Com valora personalment el fet d’haver estat distingit i el fet que el parc de Sarral hagi tingut fins a tres bombers distingits?
En realitat, ja en són quatre els distingits, tres aquest any 2014 i un quart l’any passat. Doncs, d’entrada, he de dir que em sento molt orgullós i satisfet d’haver complert vint-i-cinc anys de servei a la societat, i tretze anys com a caporal, més vint-i-dos de cap de parc de Sarral, amb tot el que això comporta. El parc de bombers de Sarral és de voluntaris.

Quants bombers integren avui dia el Parc de Sarral?
Avui en dia, el Parc de Bombers de Sarral està format per vint bombers i un caporal. S’havia arribat a una dotació de vint-i-cinc bombers i també en èpoques de vuit o deu bombers, ja que la vida de un bomber voluntari va canviant, les seves obligacions personals no son les mateixes als vint anys que als quaranta.

Quina és la feina quotidiana que desenvolupen diàriament i quines són les actuacions més destacades que van dur a terme durant el 2013?
La feina d’un parc de bombers voluntaris no és quotidiana, sinó quan la societat ens necessita o quan es produeix qualsevol emergència, sigui del tipus que sigui.
El nostre Parc fa un centenar de serveis anuals de mitjana, per nosaltres, tots són importants i diferents.
El 2013 va ser un any bastant tranquil, però per nombrar-ne algun. Amb incendis forestals, per sort, de cada dia la gent està més conscienciada i no en tenim tants com anys enrere, el de les Pobles el dia 12 de juliol i el de Miravet el 29 de juliol. Quant a accidents de trànsit, destaca el dia 24 d’agost a la N-240 pk 42, amb una víctima mortal i dos ferits greus i, com a incendi urbà, el de Puigpelat a la fàbrica SCA.   I, al nostre municipi, destaca un salvament de motorista amb clavícula a la zona de la cova Cativera.

S’ha notat la crisi actual en els recursos i el dia a dia del Parc de Sarral?
La crisi sempre es deixa notar, però no ens podem queixar, hauríem d’haver pogut celebrar com cal els vint-i-cinc anys del parc, però els mitjans eren escassos (o cap). Ho celebrarem més endavant, sens dubte.

Personalment, què és el que el motiva més d’aquesta professió?
Personalment, no hi ha res més bonic que veure els agraïments de les persones que hem d’anar a ajudar per qualsevol cosa, sense parlar, només amb l’expressió de la cara; per mi, això no ha tingut mai preu. També és ben veritat que, en aquest món, hi ha de tot, però jo em quedo sempre amb el bo. La resta passa i ja està...

Com va anar que decidís orientar la seva vida a ser bomber?
Com he dit al començar aquesta entrevista, sóc bomber voluntari, això vol dir que no em guanyo les garrofes en aquesta tasca. És una cosa que es porta a dins, el fet de ser solidari i intentar ajudar, dins les teves possibilitats, la societat; sempre havia estat lligat —i ho estic— a les entitats del poble de Sarral.

Què li diria a un jove que tingués ganes de seguir aquest ofici?
Primer, que ho ha de portar dins i, després, que sàpiga que no hi ha res fàcil, que s’ha d’estudiar molt i superar unes quantes seleccions. El sol fet de ser bomber voluntari no vol dir que no siguis professional, el que no ets funcionari, per tant, s’ha de fer el curs bàsic de bomber.