Marc Català va ser escollit nou Sant Jordi de la Setmana Medieval 2021, en una gala del tot atípica, sense públic i retransmesa en directe per TAC 12. El Marc ha vist complert un somni desitjat des de fa molt de temps.

Com va ser que vas decidir presentar-te en aquesta gala tan especial d’enguany?
En cap moment vaig dubtar ni plantejar-me no fer-ho, tenia clar que aquest era l’any en què m’havia de presentar a Sant Jordi i no m’importava res més que intentar-ho. Recordo que em preguntaven si tenia por d’actuar davant de gent, o si més no, que es tornés a cancel·lar. Per mi tot això eren preocupacions secundàries, tenia un objectiu, un objectiu que portava molts anys dins meu. Res m’hauria fet enrere.

Ets conscient que sempre seràs recordat per haver participat en la gala d’un temps de pandèmia?
Vaig notar en l’agraïment i afecte de la gent que ens felicitava que havien valorat moltíssim que ens haguéssim presentat, ja no només a la Carla i a mi, sinó a tots els candidats. Agraeixo infinitament la càlida rebuda que hem tingut, de veritat, mil gràcies a tothom.

Què vas sentir en ser escollit, i com van reaccionar la teva família i amics?
Justament en aquell moment, felicitat i tranquil·litat després de passar tota una setmana en què els nervis per la gala havien sigut el plat principal de cada dia. Mai podré agrair prou a la meva família i als meus amics el suport que em van donar tant en haver sortit escollit com durant la setmana anterior. Podia veure l’orgull i la satisfacció que sentien per mi, de tot cor, gràcies.

Coneixies d’abans qui serà Princesa?
A part de la pandèmia, aquesta edició amaga altres curiositats úniques, la Carla i jo portem participant amb els tambors molts anys i justament hem sortit escollits els dos!

Des de quan estàs implicat en l’Associació i en la Setmana Medieval en general?
Porto participant en la Setmana Medieval des de ben petit, vaig començar de poble en una botiga de carabasses i recordo que quan passava la comitiva anava corrent a observar les majestuoses figures que hi passaven, cavallers i bufons, Sant Jordi, la Princesa, encapçalats pel sorollam de les trompetes i tambors seguits de les banderes onejant el vent, em fascinava. Uns quants anys després em preparava per sortir en la meva primera comitiva carregant un tambor, sense saber quanta passió, amor i estima acabaria desenvolupant per la Setmana Medieval.

Tens esperances de poder protagonitzar alguns actes, o ho veus pelut?
Com s’acostuma a dir, l’esperança és l’últim que es perd! Som molt conscients que amb les circumstàncies que portem vivint aquest darrer any és difícil preveure com estarem un mes enllà, però sí, crec que els montblanquins podran tastar i assaborir, encara que sigui d’una forma més efímera de la que estem acostumats, aquesta trenta-quatrena edició.

Què t’espera a partir d’ara des de l’elecció fins a la Setmana Medieval?
Pel que fa a la meva part, vull desitjar que es tranquil·litzi la situació actual i ens faciliti seguir endavant amb aquesta edició. Per altra banda, no hem rebut moltes més instruccions, tot i així, la pitjor part ja ha passat. Ara només queda la millor, gaudir.