Enmig d’aquests temps de crisi pandèmica, l’escriptora Teresa Duch no atura la seva creació literària i ara ens presenta una nova novel·la que continua la saga sobre la Mimí Vidal, que es va iniciar amb ‘Les cadenes subtils’ l’any 2016 i va seguir amb ‘El silenci de Vallbona’ l’any 2017.

Com decideix continuar amb la saga de la Mimí Vidal?
Quan amb la primera novel·la, Les cadenes subtils, algú em va suggerir la idea d’una saga, vaig riure, però hi vaig anar pensant i al final em vaig posar a escriure la segona El silenci de Vallbona. El mateix any de la seva publicació ja vaig començar a madurar la idea de La llum de l’impostor.

La covid-19, pot ser que ens hagi canviat la societat i que Occident realment sigui tan decadent com el llibre expressa?
Quan parlo de “decadent societat occidental” ho faig des del punt de vista del món gihadista; no és la meva opinió. Però sí que crec que la nostra societat té molts defectes; els tenia abans de la covid i penso que els seguirem tenint després. Si la pandèmia podria haver estat una lliçó per fer-nos millors, com semblava quan va començar, crec que ja ens hem oblidat d’aquells sentiments i aquelles accions que ens podien fer progressar com a societat.

L’estat que reneix de les seves cendres és Catalunya? Creu que moltes nacions sense estat són més viables socialment i econòmica, en temps de decadència?
Sí, es Catalunya. I sí, crec que les nacions petites, millor amb estat que sense, poden administrar-se més bé pel fet que els seus governs poden estar més a prop dels ciutadans; en temps de decadència i en temps de prosperitat. En el nostre cas, però, en què depenem de la generositat de l’estat espanyol, ho tenim difícil. Cal recordar que jo escric ficció, eh?

Sembla que el fet que la Mimí plegui dels Mossos no li depara res de bo, no? Depèn. La Mimí plega dels Mossos per fer una tasca millor, i de gran dificultat i complexitat, però ella es fa gran davant de les dificultats. A mi em sembla que se’n sortirà.

A nivell personal, com ha viscut la crisi pandèmica, i com veu l’estat de tot plegat?
Particularment, no he patit molts moments d’angoixa; em conformava que els més propers es mantinguessin salvats del virus i vaig decidir que les altres “molèsties” eren totes secundàries, i reversibles quan s’acabés la pandèmia; el que no ho és, és la mort d’un ésser estimat. Col·lectivament, l’angoixa ha estat constant: el bombardeig d’informació, els nombres de contagis, de morts, les imatges dels hospitals, el patiment del personal sanitari, dels familiars dels morts per covid, la ruïna econòmica de moltes famílies, el comportament dels polítics, al principi fent pinya i després fent vergonya.

No es pot aprofitar una catàstrofe sanitària com aquesta per fer propaganda de partit, ni per part dels governs ni per part de l’oposició.

Té encara algun projecte més en ment? Continuar amb la saga, per exemple?
Li tinc molt d’afecte a la Mimí Vidal i sembla que els lectors també perquè sovint em pregunten si continuaré la saga. Crec que sí que ho faré, però alternat amb altres projectes; no em voldria estancar en aquesta saga ni en novel·la negra. Per mi, el millor d’escriure és poder-ho fer en llibertat, sense cap lligam ni obligació.

Ara estic treballant en un projecte molt diferent de la saga. Un món fantàstic situat al bosc de Poblet, on els protagonistes són les muntanyes i els habitants naturals de les muntanyes. Després de la ingent tasca de documentació que vaig haver de fer per a La llum de l’impostor, volia donar-me un respir, però m’he trobat que m’havia de documentar igual. M’agrada que el context sempre sigui fidedigne i no podia pas situar un arbre de ribera al cim d’una muntanya, no?

De què va ‘La llum de l’impostor’?
La novel·la neix de la pregunta que em faig quan es descobreix qui eren els autors de l’atemptat del 17-A a les Rambles i a Cambrils: com és possible que algú decideixi emprendre la destrucció de la societat on viu? Aquesta és la difícil resposta que haurà de buscar la Mimí Vidal; ella, com si no ho fos prou i per variar, es posarà en altres embolics. Sempre hi ha algun missatge implícit en les meves novel·les, però no el desvetllaré aquí, sinó que convido el lector a descobrir-lo.