En aturar-se la competició per la covid, Joan Roig va decidir que volia continuar entrenant i va trobar en la solidaritat un motiu per córrer. A l’estiu va fer una travessa que ara vol millorar tot col·laborant amb Afanoc. Solidaritat i afició s’uneixen en aquest projecte.

T’has proposat fer un la travessa Montblanc-Móra la Nova aquest 6 de març, però a l’estiu ja havies intentat la travessa Montblanc-Móra d’Ebre. Explica-ho.

 Vaig plantejar-me la #montblancmóra arran de l’absència de competició per les mesures de prevenció per la covid. Havia de fer alguna cosa i feia temps que em rodava pel cap. Vaig proposar-me fer el recorregut entre Montblanc i Móra d’Ebre, ja que la meva parella és de Móra la Nova i hi ha el recorregut GR-171 que els uneix. Gairebé 100 km i més de 3.000 m positius de desnivell.

La vaig acabar, però la data que vaig escollir, enmig d’una onada de calor, va fer que el crono es pogués millorar. Així que vaig plantejar-me repetir-la i hi vam sumar la vessant solidària.

Ara repeteixes amb més bona temperatura i amb una causa solidària, col·laborant amb Afanoc. Com sorgeix la idea?

La veritat és que veient que el futur de les curses de muntanya és incert, he canviat el meu plantejament i els objectius marcats. Vull continuar entrenant per a fer ultres, carreres de muntanya de llarga distància. Però la competició no és l’únic objectiu. Prefereixo córrer per algun motiu, i les causes solidàries són un motiu de molt pes. D’aquí sorgeix un projecte personal que va més enllà de la #montblancmóra. He creat un perfil d’Instagram i un web que serveixi de punt de trobada dels diversos projectes. A partir d’aquí aquest primer projecte l’he organitzat amb la gent d’Afanoc, que tenen moltíssima experiència en iniciatives semblants i crec que necessiten tot el nostre suport, ja que fan una tasca molt necessària. A partir d’aquí vaig parlar amb ells i tot va anar encaixant. Avui ja puc assegurar que va ser un encert col·laborar amb ells, m’ho estan posant tot molt fàcil.

Així, quina serà la recompensa?
 
La recompensa serà recaptar una quantitat important de diners, però sobretot transmetre els valors de solidaritat i esport. També he de reconèixer que fer un bon temps a la travessa i gaudir-la amb tothom que hi participa serà una experiència brutal, n’estic segur.

 
Com s’hi pot col·laborar?

El que recomano és entrar al perfil d’Instagram de Travesses Solidàries (@travesses.solidaries), que és el nom del projecte, i llegir els posts on hi ha tota la informació. També hi ha el web del projecte i allà hi trobareu la pàgina per col·laborar-hi. Es fa a través d’una iniciativa de micromecenatge, a la pàgina de Mi Grano de Arena. Si poseu “montblancmóra” al cercador de Google és la primera pàgina que apareix.

En aquest viatge tindràs companyia. Com us organitzeu?

Hi ha bastantes persones que hi participen, algunes sortiran amb mi des de Montblanc, altres s’aniran afegint al llarg del recorregut, a la Morera de Montsant, Cabacés i la Figuera. Estic molt agraït, ja que penso que això és l’essència de la travessa. Aquestes persones també faran d’avituallaments i també hi haurà familiars que ens ajudaran. A més, s’hi han implicat els ajuntaments de Montblanc i Móra la Nova, així com el Consell Comarcal de la Conca de Barberà.

 
Quin serà el recorregut?

El recorregut segueix el GR-171, passa per Prades, Albarca, la Morera de Montsant, Cabacés, la Figuera, el Molar, Garcia, Móra d’Ebre i acabem a Móra la Nova.

Com t’has entrenat?

No he variat la meva dinàmica habitual d’entrenaments, entreno gairebé cada dia, seguint les indicacions del meu entrenador, el Xavi Garcia, amb qui fa molts anys que estic, i gràcies a ell he pogut assolir les diverses fites que m’he marcat.

Què és el que més t’agrada de fer aquestes travesses? Tenim un entorn ideal per fer-les?

Córrer per la muntanya és una sensació de llibertat descomunal, de poder-ho tot i alhora saber que ets molt poca cosa respecte de l’entorn on t’envolta. El nostre entorn és immillorable, amb senders, muntanyes i recorreguts brutals al nostre abast. La veritat és que només hi falta una mica d’altura i bona temperatura a l’estiu, però per a això podem anar al Pirineu i acabar de trobar l’entorn adequat. Som uns privilegiats de tenir aquest pati a casa nostra.