L’historiador montblanquí Josep M. Porta deix el càrrec de director de l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà amb motiu de la seva jubilació. Porta compta amb una àmplia experiència en arxivística i, després de 38 anys de servei, comença una nova etapa. En aquesta entrevista ens parla de la seva trajectòria i de l’evolució de l’Arxiu en aquestes quatre dècades.

Com van ser els inicis a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà?
Els inicis van ser molt il·lusionants, ja que vaig començar a treballar en un Departament de Cultura creat recentment i en un arxiu inaugurat feia poc i que del no-res s’havia de posar en funcionament.

Vostè hi és des del començament. Com va ser que en va esdevenir el director?
Sí, hi vaig ser des del començament, l’any 1983, després vaig aprovar les oposicions d’arxivística, concretament del Cos de Titulats Superiors: Arxivers de la Generalitat de Catalunya i, posteriorment, el corresponent concurs de mèrits.

Sabem que va estar treballant amb els Papers de Salamanca. Ens ho pot explicar?
Quan vaig començar, estava tot content de poder iniciar la meva vida professional a Montblanc, feia quatre mesos que m’havia casat, i vet aquí que m’enviaren a Salamanca, durant més de mig any, a començar a organitzar els famosos Papers de Salamanca. Que, en realitat, no són ni papers, ni són de Salamanca. Són documents que es varen sostreure de les zones republicanes durant la Guerra Civil. Val a dir que junt amb un company de Reus vàrem ser els dos primers arxivers de la Generalitat a treballar en la seva recuperació. Aleshores, era un arxiu totalment desconegut a Salamanca, sense cap vincle ni polític ni de col·laboració amb la Universitat, en el qual part dels seus treballadors eren guàrdies civils i estava pràcticament tancat als investigadors, llevat de Ricardo de la Cierva (historiador franquista). 

Com valora els seus 38 anys de dedicació a l’Arxiu?
Els valoro molt positivament. Ha estat una feina que sempre m’ha apassionat. Vam començar del no-res, i al llarg de tots aquests anys hem salvat bona part del patrimoni documental de la comarca. Alhora que l’hem classificat, descrit i posat a l’abast de tothom. 

L’Arxiu està en un lloc emblemàtic de Montblanc, però caldrà traslladar-lo. Parli’ns de la importància d’on es troba ara l’Arxiu i del treball que caldrà assumir amb un trasllat que alhora portarà a una ampliació.

Som uns privilegiats de poder treballar i tenir l’Arxiu en un edifici com és l’antic hospital de Santa Magdalena. Però aquest espai ha quedat del tot insuficient i no compleix les necessitats actuals de l’arxivística moderna, dels circuits documentals ni de l’accessibilitat de les persones. Per aquest motiu es fa del tot necessari buscar un nou emplaçament que reuneixi les condicions òptimes per a la conservació i salvaguarda de tot el patrimoni documental i que permeti l’ingrés dels fons documentals que encara estan dispersats per la comarca i que són susceptibles de ser ingressats i tractats arxivísticament. Actualment a l’Arxiu Comarcal es custodien més de 2,50 km lineals de documentació i mig milió de fotografies i els càlculs aproximatius del que es podria ingressar són d’uns 3 km més. Per tant, amb un nou arxiu hi haurà molta feina a fer.

L’Arxiu actualment està ubicat en zona inundable, com es va veure amb els aiguats del 2019. Com recorda aquells fets?
Parafrasejant una cançó dels Beatles,  “A hard day’s night” o “quina nit la d’aquell dia”. Va ser una nit dramàtica, de molts nervis. Val a dir, però, que l’edifici va resistir i la documentació en cap moment es va veure afectada ni per l’aigua ni pel fang.

Quin ha estat el moment més agre d’aquests 38 anys?
El més agre, sens dubte, aquella nit de l’aiguat.

I el més dolç?
De moments dolços n’hi ha hagut molts, de fet, la majoria. Molts han estat de la positiva resposta ciutadana als actes de difusió que hem organitzat o de les curioses preguntes dels estudiants en les seves visites escolars. Però, per la seva significació i importància, si n’he de destacar un aquest seria l’acte de lliurament als vint-i-dos ajuntaments de la comarca i al Consell Comarcal de la digitalització de les actes de totes les sessions dels plens i dels òrgans de govern. Va tenir lloc el 8 de juny del 2012, i mitjançant l’Arxiu Comarcal, significà la unió de les diferents administracions. Hi van assistir tots els alcaldes de la Conca, representants del Servei d’Arxius, així com el director general del Patrimoni Cultural, el Sr. Joan Pluma. Parli’ns sobre la importància de la digitalització en els arxius.

Enllaçant amb la pregunta anterior, la digitalització és del tot important per facilitar l’accessibilitat i la difusió del patrimoni documental. Val a dir, però, que és l’última fase del procés, ja que abans s’ha de netejar la documentació, catalogar-la, ordenar-la i descriure-la correctament i, posteriorment, s’entra ja en l’etapa pròpiament dita de la digitalització. A l’Arxiu Comarcal s’han invertit molts esforços en aquest sentit i va ser un dels capdavanters a disposar de sèries documentals completes totes digitalitzades i posades a l’abast de la ciutadania mitjançant internet. Si més no, com ja hem apuntat, vam ser els primers a tenir totes les actes de tots els consistoris digitalitzades, de la més antiga fins a la més recent; alhora que també destacaria la importància que representa l’accés a les reproduccions digitals de la premsa històrica de la Conca de Barberà, que facilita enormement la recerca històrica. El 2020 es consultaren més de 132.000 pàgines de premsa i més de 13.000 de documentació dels fons.

Quins són els reptes que ha d’afrontar l’Arxiu Comarcal en el seu futur més immediat?
El principal repte és el de la construcció d’un nou edifici d’Arxiu Comarcal, l’ingrés de nous fons documentals, així com una aposta per anar avançant en la restauració dels documents més deteriorats i, sobretot, en la progressiva digitalització. Paral·lelament, també s’haurà de vetllar per a la salvaguarda de tota la documentació, bona part en format paper, i encara no ingressada a l’ACCB per manca d’espai.

Parli’ns d’algun document curiós que podem trobar a l’Arxiu.
Per a un arxiver, tots els documents són curiosos. Ara bé, podríem destacar el més antic, de 1173, del fons de l’Ajuntament de Savallà del Comtat. Des d’un punt de vista sentimental, voldria dir que tinc una estimació molt especial al cadastre de Montblanc de 1731, el buidatge del qual va ser la base de la meva tesi de llicenciatura.

Ara es jubila, però, després de tants anys, hi continuarà vinculat?
És clar que sí. L’Arxiu Comarcal i el seu personal han format una part molt important de la meva vida i em tindran sempre a la seva total disposició.