Nova directora de l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà

Montse Gomà Cortès “Un dels reptes que em fa més il·lusió és apropar l’arxiu a tota la població”

Montblanc

Imatge de la nova directora de l'Arxiu Comarcal
Imatge de la nova directora de l'Arxiu Comarcal
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí

Montse Gomà ha agafat el relleu al capdavant de l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà i des de fa ben poques dates n’és la directora, després de la jubilació de l’anterior direcció. En aquesta entrevista ens parla d’aquesta nova etapa professional a la seva localitat natal.


Com estan anant aquests primers dies al capdavant de l’Arxiu Comarcal?

Encara estic en període d’adaptació, però la veritat és que tinc sensacions molt bones. A l’arribar he trobat un equip de treball potent i molt cohesionat.

Si a aquest bon equip format per la Lali, la Núria, la Míriam i la Sònia, hi sumem la predisposició que ha tingut en tot moment el Josep M. Porta per fer-me un traspàs transparent, crec que puc afirmar que la immersió a l’arxiu està sent molt organitzada i satisfactòria.


S’esperava accedir a la direcció de l’Arxiu? Què feia vostè abans d’arribar al càrrec?
Sempre m’ha interessat treballar en un arxiu històric i aquesta és una oportunitat única. En veure l’oferta per cobrir la plaça per jubilació del director de l’ACCB a ATRI (Portal de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya), no m’ho vaig pensar i em vaig presentar al procés selectiu. Vaig iniciar-me en el món dels arxius l’any 1999, a l’Arxiu Nacional de Catalunya, i durant quatre anys vaig dedicar-me al tractament de fons documentals de l’Administració. Recordo amb especial estima el tractament dels fons de la Generalitat de Catalunya de la Segona República i Exili. Em vaig desplaçar tres mesos a Euskadi per tractar part dels fons esmentats, ja que es trobaven custodiats a l’Archivo del Nacionalismo Vasco, a Artea, els quals posteriorment van ser restituïts i ingressats a l’ANC.

Des de l’any 2003 i fins al 30 de juny del 2021 he estat arxivera del Departament de Justícia, prestant servei a diferents arxius judicials de la demarcació de Barcelona, i, finalment, des del 2005 he estat al capdavant de l’Arxiu Central dels Jutjats del Vendrell.


Com s’ha trobat l’Arxiu i com valora la tasca del seu antecessor?
Si em preguntes com m’he trobat l’Arxiu, la primera resposta que t’haig de donar, és que l’he trobat molt ple.

És un dels arxius capdavanters de la Xarxa d’Arxius Comarcals, no és un simple dipòsit de documentació; és un arxiu dinàmic, implicat en les activitats culturals de tota la comarca. Es nota que el Josep M. Porta durant gairebé 30 anys ha vetllat incansablement per la conservació del patrimoni documental de la Conca, però no només per la conservació, sinó també per posar-lo a l’abast de la ciutadania.


Quins projectes té al cap com a nova directora?
El primer objectiu que tinc és conèixer l’arxiu amb profunditat. No es pot dirigir un projecte i un equip sense treballar-ho des de dins. Un dels reptes que em fa més il·lusió és apropar l’arxiu a tota la població, però sobretot als nens, joves i adolescents, ja que ells són el futur i són els hereus de tota la feina que s’està fent. Si s’aconsegueix conscienciar de la importància de conservar el patrimoni documental, hi tenim molt de guanyat.


Creu urgent poder disposar d’una nova seu per a l’Arxiu? Rotundament sí.
  Aquest és un tema en el qual les administracions implicades estem treballant amb l’objectiu de poder ingressar els fons públics i privats de la comarca, ja que si no ingressen a l’arxiu, correm el risc que es malmetin i acabin desapareixent.


No creu que per a la ciutadania de Montblanc i la Conca és una mica desconeguda la tasca de l’ACCB?
Quan algú et pregunta de què treballes i li contestes que ets arxivera, la següent pregunta que et fan és: i què fas? S’ha de fer molta pedagogia. En general es desconeix la feinada que es fa a tots els arxius. Ara bé, en el moment que com a ciutadà vas a qualsevol administració cercant un document i te’l faciliten, ho trobes normal. La gent en general no es planteja la feina que hi ha al darrere per poder servir un document concret que es troba enmig de quilòmetres i quilòmetres de documentació.

Tanmateix, crec que en comparació a altres comarques l’ACCB és bastant conegut. Gràcies, fonamentalment, a aquesta tasca feta de difusió i presència de l’arxiu en les activitats culturals.

Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres