que mai vam tancar la botiga perquè quan havia de marxar per alguna cosa ella, sempre m’hi quedava jo.

Guarda alguna anècdota en especial?
Ben bé no et sabria dir ara cap anècdota en particular, però sí que et diré que en aquesta feina, i en general en totes les feines d’autònoms, encara que no em trobés bé algun dia, sempre he hagut d’estar al peu del canó, atenent amb la millor cara els clients que venien.

Què és el que oferia als clients, Cal Patacó? Una mica de tot, no? Com anava?
Oi tant, teníem força varietat de productes, carn, conserves, verdura, congelats, etc. Era com una mena de supermercat en petit i de fet, per comprar, no calia ni que la gent marxés de Pira si no volien, inclús hi havia vegades que venia gent i m’ho deia: “caram, sí que en tens, de coses!”, però bé, tota la vida ha sigut igual, el qui ha volgut venir ha vingut i el qui no, doncs no ho ha fet.

Està previst que ara agafi algú altre la botiga?
No, amb la finalització de l’any 2020, es va acabar l’any i també les portes de Cal Patacó, que vull recordar que tenia més de cent anys (1915-2020).

Què va sentir en el moment de tancar la porta per última vegada?
Doncs lògicament vaig sentir una mena de tristesa i sap greu, però toca i són coses i etapes de la vida. A més, els dos fills que tenim, una noia i un noi, doncs cadascú ja té el seu ofici i dos oficis no es poden tenir. A més a més als pobles passa, que cada client que marxa és ja un client de menys.

I bé, pel que fa a aficions i tal, com afrontarà la vida, ara amb la jubilació?
Mira, és ben fàcil, prendrem la vida d’una manera més tranquil·la, més relaxada. De fet, encara m’he d’anar situant i no tinc ben bé cap afició en particular. Ara vaig, això sí, a caminar. Hi ha hagut temporades que per la feina ho havia hagut d’anar deixant una mica i mira, ara ja hi puc anar tranquil·lament, ja que a més a més ara tenim els gimnasos tancats amb tot això.