Tot just heu acabat de celebrar el Sopar de la Fam, en aquest món suposadament tan avançat, com veu que encara s’hagin d’organitzar sopars solidaris per lluitar contra la fam?
El més lamentable és que la fam ha passat de ser un fet llunyà a una realitat molt propera a causa de la crisi que s’està patint a la nostra societat. Per això, cal seguir fent qualsevol tipus d’actes benèfics per recaptar fons i recollides d’aliments per ajudar la gent necessitada.

Quines són les activitats més destacades que dueu a terme a la parròquia?
Bàsicament, fent catequesi als nois i les noies que ja han fet la primera comunió i que es preparen per ser confirmats, però superant els esquemes més tradicionals de la catequesi, fent que participin i col·laborin en diverses activitats de la parròquia, per exemple, en l’organització de l’esmentat Sopar de la Fam.

Creieu que és prou visible la feina que es du a terme a les parròquies?
No cal que sigui visible, el que ha de ser és efectiva.

Des del món parroquial, com es veu la degradació social en la qual estem immersos i com s’hi lluita des de la parròquia?
És una situació impensable fa uns quants anys i es lluita activament per pal·liar-ne els efectes negatius a través de Càritas, que actualment disposa de diferents locals que funcionen gràcies a l’ajuda d’una colla de voluntaris. Hi ha el menjador, un rober on es ven roba al preu simbòlic d’un euro, la botiga Filigrana on es ven roba i altres objectes per recaptar fons per a l’entitat, el servei d’atenció i informació general on es fan tasques d’assistència social i, recentment, s’ha obert un local a la Plaça de Catalunya des d’on es realitza la distribució d’aliments a les famílies que ho necessiten.

Com veieu la implicació de la joventut montblanquina en la vida parroquial?
Hi ha una part de jovent que participa activament en algunes celebracions concretes de la setmana santa o Nadal, col·labora amb Càritas, Mans Unides...

El fet de comptar amb Mn. Palacín, què representa per a tots vosaltres?
Mn. Palacín és el puntal de la parròquia i ens encomana el seu optimisme. A més, sempre està obert a noves iniciatives i ens anima a tirar-les endavant. Encara que ell ens diu que ja és gran, és jove d’esperit i ho demostra la manera com connecta amb els infants i els joves.

Voldríeu fer una crida a Montblanc i comarca amb vista a les vostres activitats i necessitats?
El cert és que, cada vegada que es demana col·laboració per a qualsevol acte benèfic, s’obté una resposta molt positiva. La gent és molt solidària i ajuda desinteressadament, moltes vegades, fins i tot, superant les expectatives prèvies.
Però, posats a demanar, ens agradaria comptar amb més voluntaris per a Càritas i amb nous catequistes.