Com valora el fet d’haver aconseguit una medalla d’or?
El fet d’haver aconseguit aquesta medalla d’or, per mi, ha estat un gran honor i l’he acceptat amb molta il·lusió, ja que no és fàcil aconseguir una condecoració d’aquestes característiques.

Com valora aquests trenta-un anys com a caporal del parc de Montblanc?
En aquests trenta-un anys, he tingut molt bona experiència, ja que m’he trobat sortides de tots els colors, però la majoria han estat molt gratificants, no només com a caporal dels bombers professionals, sinó com a persona. Ja sigui pel que fa a les situacions que et trobes en els serveis, més les pràctiques, els cursos teòrics i pràctics, totes aquestes coses et porten a tenir una gran experiència de la professió, la qual cosa és digne de donar-li una valoració molt alta.

En tants anys, hi ha alguns moments que recordi especialment tant positius com negatius?
Sens dubte, n’hi ha hagut de negatius, però el 90% han sigut tots positius.
Podria mencionar moltes anècdotes gratificants, però les que més m’han gratificat són aquelles que s’han pogut salvar vides i les vides són prioritàries, ja que no tornen, cosa que els béns materials, sí.
                             
Recentment, s’ha jubilat; trobarà a faltar el dia a dia com a bomber professional?
Sí i molt, però, si no hagués estat per la situació del govern, les retallades i el perill de fer canvis en els convenis, hauria continuat alguns anys més.

Van notar la crisi actual al parc de Montblanc?
Moltíssim, personalment, en trenta-un anys de servei, hem tingut moments difícils, però mai no m’hauria imaginat aquesta situació i que la majoria dels parcs de bombers hagin de sortir amb els vehicles oficials amb pintades i escrits per manifestar-se, ja que és l’única forma que tenim per protestar contra les retallades, com ara la manca de material, la reducció de personal i també la reducció d’hores.
Per exemple, pel que fa als vehicles, aquests es fan vells i no es renoven i, quan s’espatllen, molts cops estan de baixa als parcs esperant ser arreglats i la veritat és que poden arribar a passar mesos. Tot i això, i el fet que, quasi sempre estem en mínims de personal, fa perillar l’efectivitat dels serveis.
Per altra banda, m’agradaria que quedés clar que, quan nosaltres fem un servei, és perquè algú ho necessita, és a dir, millor no haver de fer cap servei, ja que és senyal que tot funciona correctament.

Com afronta ara la seva nova etapa a la vida?
El fet de ser caporal i responsable de les sortides de cada guàrdia, et porta a estar més alerta del que pugui passar, per això, ara estic en una etapa de relaxació i tranquil·litat, encara que jo, per molts anys que passin, sempre em sentiré bomber i, si és dóna el cas, i em trobo en alguna situació ajudaré en tot el que pugui.

Com veu les noves generacions de bombers, voluntaris i aspirants?
Els veig amb moltes ganes de col·laborar i d’aprendre, però de dalt haurien de facilitar-los les coses que demanen, com ara la formació, les pràctiques, el material, etc.

Finalment, quin consell donaria a algun jove que vulgui esdevenir bomber?
El millor consell que els puc donar és que sentin la professió, que no tothom la sent i que, sobretot, siguin constants per entrar, és a dir, amb molta paciència i, sobretot, no rendir-se en intentar-ho un cop i un altre i els que convinguin, ja que el pitjor, i diria que el més difícil, és la compatibilitat per la gent que s’hi presenta en cada convocatòria, cosa que ara està una mica aturat a causa de la crisi.