Carles Diego Ferrús, més conegut com Xarli Diego, resideix ara a la Conca de Barberà, concretament a Barberà, després d’un llarg recorregut per la ràdio i la televisió, com a guionista i presentador, i ara, amb llibre nou.

Què fa un periodista amb la seva trajectòria a Barberà de la Conca?
El mateix que hi feia José Agustín Goytisolo, el poeta, que era molt més important que jo. És a dir: viure-hi. He triat Barberà perquè és un poble simpàtic, amb bona gent, amb molt trepat, i perquè m’agrada molt la casa... i serà un niu fantàstic per crear. La meva mare deia que al pot petit hi ha la bona confitura. Ja sé el que és viure al centre de Barcelona.

Teníeu abans relació amb la Conca de Barberà?
Jo i la meva parella, la Rouse, hem anat molt amunt i avall del país. Ens fascinen els pobles, i n’havíem visitat alguns de la Conca —també Barberà. I tinc un gran amic nascut a Vimbodí, el periodista Enric Alfonso, que sempre m’ha dit que la Conca s’ha de descobrir.

Vostè ha tocat diferents branques en el món periodístic; de quina se sent més satisfet, i professionalment, en quina s’hi ha sentit més còmode?
Tot el que he fet ho he fet amb entusiasme. I tot el que faig, també. La il·lusió és una de les meves característiques. La ràdio és un mitjà que em fascina per la seva proximitat (faig una hora de ràdio setmanal a Ràdio Cunit. Estic segur que faré un programa a la Conca). El programa Caspe Street de Ràdio Barcelona em va fer popular gràcies als discos i a entrevistar les grans estrelles mundials (Supertramp, Bonny Tyler, Dire Straits, Cindy Lauper, Manhattan Transfer... i també les de Catalunya i Espanya. El joc del segle a TV3 em va permetre ser molt popular i que els taxistes no em volguessin cobrar. El món de la comunicació m’ha permès ser el cap de premsa de Tricicle, treballar amb el Puyal, ser guionista de la Sardà o assessor de La Trinca.

Quin és el millor record que guarda després de tants anys de professió?
Possiblement l’afecte de la gent, la que m’ha seguit a la ràdio i a la televisió. Tinc una relació molt agradable i fresca encara ara.

  Com veu el periodisme en aquests temps d’incertesa, i el paper de la premsa comarcal?
El veig fotut, com molts sectors de la nostra societat. El periodista ha perdut pistonada, el seu paper ha perdut rellevància. Moltes “patums” periodístiques no han tingut relleu perquè preocupa més el compte de resultats que el producte periodístic i la realitat. Tots els mitjans responen a interessos, això me n’allunya. La premsa comarcal és com els productes de quilòmetre zero: necessària. La premsa comarcal ens apropa una actualitat que no es pot fer ni des de Barcelona ni des de les capitals... S’ha de fer in situ, tant de bo la premsa comarcal i la seva gent tinguessin els mitjans econòmics i materials que es mereixen.

Quins plans té a partir d’ara que resideix a Barberà de la Conca?
  Després de publicar el meu llibre Gràcies per la música, prorrogat pel cantant italià Al Bano (per cert, em fa il·lusió presentar-lo primer a Barberà i després a Montblanc), vull acabar un segon llibre, fet amb molt sentit de l’humor i fotos divertides dels meus viatges. També continuar fent ràdio. I preparant algun projecte televisiu. Barberà em permetrà ser creatiu i estar menys pendent dels semàfors. Ha, ha, ha, ha.