“El Gaià, com tots els rius, és molt més que un accident geogràfic. És, per sobre de tot, una font de vida.” Així defineix l’Associació Terres del Gaià la importància mediambiental i social que aquest riu té i ha tingut al llarg de la història per a les poblacions que enllaça. Aprofundim en el passat, present i futur de l’entitat de la mà de Maribel Serra, secretària, i amb la col·laboració d’Héctor Hernàndez, membre de la junta.

Com i quan va néixer Terres del Gaià?
Va néixer el desembre del 2011, però la llavor ja estava posada. Hi havia molts anys d’activisme al darrere per la reivindicació del territori.

Des dels centres d’estudis, sobretot del Centre d’Estudis del Gaià (Vila-rodona), però també del Sinibald de Mas (Torredembarra) i Altafulla. Des de la plataforma “Salvem el Gaià”, que va lluitar per la recuperació del riu i per aconseguir el cabal ecològic de l’embassament del Catllar... També s’havien fet diferents fòrums de les Terres del Gaià en diverses poblacions, on es debatia sobre el territori, els seus valors mediambientals, patrimonials o agrícoles. D’aquí va sortir per primera vegada la proposta d’un parc del Gaià.

Fruit d’aquests primers anys de lluita va ser la celebració de dues Jornades d’Estudi i Divulgació de les Terres del Gaià (Santes Creus, 2008, i Salomó, 2010). La iniciativa es va gestar principalment al Baix i Mig Gaià; a poc a poc s’hi han anat afegint socis d’arreu del territori i actualment comptem també amb la participació de l’Associació Cultural Baixa Segarra de Santa Coloma de Queralt.

Quanta gent formeu part de l’entitat?
L’associació es basa en el voluntariat i no hi ha quotes; tenim un grup de socis bastant actiu i una base que ens fa costat i participa en les accions.

Actualment som gairebé vuitanta socis. Ara bé, estarem molt agraïts i contents de comptar amb més socis i sòcies. Com més actius, millor per al territori!

Sortosament, tenim socis o sòcies en tots els municipis del territori, i de vegades fem xarxa per informar d’accions, problemes i sobretot recollir fotos de paisatge en uns àlbums que tenim a Flickr i a Facebook. Al nostre blog (www.terresdelgaia.cat) es pot veure el territori que abraça l’associació i trobar-hi molta informació.

Quines són les tasques principals a les quals us dediqueu des de Terres del Gaià?
Ens centrem en cinc àrees de treball: posar en valor el territori i reivindicar-ne la riquesa mediambiental, patrimonial, històrica i rural; promoure accions per protegir, estudiar, difondre i millorar el llegat natural i cultural de les Terres del Gaià; mantenir el cabal ambiental del riu, font de la riquesa del territori; afavorir i donar suport a iniciatives i desenvolupar la marca Terres del Gaià, i treballar per conèixer i estimar aquest territori.

Com es concreten, aquests eixos de treball?
Participem amb els centres d’estudi en publicacions, jornades o sortides. També amb entitats de custòdia del territori com La Sínia. Mirem d’estar en contacte continuat amb les administracions locals; hi ha molts ajuntaments conscienciats i que ens donen suport.

Sempre surten temes en què cal defensar el valor del riu i el seu territori, com les construccions d’infraestructures diverses. O situacions extremes com la gaianada del 2015 o les gaianades menors dels últims anys. Participem en fires de proximitat i mirem de promocionar els productors de la zona; en aquest sentit s’han organitzat trobades-tast.

L’acció principal que duem a terme és la Marxa per les Terres del Gaià, que es fa l’últim cap de setmana d’abril, normalment. L’any passat no es va poder per la covid-19. A la marxa hi participen entre 60 i 150 persones segons l’etapa. És una gran acció que serveix per conèixer el territori i, sobretot, les persones que l’habiten. Cada any es visiten diferents indrets o emplaçaments. Des de fa un parell d’anys es fan sortides d’un dia per conèixer llocs concrets amb valor paisatgístic, històric o mediambiental. De moment això també s’ha hagut de parar.

Quina és la situació mediambiental actual del riu?
Segurament la situació ambiental del riu ha millorat, però és evident que hi ha molts reptes que cal afrontar d’una vegada per totes per afavorir un salt qualitatiu. Algunes de les principals problemàtiques actualment són la manca de depuradores —tot i que sembla que els propers anys se n’aniran construint—, o les captacions dels regants, encara massa per sobre de la capacitat del riu.

També ens preocupen les espècies exòtiques com el visó americà i el cranc de riu americà, que posen en una situació complicada la biodiversitat.

 A més, cal ja un pla per iniciar la desconstrucció parcial de l’embassament del Gaià, que escapça la connectivitat del riu. En aquesta línia, també s’haurien de plantejar mesures pal·liatives en altres barreres menors com algunes rescloses, coordinant la protecció de la natura i la biodiversitat amb l’estudi i conservació del patrimoni.

 Una actuació positiva en l’àmbit de la gestió ha sigut la feina feta des del 2006 amb la reintroducció de la tortuga de rierol, que actualment ja és present i es reprodueix en bona part del riu.

Es dona prou valor i protecció a rius com el Gaià?
Gairebé el 80% de l’eix principal del riu està inclòs en algun espai natural protegit i Xarxa Natura 2000. Així i tot, hi ha una evident manca d’inversió en la gestió ambiental dels rius catalans. No es tracta tant de protegir, sinó que fan falta polítiques actives de gestió de la seva biodiversitat, estudis, etc.

No sempre a les jornades de participació de l’ACA ens sentim prou escoltats.

Si haguessis de triar tres tresors de les terres del Gaià —patrimonial, paisatgístic i de fauna i flora—, quins serien?
Tresor de flora i fauna, ara mateix, per exemple, l’àliga cuabarrada, que a la conca n’hi ha dos nius. També podria ser la tortuga de rierol pel que simbolitza (reintroducció, participació del voluntariat, etc.). Pel fa al paisatge costa de decidir-se, però diria el congost del Gorg Negre a Querol, els meandres de Vilabella, les planes de cereals de la Conca de Barberà o les alberedes del mig Gaià.

En l’àmbit patrimonial es pot consultar el nostre inventari (https://terresdelgaia.omeka.net/). S’hi poden trobar elements com els molins del Mig i de la Torre a Santa Coloma, la resclosa de Santa Perpètua, la séquia de l’antiga central elèctrica de Querol fins al Pont d’Armentera, alguns molins medievals com els de Montferri o el del Pier (Vilabella), la fàbrica del Catllar o el sistema de séquies de la desembocadura. És clar que també hi ha el monestir de Santes Creus, però aquest ja és prou conegut.

En quins projectes esteu centrant esforços actualment?
Estem treballant per acabar l’Inventari del patrimoni fluvial i fer-ne una publicació guia-mapa amb l’ajut d’alguns espònsors. També tenim engegada la comissió de boscos, que estudia i treballa el territori per fer política de contenció d’incendis. Es va començar amb els bombers però de moment tot està parat per la covid.

 A més, participem en les problemàtiques socials que afecten les Terres del Gaià: ara mateix la implementació del model d’energies renovables o la instal·lació de depuradores.

  Finalment, esperem que aviat la covid ens permeti tornar a fer sortides, trobades, accions de voluntariat, visites, cercar la participació en els nostres projectes, etc.