Amb l’inici del nou any 2021, Isabel Boltà, després de quasi mig segle de vida dedicat a la docència i especialment als més petits, s’ha jubilat. Ho ha fet després d’haver deixat una gran petjada a la Llar d’Infants Els Merlets de Montblanc. Con se sent després d’unes quantes setmanes ja jubilada, davant la nova situació? La veritat és que em sento bé, molt alliberada, tranquil·la, relaxada, i el temps ara té una altra dimensió. És una pena que estiguem dins d’una pandèmia tan important.

La seva dedicació al món de l’ensenyament quasi arriba al mig segle de carrera. Com veu des amb la perspectiva del temps tota aquesta carrera?
No hi ha dubte que la professió de mestra s’ha de fer amb el cap i amb el cor, que requereix molta dedicació i vocació. Acabo aquesta etapa professional amb la satisfacció d’haver deixat una petjada en el món de l’educació dels petits. Durant tots aquests anys he après molt, i m’adono que encara tinc moltes coses per descobrir, per saber.

Com ha anat que vostè s’hagi implicat amb els més petits? No s’hauria imaginat una primària o secundària?
Els més petits m’apassionen, són tan espontanis! Tan sincers! Sorprenents en els seus aprenentatges. Conviure amb els petits és compartir, ells són de resposta directa i sincera. Crec fermament que és la part més important de tota l’etapa educativa, on es construeixen les bases estructurals de la personalitat de cada nen/a. Quina responsabilitat!

Quina filosofia ha tractat d’imprimir a la Llar d’Infants els Merlets, amb la seva direcció?
Per tot el que he dit abans, a la llar d’infants cal fer una bona feina, a tots els nivells, amb els infants i amb les seves famílies, l’escola dels petits ha de ser oberta, dinàmica, activa, arrelada al seu entorn natural i social, ha de formar part de la comunitat del poble. Per això és tan important fer les coses junts, que tothom hi estigui implicat. Activitats obertes com el Carnaval, la Setmana Medieval, l’Espai Família, les sortides al mercat..., contribueixen a fer possible aquesta convivència.

 Alguna anècdota o record inoblidable en especial?
D’anècdotes en queden moltes en el record i perduren en el temps. Són tantes, les experiències viscudes... que en la meva memòria sempre em produeixen un somriure. Creu que li costarà adaptar-se a la nova situació? I què farà a partir d’ara? No em costarà gens ni mica. Ara disposaré de temps, cosa molt important que sovint m’ha mancat. No he esperat la jubilació per fer coses noves, sinó per fer tot allò que he anant forjant amb els anys, i que ara podré fer amb més delicadesa. 

Per als qui no la coneguin, quines són les seves aficions?

Una de les meves aficions és l’art en diverses tècniques, aquarel·la, esmalt al foc sobre coure. Per despertar la meva creativitat he d’estar en contacte amb la natura, m’agrada caminar, viatjar, navegar, descobrir nous entorns.  La meva part artística i creativa m’ha ajudat molt en la vida professional, la jubilació no em tanca com a mestra, seguiré ensenyant i aprenent dels que tinc al meu voltant. Això va amb la meva vida.