Carles Esteller se n’està sortint, amb molt d’esforç i no sense una mena de miracle, d’un seriós ictus. Ara estrena una nova etapa radiofònica amb ‘La Tribuna’, que podem escoltar a Ràdio Montblanc.

Carles, després d’un període d’intensa recuperació, en què per cert se’l veu molt millor, quin projecte de vida té al cap ara per ara?
Bàsicament, el projecte que tinc al cap principal és el de la ràdio, que com tothom sap, és un món que adoro i que m’estimo molt. Concretament, amb un programa que es diu La Tribuna, a Ràdio Montblanc. Un altre projecte és un llibre. Però com que ara no puc escriure amb la mà dreta, ja que em va passar el tema de l’ictus, doncs de moment esperarà. Tot i així, els diferents recitals de poesia que estic fent, de moment els estic gravant i suposo que cap a finals d’any ja ho podrem editar en paper, en aquest llibre que et comentava i que es dirà Antologia.

Comenti’ns alguna cosa més d’aquest nou programa de ràdio anomenat ‘La Tribuna’.
Per a mi aquest programa és un repte molt important perquè estic molt delicat de salut, he perdut molta vista, encara camino coix, tot i que estic fent el possible i l’impossible, ja que cada dia estic caminant moltes hores, i doncs La Tribuna em venia de gust, i francament amb la Gala de Prades crec també que ha estat un bon començament. No sé quants programes faré, però realment tot el que estic fent ho faig amb el cor i molt d’amor.

De fet, en aquest programa, sempre toquem temes que poden interessar la gent. Per exemple, la Gala de Prades, que ens ensenya molt i va venir a presentar el seu llibre. A més, busco sempre la sensibilitat, temes d’actualitat, temes que toquen les persones.

Quins dies es pot escoltar el programa?
Doncs el podeu escoltar avui, divendres dia 6, a les 12 del migdia i a les 4 de la tarda, en redifusió. Ve la Iolanda Germán, que parlarà de ritus xamànics, parlarem també de sardanes… Estic preparant grans programes i vindran grans persones.

Quan de temps li porta preparar un programa?
Degut al que he passat, fer el programa de ràdio em porta tres o quatre vegades més feina que abans, quan per exemple feia el programa Espais. Ara, amb La Tribuna, he vingut per tocar l’ànima de la gent.

Com explica aquesta recuperació, en certa manera tan miraculosa, que ha tingut d’aquest desgraciat ictus?
Mira, et diré, perquè jo estic molt connectat amb la meva mare i amb la meva padrina. Però el més fort de tot plegat és que davant per davant d’on jo visc resulta que abans era un antic convent de monges, i ma mare escombrava i fregava les escales d’aquell edifici, i des de la setmana passada, a través d’una amiga meva, m’estic assabentant de moltes coses que francament m’estan posant els pèls de punta. És a dir, on soc, puc dir que hi ha una connexió amb la meva mare.

Com està la relació amb el conegut Sebastià d’Arbó?
Doncs continuem tenint molta amistat. De fet, fa poc em va enviar un guió perquè l’hi gravés, però és clar, com et deia abans, l’ictus també em va afectar molt la vista, la mà, ara no puc gravar-li aquest guió; m’encantaria fer-ho, però encara no estic prou bé.