Funeconca compleix cinc anys de serveis funeraris a la Conca de Barberà. Parlem amb la seva responsable.

Què suposa per a una funerària petita desenvolupar la seva feina?
Suposa dedicació plena. Mireu, en una gran empresa hi ha personal i equips que desenvolupen i planifiquen cada servei. En una empresa petita com és Funeconca, la dedicació i l’organització recau sempre en la mateixa persona, però així i tot, la feina es desenvolupa igual que en qualsevol altra empresa del sector. Després de tramitar amb les famílies i saber quin tipus de serveis s’adapta més a les seves necessitats, toca planificar-los i organitzar-los.
La part positiva i la que no volem perdre ni descuidar és el tracte de proximitat amb les famílies. Aquesta part és principalment la nostra essència i la que ens diferencia de les grans empreses. 

Ara compleix cinc anys; amb quines dificultats s’ha trobat?
Al començament ens vam trobar amb moltes dificultats, bé per la poca informació que hi havia i per algunes empreses del sector. Però he de dir que aquest problema ja no existeix, per la qual cosa puc dir ben orgullosa que avui en dia treballem amb el suport i el respecte de moltes empreses del sector.
Cada vegada ens coneixen en més municipis, tant de la nostra comarca com de fora, i doncs el nostre radi d’actuació s’ha incrementat moltíssim en uns anys.
Si he de fer una valoració, diré que tot el que ha format part dels inicis de Funeconca ha sigut un gran aprenentatge tant en l’àmbit personal com professional. Es pot dir que tot el sacrifici té la seva recompensa! Nosaltres tenim el més important per a la continuïtat de qualsevol negoci, que és la voluntat, l’empatia, la confiança dels nostres clients i creure en aquell projecte que vaig començar fa cinc anys pensant en totes les persones que es troben amb la necessitat de contractar aquests serveis. 

Amb els anys ha anat ampliant serveis, treballadors... També ha variat la forma de treballar?
Sí, fa cinc anys vaig començar amb un treballador i un autònom. Així hem treballat uns anys, i ara Funeconca disposa d’un gran equip multidisciplinari, comptem amb els millor professionals del sector funerari. Tot el nostre personal està format per desenvolupar la seva feina.
Vull destacar la professionalitat del nostre equip, format per tanatopràctics, assessors, funeraris i paletes. També vull destacar la part legal que comporta cada servei; és aquí quan el nostre gestor, graduats socials i advocats donen el suport i l’assessorament legal que necessita cada família.

Com ha evolucionat en aquest temps?
Doncs molt, principalment perquè al començament només podíem oferir els serveis als domicilis i en una o dues sales de vetlla municipals que hi havia a la comarca. Ara el nostre radi d’actuació és més ampli i podem oferir serveis a tota la província, ja que podem accedir a tots els tanatoris municipals i algun de privat o concertat.

Quin seria el cost mitjà d’un funeral a la Conca?
El preu és molt relatiu, sempre depèn de les necessitats de cada família. El que sí que podem dir és que nosaltres fem packs de diferents models de fèretres i serveis i que són les famílies les que escullen. També els preus varien depenent de les taxes i preus dels tanatoris contractats i municipis on es faci la sepultura, ja que cada cementiri també té les seves taxes municipals.

Hi ha una tendència a l’augment de les incineracions?
Sí, aquí a la Conca encara són moltes, les sepultures, però a les ciutats quasi el 56% de les defuncions són incineracions.

Està canviant la forma de celebrar els funerals?
Als pobles encara continuem amb les tradicions, vetlla i cerimònia religiosa.
Tot i que les funeràries podem planificar el funeral que cada família necessiti, sigui religiós o laic, en un saló, un bosc o una església. A Funeconca sempre intentem complir la voluntat de cada família.
Nosaltres hem arribat a planificar funerals al bosc, ermites i jardins privats, amb càtering i música en viu. La forma d’acomiadar un ésser estimat depèn de les creences i voluntat de cada família. 

Fa un any que convivim amb el coronavirus. Com ha treballat tots aquests mesos?
La primera onada va ser molt complicada i dura, tant per a les famílies com per al personal funerari. Va ser molt complicat trobar EPIs, i adaptar-nos a les normatives, que dia a dia anàvem canviant.
La part més dura van ser les primeres defuncions, les persones morien als hospitals totalment soles, sense el caliu d’un familiar. Els matrimonis, fills, nebots, nets i amics no es podien acomiadar de la persona finada. Per a les famílies va ser molt difícil afrontar les pèrdues i fer el dol que cada persona necessita.
Un dels casos més durs que em ve a la ment va ser el d’un matrimoni en què l’home es va posar malalt de cop, i quan arriben a l’hospital li diuen a la dona que no pot estar al seu costat i que ha de fer aïllament al seu domicili. La mateixa nit ens van donar l’avís del servei. Aquella dona —i puc dir pel seu nom, Victòria— no es va poder acomiadar ni recollir les pertinences del seu home i molt menys va poder assistir al funeral.
Nosaltres de seguida vam fer una crida per les xarxes per trobar psicòlegs que poguessin parlar i atendre aquestes famílies, i en menys de mig dia diferents professionals es van posar en contacte amb els nostres clients per oferir-los desinteressadament tot el suport i ajuda psicològica que necessitaven.
He de dir que ha passat un any des de l’inici d’aquesta pandèmia i que tot i com de complicat que ha sigut per als nostres clients, avui en dia formen part del nostre cor, són moltes les persones que cada dia m’envien whatsapps dient-me com estan i desitjant-me bon dia. Aquest acte com a professional m’enorgulleix i emociona moltíssim, ja que eren molts els dies que arribava a casa desolada, amb el sentiment que no podia fer res més pels meus clients, i ves per on, són ells els que agraeixen el tracte i suport rebut. Per totes aquestes famílies només puc dir gràcies i que, tot i que no hem perdut el contacte, quan aquesta pandèmia passi ens trobarem per fer-nos aquella abraçada que ens caracteritza com a persones i que tant necessitem tots.

Una altra dificultat que va patir va ser la riuada de l’octubre de 2019, en què va quedar afectada la seva nau. Com es va recuperar?
Aquí només tinc agraïments a la solidaritat d’amics, veïns i familiars tant de Montblanc com de l’Espluga que de seguida van venir a ajudar-nos. D’això vaig treure les ganes de continuar endavant. Gràcies a les empreses que ens van deixar material per poder treballar, i a la bona voluntat dels veïns de l’Espluga, que van crear una marea d’ajudes per a tots els afectats.
Aquesta riuada va significar un canvi molt important per a Funeconca, ja res és igual i tot és millor, i tot i que nosaltres vam haver de començar de nou, només tinc i em queda el sentiment de gratitud per tota l’ajuda, solidaritat i suport rebut.

La seva és sens dubte una feina delicada, però també deu haver-hi moments de gratitud. Què li aporta treballar en aquest àmbit, i què és el que se li fa més difícil?
Sí, penseu que les funeràries tractem amb els sentiments i la part emocional més sensible de cada família. Però em dedico a treballar amb allò que m’agrada. A Funeconca intentem donar el suport i caliu que totes les persones necessiten en els moments més sensibles, intentem empatitzar amb cada família com si fos la nostra. Treballem des del respecte, la serenitat i l’empatia. I amb poc marge de temps personalitzem cada servei segons la voluntat de cadascuna.
Difícils són tots els serveis, penseu que la mort d’una persona a tothom ens crea un sentiment de dolor i tristesa i que cada família expressa com pot els seus sentiments, per la qual cosa hem de crear una escolta activa per poder fer front a totes les necessitats que sorgeixen de cada defunció.
Pel que fa als moments de gratitud, vull dir que la millor gratitud és poder treballar amb totes les persones que han confiat en Funeconca en els moments més difícils de la seva vida.

A més, cal estar sempre disponible per si surt algun servei. Recompensa, tanta dedicació?
Sí, recompensa moltíssim. Tot i que el telèfon és una extremitat més del nostre cos. Poder treballar i viure de la meva feina m’enorgulleix i em dona força per dedicar tot el temps que requereix el nostre sector, sense descuidar ni un moment que som servei essencial de primera necessitat i que hem d’estar disponibles les 24 hores del dia els 365 dies de l’any.